prova de comentari

 
Vet aquí que una vegada en un país llunyà que volia ser independent, hi havia un grup de teatre que a més de voler escampar l’art més viu arreu de les contrades, tenia un blog on hi penjaven suggeriments, pensaments, opinions i notícies de darrera hora.. Alguns, més decidits, escrivien paraules encadenades amb més o menys sentit i amb més o menys càrrega emocional, i d’altres amb els ulls oberts i els dits callats, llegien el que havia quedat penjat – un terme poc adequat per a les paraules i els sentiments, la veritat -. Els que escrivien ho feien amb il•lusió i ganes de ser llegits i els que no escrivien gaudien dels escrits i justificaven la seva absència al•legant manca de temps, de traça o fins i tot de la tecnologia adequada.
Enmig de tot això, hi havia persones que no els coneixien personalment però que els agradava passejar-se entre els pensaments d’aquells teatraires i de tant en tan, molt de tant en tant, hi posàven cullerada agraint la possibilitat de pensar coses a partir de lectures més o menys precipitades.
Però un dia el drac de la mandra i la indecisió va aparèixer per aquelles contrades, i els que escrivien tenien por i es tancaven a casa seva amb les mans amagades i només les treien per moure el ratolí, i aquell blog va quedar sec de pensaments i d’opinions, i la gent estava trista i el carrer semblava més fosc.... la por al drac els havia paralitzat, els núvols negres havien tapat el sol de la inspiració i les llàgrimes que sortien ja no eren d’emoció si no de patiment i el blog semblava oblidat.... tot i que.... un petit rectangle mig amagat feia entendre que tots seguien mirant, passejant els seus ulls per les pàgines de la pantalla tot i que no gosaven escriure i llavors... va aparèixer.... no era ningú en especial, tampoc era especialment valent però tenia el cor inquiet i no sabia romandre aturat, deprimit per les males situacions, i va moure les mans, primer amb precaució i després amb avidesa volent explicar coses que encara no havia ni rumiat, però estava nerviós, patia que el drac no es despertés i corria amunt i avall del teclat mirant de no fer soroll i les tecles semblaven més cridaneres que mai i de cop va sentir un soroll eixordador, era el drac, i es va estremir, no va voler tancar els ulls, havia de continuar la seva tasca i sorprenentment el drac va enretirar-se una mica, i una altra mica, i més i molt més i llavors va adonar-se que la mandra i la indecisió marxaven quan apareixia el coratge i les ganes de canviar les coses, i va somriure, i va mirar la pantalla amb descaro, i va pensar que d’alguna manera les coses havien començat a canviar i allò era bo i potser era el principi. Va fer click i ho va enviar als camins internautics i va confiar que els ulls aliens enviarien ordres al cervell i els dits tornarien a caminar per damunt de les lletres.

 
Hello to everyone!

porto ja setmana i mitja amb nens voltant-me per tot arreu i el cansaci comença a deixar emprenta.
Cada cop que fem una activitat 'pija' m'en recordo del Carles que un dia em va dir que 'com venen els nens avui'. La darrera setmana està sent dura en el nou campament perque (sabeu que aqui parlem anglés tot el 'ratu') ni tant sols saluden, gracies o si us plau. arriben tard quan els crides i fins i tot han robat 50 e. a un monitor. Que hem de fer carles en aquest cas que no sabem que fer? castigar-los a tots?

en fi... enrera queden pujades en globus, espeleolo, illes medes i alguna cosa més. a veure si la setmana que bé quan torni puc descansar el cos una mica.

Jaumet

 
Benvolgut Jaume (rotllo Elene Francis) no hi ha solucions de llibre per als problemes que es presenten, però “quien con niños se acuesta....” Cal aplicar el sentit comú i poc a poc la experiència farà la resta. Els nens t’han de respectar i desprès han de ser els teus amics, han de saber que si dius prou no hi ha res a parlar i després ja seràs un paio enrotllat....
Una colònia sense problemes és pura ficció, es tracta de que siguin problemes petits i que quan tornis a casa t’adonis que has treballat, que has fet feina a més de passar-ho bé. En realitat ho han de passar be els nens i els monitors han de saber viure l’experiència de forma positiva amb bon rotllo entre ells i sobretot anar tots a una.
Fer de monitor es una activitat molt complicada, i no es coneix fins que no portes uns quants torns de colònies a les esquenes. Els càstigs generals per “atrapar” a un no serien recomanables... prou malament que resulten quan s’apliquen a uns quants culpables i atrapen a uns quants innocents a qui cal demanar disculpes....
Cal intentar el rotllo moral, el explicar que es el que diferencia la bona de la mala gent però això serveix per a la bona gent i als dolents se’ls en fot.... ajuda a la bona gent i els dolents cal anar-los tolerant... Si els agafes in fraganti pots apretar-los però en general no serveix de gaire... la personalitat de la canalla no la canviaràs en una colònia. Quan estiguis desesperat pensa que tu els has aguantat una setmana o dues i els seus pares (en general artífex d’aquests nens) els aguantaran tota la vida. I recorda que Puff era un drac màgic, que vivia al fons del mar.....

 
Molt bé! Ja torno a estar a la big city. Una mica més descansat fisicament i amb una cura psicològica
d'haver aguantat a les nenes gilipolles del 2on campament.

Hi ha una cosa, Carles, que no entenc. els de dotze-tretze anys (especialment les nenes) son unes consentides,
pijes, i sempre tracten de ser millor que tot i tothom.No respecten res ni ningu.

Els falta disciplina, i quan intentes imposar-la de bon rotllo se't riuen a la cara, o si et poses serios
aleshores et fan mal posat o et llencen una butifarra quan et gires.

Aleshores que! com s'arriba un a fer 'colega' d'aquestes si no tenen una puta disciplina.

Es clar... al final del campament i evaluar la meva feina imagina't la puntuació basada (suposo) en el
bon rotllo que desprén cada monitor.

Qui és el millor? el més permisiu que diu a tot que sí i no castiga ni s'emprenya mai.

Afortunadament als altres dos campaments 'quasi' no em deixaven marxar... i això sí que mola.sentir que la feina que
has fet ha dut felicitat a uns quants nens.

Abraçades míltiples.

Jaume (el monitor guai)

 
“No tinc la clau de l'èxit però sé que la clau del fracàs és intentar fer content a tothom”

MAI el millor mestre es el més colegui, MAI el millor monitor és el més colegui, és el que sap passar continguts, sap fer de model, sap que molts cops cal dir que no per aconseguir millors persones. Només en casos de grans nenhs i nenes (que n'hi han, sortosament) pot coincidir el millor mestre amb el més estimat i el millor monitoir amb el més estimat però amb determinats nens i nenes.... has de sentir-te bé amb la feina feta i pensar que no els arreglaràs en una setmana. De totes formes, fer de monitor en plà professional, amb un equip que no coneixes i amb formes de treballar diferents no porta enlloc o sigui que potser et compliques una mica la vida fent de monitor d'aquesta forma. A part d'això, les colònies de veritat son per aprendre hàbits, per treballar en equip, per estimar la muntanya i estimar Catalunya, per viure moments màgics, per enamorar-se... però per aprendre anglés o per fer raffting.... crec que “No és això companys, no és això). Les colònies son una cosa molt seriosa que pot canviar-te la vida però qualsevol activitat d'estiu NO es una colònia.
Si et sens satisfet amb la teva feïna, endavant i si no els fas quatre jