Blog de EL PARTIQUÍ

Blog de EL PARTIQUI - 2012

2012-01-05T17:08:00.002+01:00

Hi ha, al meu parer, tres elements essencials tant per definir què és el teatre i quin paper juga, o més ben dit, hauria de jugar, en el sí de la nostra societat per participar en els canvis culturals imprescindibles, abandonant la queixa sistemàtica per portar endavant un "discurs" positiu, constructiu, col·lectiu i, sobre tot, compromès. He dit tres elements, i potser m´he quedat curt. Ja ho veurem. En tot cas, un d´aquests elements és la consciència de pertànyer, precisament, a un col·lectiu i que, en conseqüència, tota solució és, també, col·lectiva. El segon element consisteix en el fet que, a més a més de pertànyer a aquest col·lectiuprofessional, som ciutadans i, com a tals, tenim el nostre dret a opinar i a intervenir en els problemes que ens envolten, per aportar-hi probables solucions; i el tercer element rau, també, en la consciència del fet cultural que significa el teatre, i que va – o que hauria d'anar acompanyat del compromís per defensar tot allò que redueix l´àmbit cultural i que comporta la corresponent lluita. No som observadors passius, el teatre no es limita a ser una complaença, un acte només "contemplatiu" o un fet "consumista" més. El teatre té lloc davant d´una assemblea : és un art polític, és el testimoni del que està succeint a la nostra societat. El teatre va néixer interrogant als déus i, avui, el teatre interroga o hauria d´interrogar als homes disfressats de déus. Que caiguin les màscares!

Blog EL PARTIQUI - 2011 -

2010-12-31T22:28:00.003+01:00

Només uns dies i el Gran Duc anirà al teatre, varem deixar passar la primera oportunitat a causa dels maldecaps morals d’en Kalaiev sobre si calia sacrificar dues criatures per aconseguir que no en morin moltes més cada dia i que morin d’una forma tan poc heroica com es la fam.

Dora té aplegat tot el material, Alexis m’ha dibuixat el recorregut que sé de memòria, però no veig bé el meu germà, , li veig alguna cosa que no m’agrada, potser duem massa temps tancats en aquest cau, potser la seva mentalitat no es tan forta com creia, jo tiraré la segona bomba i els meus sentiments s’enfrontaran, doncs d’una banda he d’assegurar l’èxit de l’operació – sóc el cap - i d’altra banda m’agradaria llençar la meva en el cas de que Iànec no assolís l’èxit.

Rússia ha de viure, pagarem l’orgull amb la pròpia vida, ningú no pot anar més enllà, i si ens en sortim, tornarem a utilitzar el terror fins que la terra hagi estat donada al poble, Tanco els ulls i recordo els altres temps, la vida brillant, les dones, el vi ... i aquelles nits que no s¡acabaven mai, exactament igual que aquesta nit que sembla no tenir final.

Cada cop es més a prop el moment, tot està a punt, i tota la platea sabrà que utilitzem el terror només per ser justos, per aconseguir una terra millor. No som assassins! Som justiciers!

Boris Annenkov. Cap del grup de combat del Partit Socialista Revolucionari

Juny 2010

2010-06-01T19:22:00.001+02:00

El passat dia 29 de Maig vam fer un petit Cabaret Partiquí.

Aquells que voleu riure veient fotos les deixo al album habitual.

Jaume

http://cid-0415b5ab70577474.skydrive.live.com/browse.aspx/Cabaret-Partiquí

Maig 2010

2010-05-11T20:04:00.001+02:00

La poesía huye, a veces, de los libros para anidar extramuros, en la calle, en el silencio, en los sueños, en la piel, en los escombros, incluso en la basura. Donde no suele cobijarse nunca es en el verbo de los subsecretarios, de los comerciantes o de los lechuguinos de televisión -

Joaquín Sabina

Blog EL PARTIQUI - Abril 2010 -

2010-04-10T19:56:00.000+02:00

Manifest del Dia Mundial del Teatre Dama Judi Dench El Dia Mundial del Teatre és una ocasió única per celebrar el Teatre dins un ventall de formes diverses. El Teatre és una font d’entreteniment i d’inspiració, i té l’habilitat d’unificar les cultures i la gent d’arreu. Però el Teatre és molt més que tot això i ofereix, alhora, l’oportunitat d’educar i d’informar. El Teatre es representa per tot el món i no sempre en els escenaris tradicionals. Una representació pot tenir lloc en un petit poble de l’Àfrica, en una muntanya d’Armènia o en una petita illa del Pacífic. Només li cal un lloc i un públic. El Teatre té la capacitat de fer-nos riure i de fer-nos plorar, però també ens hauria de fer pensar i de fer reflexionar. El Teatre sorgeix a partir del treball en grup. És cert que els actors són les persones visibles, però darrere el teló també hi ha un gran col•lectiu de professionals. Aquestes persones, tan importants com els actors, demostren tenir habilitats especialitzades i diverses que fan possible una producció. I, per tant, també haurien de compartir els triomfs i els èxits que es puguin esdevenir. El 27 de març és oficialment el Dia Mundial del Teatre. Però per molts altres motius, cada dia hauria de ser considerat com el dia del teatre ja que tenim la responsabilitat de continuar amb la tradició d’entretenir, d’educar i d’il•luminar els espectadors, sense els quals, no existiríem.

Blog de El PArtiquí - Març 2010

2010-03-01T21:40:00.000+01:00

La mayoría de los estudios consideran que los orígenes del teatro deben buscarse en la evolución de los rituales mágicos relacionados con la caza, al igual que las pinturas rupestres, o la recolección agrícola que, tras la introducción de la música y la danza, se embocaron en auténticas ceremonias dramáticas donde se rendía culto a los dioses y se expresaban los principios espirituales de la comunidad. Este carácter de manifestación sagrada resulta un factor común a la aparición del teatro en todas las civilizaciones.

Febrer 2010 - Avui Coneixem a ... Nuria Romero

2010-02-01T15:06:00.003+01:00

Recordeu que vam tenir una setmana de glòria per conèixer als partiquins.

Aleshores s'anomenava PAR-TI-QUI som? i mostrava als nostres partiquins d'una forma

més personal.

La Nuria Romero ens ha regalat, com aleshores la resta del grup, la seva pròpia enquesta per a que tots li puguem fer els comentaris que volguem.

Aquí el teniu...

----------------------------------------------------------

1. Pel·lícula/Obra de Teatre:

"Big Fish" de Tim Burton

2. Actor/Actriu:

Johnny Depp

3. Un llibre que recomanes:

Margarida

4. Una cançó i un poema:

"El far del sud" de Sopa de cabra

5. Una persona:

La meva iaia Martina

6. Una ciutat diferent a la teva:

Roma

7. Quin és el teu color preferit:

El fucsia m'agrada, pero no en tinc cap en especial

8. Plat preferit i beguda preferida:

Ui! en tinc molts! Lasanya d verdures x dirne un, i x beure... Lambrusco!

9. A quina hora sona el teu despertador:

Cada dia sona a una hora diferent! pero sempre el poso que tingui un 7, a i 7,17, 27, 37, 47 o 57

10. On t’agradaria ser ara:

Posats a demanar... a Punta Cana!!!

11. Un somni:

Guanyar molta pasta fent algu k m'agrada XDDD

12. Esport que practiques:

Jo d'esports pocs, ara tinc intencio d'apuntarme al gimnas aviam si es veritat!

13. Quina és la última cosa que has comprat:

uffff! mal rollo millor no t'ho dic!

14. Quina és la última cosa que has perdut: un paper important (i ancara no l'he trobat)

15. La teva frase mes gastada:

Es lo que hi ha!

16. Que recuperaries de la teva vida:

El meu pis!!!

17. Una virtut teva:

La paciencia

18. Un defecte:

El quedarme les coses a dins.

19. Qui és o ha estat, un Geni:

El k es va inventar l'internet XDD

20. Quines 3 coses t’emportaries a una illa deserta:

Moltes caixes d llumins, el bikini i el ordinador portatil

21. Digues un lloc especial per a tu i el perquè, si pot ser:

Egipte, xk es un lloc amb un encant i una magia increibles, i desde sempre k hi havia volgut estar, anar-hi va ser com un somni fet realitat, ho recomano a tothom i jo i tornaria a anar els cops k fes falta!

22. Ens pots dir un secret:

Puessss.... no m'agraden gens els nens

23. Que faries si sabessis que demà s’acaba el món:

M'en aniria a fer alguna bogeria amb el meu xicot

24. Quina és la sensació que més t’agrada.

A la dutxa, quan m'ensabono fort amb l'esponja plena d sabo XDDD

25. Un desig:

Ser sempre tant FELIÇ com soc ara :-)

Gener - 2010 - Coneixem la Nuria Gonzalez?

2010-01-01T16:49:00.001+01:00

Recordeu que vam tenir una setmana de glòria per conèixer als partiquins.

Aleshores s'anomenava PAR-TI-QUI som? i mostrava als nostres partiquins d'una forma

més personal.

La Nuria González ens ha regalat, com aleshores la resta del grup, la seva pròpia enquesta per a que tots li puguem fer els comentaris que volguem.

Aquí el teniu...

-----------------------------------------------------------

1. Pel·lícula/Obra de Teatre:

No me puedo quedar sólo con una: Solas, Dancer in the Dark, El hijo de la novia, La ventana indiscreta, Fargo, muchas de Clint Eastwood… ¡Ah! Y lo confieso: me encanta Bailando con lobos / El túnel, de Ernesto Sabato (con Héctor Alterio de protagonista, claro)

2. Actor/Actriu:

Ricardo Darín / Susan Sarandon

3. Un llibre que recomanes: Los renglones torcidos de Dios, de Torcuato Luca de Tena

4. Una cançó i un poema:

Under my skin, de Sinatra / Follas Novas. Vaguedás. Poema XIII, de Rosalía de Castro

5. Una persona:

Tienen que ser dos: mi madre y mi padre

6. Una ciutat diferent a la teva: New York, New York

7. Quin és el teu color preferit: verde en todas sus variantes

8. Plat preferit i beguda preferida: Berenjenas rellenas y un buen Somontano

9. A quina hora sona el teu despertador:

Siempre demasiado pronto

10. On t’agradaria ser ara:

Debajo de un cocotero en el Caribe

11. Un somni.

No acostumbro a recordar lo que sueño (y cuando estoy despierta procuro no soñar)

12. Esport que practiques:

Lo intento con el full contact

13. Quina és la última cosa que has comprat: Dos jerseys en las rebajas: una auténtica ganga

14. Quina és la última cosa que has perdut: Un gorro de lana, en Nueva York… Era azul turquesa, monísimo, y lo acababa de comprar…

15. La teva frase mes gastada: ¡Qué fuerte!

16. Que recuperaries de la teva vida:

No he perdido nada que quiera recuperar… Lo perdido, perdido está

17. Una virtut teva:

Eso lo deben decir los demás.

18. Un defecte:

Idem

19. Qui és o ha estat, un Geni:

Picasso

20. Quines 3 coses t’emportaries a una illa deserta:

Un mechero, una buena navaja suiza y ¡una casa prefabricada!

21. Digues un lloc especial per a tu i el perquè, si pot ser:

Penedo da Galiñeira (traduzco: un penedo, en gallego, es una roca de grandes dimensiones); éste que mencionó está en la Sierra del Xurés (Ourense) y es mágico; dentro se dice que quedó encerrada una bruja, que aún sigue hilando con su rueca…

22. Ens pots dir un secret:

Claro que NO

23. Que faries si sabessis que demà s’acaba el món: Ufff! Tantas cosas!!

24. Quina és la sensació que més t’agrada. La tranquilidad

25. Un desig:

Podría decir que una buena primitiva, como todos, pero en realidad no deseo nada más que salud para mí y para los míos

Blog de El Partiquí - Desembre 2009

2009-12-01T15:12:00.006+01:00

Avui és Nadal

a la casa gran.

Estireu la taula,

cobriu-la de festa,

estovalles de fil,

copes de cristall,

porcellana fina,

garlandes de plata,

cridòria de nens,

rialles de grans.

Som-hi , tots a taula ,

que avui és Nadal !

Avui és Nadal

a la casa xica.

Porteu les cadires,

que hi cabrem tots,

estovalles fines,

vasos de colors,

plats de llosa blanca,

garlandes de paper,

juguesca de nens,

converses de grans.

Som-hi , tots a taula,

que avui és Nadal !

Avui és Nadal

al grup de teatre

Fem una rotllana,

vora el teló rogenc,

Entre escales i tramoies,

rodejats dels gent,

ens veurem el vi,

que ha sobrat al bar,

i desprès raïm,

que algu haurà comprat

Som-hi, tots a seure,

que avui és Nadal !

Blog de El Partiquí - Novembre 2009

2009-11-04T15:01:00.000+01:00

EL AMANTE DESPUÉS DE TODO

Aunque eres capaz de ser más astuta que yo, no pienso volver a ti.

Aunque la pureza de tu amor se vea reafirmada por el unánime temblor de todas y cada una de las plumas de las huestes celestiales,

no tengo intención de volver al hacha de tu amor.

Oh triunfante hombre

esposo y rey del lazo de los caballos sin corral, no pienso volver a ti,

aunque me retuerza entre tus brazos y rinda ante tu voluntad la esencia total de mi polvorienta cáscara

aquí en este capturado salón del sudor, jamás pienso regresar,

juro por la desgarrada cortina de mi virginidad y el silencio espeso como la sangre entre las palabras sin puentes,

que te mentiré por toda la eternidad;

y que jamás seré de nuevo el receptáculo de tu necesidad.

Leonard Cohen

Octubre-2009- El Partiquí

2009-10-02T09:59:00.001+02:00

Els estels són fugaços.

Travessen el cel com esperits perseguits per un enyor veritable i fugen univers enllà cap un destí que ningú no sap ni podrà esbrinar mai.

Els estels cauen.

Cauen lluny. Molt lluny. I mai podrem trobar-los.

Els estels porten desitjos.

Desitjos de futurs prometedors que mai arribaran. Desitjos d'anhels desitjats. Desitjos de desitjos que no s'aconseguiran mai.

Els estels brillen amb intensitat.

Intensitat blanca. Llum freda, impersonal. Llum càlida, acollidora.

On moren els estels?

Digues-m'ho. On moren els estels? I aniré descalç per la terra salada caminant a poc a poc, esperant trobar-lo a cada racó del camí com l'olla d'or del final de l'Arc de Sant Martí, com el Corn de l'Abundància, com el cavaller enamorat de la seva dama impossible.

Estels fugaços. Surrealistes, irreals, mentiders.

Estels! Torneu! Em deveu un desig fals.

---------------------------------

EXCLUSIVA! La primera foto d'en TARREGADA ballant amb la LOLA... Així ho veurem al TNC...

Blog de EL PARTIQUI - Setembre 2009 -

2009-09-01T13:35:00.001+02:00

Tornem a ser al Setembre, i tornem a aixecar el teló del teatre. Aquest any amb noves colònies teatraires on gaudirem de bons companys teatraires, i bones classes magistrals en un entorn bonic i acollidor. Per cert... Caldrà fer un esforç per preparar una nit divertida com aquella que ens van brindar el Carles i el Jesús. Tornem a ser al Setembre, i tornem a aixecar el teló del teatre.

Blog de EL PARTIQUí - Agost 2009 -

2009-07-31T14:40:00.001+02:00

Demà cap a Noruega. FELIÇ AGOST A TOTHOM Jaume

Blog de EL PARTIQUI - Juliol 2009 -

2009-06-30T10:54:00.003+02:00

S'ha acabat la temporada partiquina i comença l'época del descans i la platjeta.

Ens deixa també un dels grans perseguit pels tabloides però que tothom sap com en el fons tots en l'estimavem. El seu talent queda fora de dubte malgrat els seus 'desvarios' personals.

El seu video - THRILLER - el vaig veure de menut i vaig pensar el 1er cop:

"Jo vull veure aquesta pel·licula".

Aleshores no sabia el que era un videoclip.

Avui després de que ens hagi deixat i faci companyia a en Rubianes us deixo el seu millor video i per a mi el millor videoclip que he vist mai.

Com deia aquell: EL REY HA MUERTO...¡¡¡VIVA EL REY!!!

Jaume

Juny 2009 - Blog de 'El Partiquí'

2009-06-03T18:58:00.003+02:00

Veurà senyor jutge:

Vaig tenir la desgràcia de casar-me amb una vídua. D'haver-ho sabut mai no m'hagués casat, perquè aquesta tènia una filla. El meu pare era vidu, per a major desgràcia es va enamorar de la filla de la meva dona, de manera que la meva esposa era sogra del meu pare, i alhora era el meu gendre.

Al poc temps el meu pare va portar al món un noi que era el meu germà, però era nét de la meva dona, de manera que jo era avi del meu germà.

Amb el pas del temps la meva dona va donar a llum un nen, i com era germà de la meva mare era cunyat del meu pare i oncle del seu fill i la meva dona era sogra de la seva pròpia filla.

Jo en canvi, sóc pare de la meva mare, el meu pare i la seva dona són els meus fills i, a més, jo sóc el meu propi avi.

Ja veu senyor jutge, m'acomiado del món perque ja no se qui sóc.

Blog Partiquí - Maig 2009 -

2009-05-03T19:30:00.000+02:00

EL Geni

¿Es que saben lo que pasa? El año que yo nací, nació mucho genio. Nació mucho genio y se llevaron todas las células grises que había, y claro, los que quedamos nos tuvimos queconformar con las células que había de guardia. Y a mí me han tocado cuatro que van de culo.

Claro, como hoy día hay tanta información: que si la cibernética; que si la papiroflexia; que si la geo-numismática... «¡Pepe, no damos abasto!» Además, me beben las cuatro, ¿sabes? Joder, están todo el día borrachas, nene, claro, son solteras..., no pillan..

Y mira que yo me cuadraba a estudiar en el colegio, me ponía hincando los codos y los profesores me decían: «Profundice, Rubianes, profundice. No se quede en la tapa.»Y yo estaba ahí: «Editorial Vicens-Vives...» Hombre, más vale tapa sabida, que cientos de hojas fluyendo, ¿no?

Blog Partiquí - Abril'09

2009-03-31T18:33:00.001+02:00

EL LLEST

Si el germà del meu avi era conco
i el germà del meu pare és conco,
per lògica, jo, que soc fill del meu pare
i net del meu avi, tinc un germà conco.
Llavors… algú pot explicar-me perquè
avui el que es casa és ell i no jo?.

D'acord que és el llest de la familia,
d'acord que sap molt de lletres,
d'acord! Però, en una casa, abans
de tenir nens i ensenyar-los les quatres regles,
s'ha de saber munyir la vaca.

I, el meu germà, de munyir no en sap!
Prou que m'he ofert a explicar-li com
agafar la mamella, com fer sortir
la llet per a que faci profit. Però,
no em deixa apropar-me a la bestia
i així la té de pansida.

Ja m'ho deia la mare abans de marxar
a ciutat:”en una casa s'ha de saber tractar
al bestiar, no com el dropo del teu pare
que no en sap de donar la pastanaga
al conill, i encara vol que les gallines posin ous!

Partiquí-Blog - Març'09

2009-03-02T14:52:00.001+01:00

SOSPIRS

Et regalo un suspir al matí
quan penso en la teva cara
acabada de llevar
i veig els teus ulls tancats.

Quan et miro torno a suspirar,
un sol somriure m'anima
l'interpreto com jo vull
potser no significa el que jo entenc.

Suspiro de nou quan estem a soles,
llavors ets tota meva,
no cal fugir de res,
les mirades es creuen tendrement.

Suspiro per tu,
per tot el que em dones,
tan sols vull omplir-te d'amor
sentir la teva escalfor a la meva pell...
regalar-te un sospir.

2009-Febrer-Bog Partiquí

2009-02-02T13:02:00.000+01:00

ELS AMANTS

La carn vol carn (Ausias March)

No hi havia a València dos amants com nosaltres.

Feroçment ens amàvem del matí a la nit.

Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.

Han passat anys, molt anys; han passat moltes coses.

De sobte encara em pren aquell vent o l'amor

i rodolem per terra entre abraços i besos.

No comprenem l'amor com un costum amable,

com un costum pacífic de compliment i teles

(i que ens perdone el cast senyor López-Picó).

Es desperta, de sobte, com un vell huracà,

i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.

Jo desitjava, a voltes, un amor educat

i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,

ara un muscle i després el peço d'una orella.

El nostre amor es un amor brusc i salvatge

i tenim l'enyorança amarga de la terra,

d'anar a rebolcons entre besos i arraps.

Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.

Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.

Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer.

Després, tombats en terra de qualsevol manera,

comprenem que som bàrbars, i que aixòno deu ser,

que no estem en l'edat, i tot això i allò.

No hi havia a València dos amants com nosaltres,

car d'amants com nosaltres en son parits ben pocs.

2009-Gener- Blog Partiquí

2008-12-31T13:53:00.000+01:00

En aquests moments de recapitulació, balanç i adopció de propòsits, tinc la impressió que Ha acabat un altre any carregat d’esperances, però encara farcit de crisis, guerres, malalties, calamitats, penúries, sofriment i manques de comprensió de tota mena.

Totes les cultures actuals, fins i tot aquelles que semblen més madures, són encara insuficients i poc apropiades per eixugar tots els mals que encara ens malmenen.

El canvi cultural és la única cosa que pot aportar solucions definitives a tots aquests mals i Tanmateix, no serveix de gaire saber el que caldria fer si, tot seguit, resulta massa difícil o més tard només s’assoleix a mitges, amb lentitud desesperant i amb gran esglai i patiment per part del moltes persones.

El que ens frena i ens cohibeix és la nostra balbucejant capacitat per canviar i l’escàs talent que tenim per manegar la transformació col·lectiva en les comunitats, les empreses i les organitzacions. Al començar el 2009, tinc ganes de demanar

- menys discussions teòriques, ideològiques i doctrinals

- menys lluites de poder i altercats polítics arran dels projectes de canvi, i

- més dedicació pràctica per tal d’esdevenir tots plegats éssers més aptes per les transformacions.

Únicament amb més capacitat per canviar-nos a nosaltres mateixos i per manegar el canvi podrem tirar endavant:

- amb més facilitat, vigor i determinació, - amb menys basarda, neguit i desconfiança,

- sense que la nostra transformació atabali als altres, i

- sense que la transformació dels altres ens angoixi a nosaltres.

Blog de EL PARTIQUI - Desembre' 08 -

2008-12-01T09:45:00.004+01:00

¿No és monstruós que aquest comediant,

en la ficció,en un somni de passió,

sotmeti l'esperit al seu imaginar

fins a obtenir pal.lidesa en el rostre

i llàgrimes als ulls, l'aspecte foll,

la veu trencada i totes les funcions del cos

adequant-se a les formes del seu imaginar?

I tot per rres.Per Hècuba!

¿Què és Hècuba per ell, o ell per Hècuba,

que el faci plorar aixì? ¿Què no faria

si el punxessin l'estimul i el crit de la passió

que jo sento? Ompliria de llàgrimes l'escena,

esquerdaia les orelles de tothom

amb discursos terribles, faria que el culplable

es tornés foll, i pal.lid l'innocent,

deixaria confós el ximple, i desconcertaria

les facultats de veure i escoltar.

"HAMLET" - Trad. Salvador Oliva

BON NADAL A TOTHOM!!!!

Blog (silenciós) de EL PARTIQUÍ - Novembre 2008

2008-11-04T10:02:00.004+01:00

Fa dies hi ha silenci,

entremig de tanta gent

noto que ja ni em mires

i jo continuo pacient.

-----------------------

Els teus mots em manquen

ja em creus un trasto vell

però vell perque no es cuida

ja no tinc l'estímul aquell.

-----------------------

Soc aquí, no m'amago

no intento dissimular

però passes per davant

i quasi ni em vols mirar.

-----------------------

Em perdo i m'abandones

voltat per la multitud

jo quiet, sense paraules

em queda la solitud.

Blog de El Partiquí - Octubre 2008 -

2008-10-01T12:22:00.001+02:00

El teatre amateur, un mal negoci rendible.

D’entrada el títol ens pot resultar inversemblant però si aconseguim llegir-lo amb els ulls tancats ens adonarem ràpidament del seu significat ocult. Tots els que lluitem dia a dia per dur el teatre a la societat i caminem fora de les vies professionals, sabem que cada cop que aixequem el teló hem assolit un repte múltiple, hem traslladat un text i un treball al nostre públic passant per damunt d’unes mancances econòmiques tant o més espectaculars que el propi fet teatral.

Recordem que molts cops els professionals es queixen de la manca de suport de les institucions i de la poca freqüència d’arribada de les salvadores subvencions, i llavors recordem la situació dels amateurs que ens condueix no per camins pedregosos si no a bord de “pateres” cap a un destí sovint desconegut.

Fer teatre amateur no es un bon negoci i per això no hi ha productors que posin diners al damunt de la taula, en aquest cas potser hauríem de dir de les taules dels escenaris, i sobrevivim amb il•lusió i ganes de fer coses per maquillar la societat sovint demacrada que ens ha tocat viure. Hores robades al son, dies festius de treball, empenta a base d’entrepans mastegats entre bastidors, amanits per la suor del muntatge i els nervis de l’estrena i tot embolicat amb imaginació i sentits oberts per captar qualsevol detall que ens pugui enriquir personalment i col•lectivament.

I aquí ve la part primordial de l’acció, el nucli dur que fa funcionar la nostra maquinària, el secret que condueix un fet cultural fins al seu destí, movent-se entre les ànimes dels qui ho volen transmetre, dons el teatre, i encara més, el teatre amateur es un signe del que pot fer un col•lectiu, de la força que destil•la un grup d’individus que han decidit emparar-se darrera de la mateixa idea i de les mateixes intencions.

I es en aquest moment quan aquell negoci ruïnós adquireix un valor insospitat, en el moment d’arribar al seu destí, en el moment en que el públic destinatari del nostre treball, s’omple d’idees i desperta els sentits gràcies a la tasca que, aquell col•lectiu, ha volgut oferir-li esperant a canvi un premi en forma d’aplaudiments i de moments de reflexió a partir d’unes idees que s’han presentat en una escenificació, a base de personatges, de fets i de suggeriments.

L’espectacle arriba al seu punt final i l’actor abaixa el cap en una salutació d’agraïment i sent els batecs del moment mentre fugaçment passa pel seu cap la imatge d’un futur que voldria menys incert. La cultura no te preu o no hauria de tenir-ne i el teatre amateur aconsegueix una rendibilitat que despertaria l’enveja de qualsevol consell d’administració.

Textos que cal triar i discutir, repartiment de personatges que s’hauran de treballar en assaigs interminables que viuran el canvi de dia entre repeticions d’escenes i paraules apuntades des de prop, mobles o decorats confeccionats en hores inicialment etiquetades de lleure, vestits reconvertits màgicament a partir de peces considerades inútils per a la moda del moment, comunicació i anuncis a base de moure’s amunt i avall amb resultats complexos i nervis per aixecar un teló vell i cansat de molts anys protegint les esperances d’unes persones que s’han volgut associar tenint en comú la passió pel teatre, una dels arts més vives.

Pensar en els motius que van conduir-me a una associació teatral seria complex, però no tinc cap dubte de que algun ésser superior em tenia aquest destí preparat i en un moment determinat del camí, m’ho va deixar a punt, només havia de mirar, agafar aire i entrar-hi amb el peu dret.... i sobretot deixant a un costat el vestit groc que algun malintencionat m’havia donat. Des d’aquell dia, desitjo els carruatges de cavalls a prop, i escolto el so dels aplaudiments com la millor música relaxant, busco els focus damunt del meu cap i recordo que no sempre soc el que pugui semblar que soc.

Blog El Partiquí - Setembre 2008 -

2008-09-01T09:11:00.004+02:00

La seva vida era estranya, era com si tingués una doble personalitat una mena d’esquizofrènia que el convertia alhora en algú molt desitjat com a temple de bones intencions i en un e ésser odiat per significats que sovint li eren atribuïts sense que mai hagués entès els motius que ho provocaven.

Alguns li demanaven anar al gimnàs, a aprendre idiomes, fins i tot pretenien que els tornés a les aules abandonades feia anys en una fugida endavant poc rumiada, i tots ells i totes elles exigien el seu concurs, ho volien fer amb ell i llavors estava content, però la felicitat era mínima, de seguida apareixien els que el culpaven del final de la bona vida, de la tornada a la duresa dels colzes marcats sobre les taules, de fer-los tornar al món real i injust de l’altra banda del paradís, ell mirava de fer-los entendre que es trobava enmig del seu camí però que de cap manera era culpable d’aquelles males situacions que relacionaven amb ell.

No l’entenien, maleïen la seva aparició i la seva presència cada cop que eren amb ell i va voler fondre’s, desaparèixer per sempre enmig d’una depressió que ningú no podria arreglar. Perquè sempre havia de ser ell? I els altres? No eren també culpables? Va acostar-se poc a poc a l’abisme, va mirar, va tancar els ulls i va pensar que ja n’estava tip, que seguissin els altres onze, que ell no feia cap falta i just al moment de saltar des del seu lloc novè al penya-segat per on es movia algú el va cridar:

- Setembre! Que fas!

- Marxo, ho deixo tot ja us ho fareu vosaltres

- Però no veus que sense tu, ni jo ni els altres no podrem seguir? Tu ens has de donar pas...

- Qui ets? Perquè no em deixes en pau?

- Soc l’octubre i vaig al teu darrera i sense tu jo no hi podria ser, a més....

- A més què?

- Sense tu el Partiquí quedaria adormit, tu el despertes quan l’escalfor del sol comença a minvar i la nit arriba més aviat, carregada de màgia

- Màgia?

- Sí, la màgia de les paraules sobre l’escenari davant dels llums i entre la roba de les cortines, la màgia del treball comú per fer arribar les ratlles escrites fa temps i que restarien polsoses als armaris. Tu fas l’encanteri de fer sortir el teatre enmig del desconcert del final de l’estiu. No ho oblidis mai, setembre, tu fas tornar a aixecar el teló.

Blog de EL PARTIQUÍ - Agost 2008 -

2008-08-18T13:58:00.002+02:00

Aquest mes se'ns ha escapat una mica. Ja se sap... Amb tothom de vacances no només els comentaris escasejen sino també la tasca d'administració. Com allò de "MAS VALE TARDE QUE NUNCA" encetem mes d'Agost quasi a les acaballes. Disfruteu els que encara tingueu vacances. L'administrador ... Ja ha tornat del tour Europeu.

Blog de EL PARTIQUI - Juliol 2008

2008-06-30T12:28:00.002+02:00

A un dia de la ariibada del mes de Juliol, estrenem nou missatge al blog. Rao? Molt senzill. L'administrador marxa de vacancetes i d'altra manera hauriem d'esperar al 16 de Juliol per estrenar nou mes. Proposo que envieu fotos de les vostres vacances per a penjar-les i que tonts tinguem enveja sana. Apala. Per tots aquells que com jo marxeu... Bon Estiu. Jaume

Blog de El Partiquí - Juny 2008

2008-05-30T14:53:00.005+02:00

Ayúdame a decir la verdad delante de los fuertes y a no decir mentiras para ganarme el aplauso de los débiles.

Si me das fortuna, no me quites la razón

Si me das éxito, no me quites la humildad.

Si me das humildad, no me quites la dignidad

Ayúdame siempre a ver la otra cara de la medalla, no me dejes inculpar de traición a los demás por no pensar igual que yo.

Enséñame a querer a la gente como a mí mismo y a no juzgarme como a los demás. No me dejes caer en el orgullo si triunfo, ni en la desesperación si fracaso.

Más bien recuérdame que el fracaso es la experiencia que precede al triunfo.

Enséñame que perdonar es un signo de grandeza y que la venganza es una señal de bajeza.

Si me quitas el éxito, déjame fuerzas para aprender del fracaso, si yo ofendiera a la gente, dame valor para disculparme y si la gente me ofende, dame valor para perdonar.

¡Señor.....si yo me olvido de ti, nunca te olvides de mí !

Mahatma Gandhi.

Blog de EL PARTIQUÍ - Maig 2008 -

2008-05-07T18:09:00.003+02:00

Nos convencemos a nosotros mismos de que la vida será mejor después....Después de terminar la carrera, después de conseguir trabajo, después de casarnos, después de tener un hijo, y entonces después de tener otro. Luego nos sentimos frustrados porque nuestros hijos no son lo suficientemente grandes, y pensamos que seremos más felices cuando crezcan y dejen de ser niños, después nos desesperamos porque son adolescentes, difíciles de tratar. Pensamos: seremos más felices cuando salgan de esa etapa.Luego decidimos que nuestra vida será completa cuando a nuestro esposo o esposa le vaya mejor, cuando tengamos un mejor coche, cuando nos podamos ir de vacaciones, cuando consigamos el ascenso, cuando nos retiremos. La verdad es que . NO HAY MEJOR MOMENTO PARA SER FELIZ QUE AHORA MISMO. Si no es ahora, ¿cuándo? La vida siempre estará llena de luegos, de retos.Es mejor admitirlo y decidir ser felices ahora de todas formasNo hay un luego, ni un camino para la felicidad, la felicidad es el camino es AHORA. ATESORA CADA MOMENTO QUE VIVES, y atesóralo más porque lo compartiste con alguien especial; tan especial que lo llevas en tu corazón y recuerda que EL TIEMPO NO ESPERA POR NADIE. Así que deja de esperar hasta que termines la Universidad, hasta que te enamores, hasta que encuentres trabajo, hasta que te cases, hasta que tengas hijos, hasta que se vayan de casa, hasta que te divorcies, hasta que pierdas esos diez kilos, hasta el viernes por la noche o hasta el domingopor la mañana; hasta la primavera, el verano, el otoño o el invierno, o hasta que te mueras, para decidir que no hay mejor momento que justamente ÉSTE, PARA SER FELIZ ... LA FELICIDAD ES UN TRAYECTO, NO UN DESTINO. TRABAJA COMO SI NO NECESITARAS DINERO,... AMA COMO SI NUNCA TE HUBIERAN HERIDO, Y BAILA ... COMO SI NADIE TE ESTUVIERA VIENDO

Blog de EL PARTIQUÍ - Abril 2008 -

2008-04-01T00:01:00.011+02:00

Muerte en la tarde

De los cientos de muertes que me habitan,

ésta de hoy es la que menos sangra.

Es la muerte que viene con las tardes,

cuando las sombras pálidas se alargan,

y los contornos se derrumban,

y se perfilan las montañas.

Entonces alguien pasa pregonando

su mercancía bajo la ventana,

a la que yo me asomo para ver

las últimas farolas apagadas.

Por las cenizas de las calles cruzan

sombras sin dejar huellas, hombres que pasan,

que no vienen a mí ni en mí se quedan,

a cuestas con su alma solitaria.

La luz del día huye hacia el oeste.

El aire de la noche se adelanta,

y nos llega un temor agrio y confuso,

casi dolor, apenas esperanza.

Todo lo que me unía con la vida

deja de ser unión, se hace distancia,

se aleja más, al fin desaparece,

y muerto soy,

...y nadie me levanta.

Ángel González, Áspero mundo

- El Partiquí - http://www.elpartiqui.cat

3er CONCURS PARTIQUI - Preguntes de teatre - feu click AQUÍ -

email: admin@elpartiqui.cat

Blog de EL PARTIQUÍ - Març 2008 -

2008-03-03T12:07:00.001+01:00

L. Pirandello - "El hombre de la flor en la boca"

He vingut aquí, a aquest cafè de l'estació. És la una, a les quatre prenc el primer tren. Miro a través de les vidrieres als viatgers que surten amb els paquets penjats a la mà o sota l'aixella... els segueixo amb la mirada fins que es perden de vista... imaginant-me...

Ah! quantes coses m'imagino! No pot vostè fer-se una idea. No dono un moment de descans a la imaginació, adherint-me amb ella a la vida dels altres... però no de la gent que conec. No, no!. Amb aquesta no podria! Sento un fastigueig, si vostè sabés! Veritable nàusea.

A la vida dels estranys!, entorn de la qual la meva imaginació pot treballar lliurement, però no per capritx, sinó més aviat tenint en compte les millors aparences descobertes, en aquest o en aquell! I si sabés vostè com treballo, i fins a on aconsegueixo penetrar! Veig la casa d'aquest o de l'altre, viu en ella, m'assec allí com en la meva, fins a percebre aquest alè particular que té cada casa, la de vostè, la meva, però... en la nostra..., nosaltres ja no ho notem, perquè és el mateix alè de la nostra vida. M'explico?

Ah! veig que vostè assenteix... Necessito aferrar-me amb la imaginació a la vida dels altres, però així, sense plaer, sense interessar-me el més mínim... Sinó més aviat... per a sentir el seu fastigueig, per a jutjar la vida ximple i vana, de manera que a ningú pugui importar-li acabar. I això és fàcil de demostrar, sap?, amb proves i exemples continus, implacablement en nosaltres mateixos. Perquè el desig de viure no sabem de qué està fet... però... està aquí, aquí.

Ho sentim tots aquí, en la gola, com una angoixa que no se satisfà mai, no pot satisfer-se mai perquè la vida, en el mateix acte de viure, és sempre tan voraç de si mateixa, que no es deixa assaborir. El sabor està en el passat que ens queda viu dintre. El desig de viure ens ve d'això, dels records que ens tenen lligats.

Però, lligats a què?, a aquesta ximpleria... a aquest disgust... a tantes il·lusions estúpides... ocupacions insulses... sí, si. Això que ara, aquí, és una ximpleria, això que ara, aquí, és un avorriment, i fins podem dir, això que ara ens sembla una desventura... si senyor... a la distància de quatre, cinc, deu anys, qui sap quin sabor tindrà... quin gust tindran les llàgrimes d'ara! I la vida.

Al sol pensament de perdre-la... especialment quan se sap que és qüestió de dies... Miri!... Veu vostè allí? Allí en aquell cantó... veu vostè aquella ombra de dona? Miri! Ja s'amagat!

(Feu Click per sobre la foto per ampliar-la)

- El Partiquí - http://www.elpartiqui.cat

3er CONCURS PARTIQUI - Preguntes de teatre - feu click AQUÍ -

email: admin@elpartiqui.cat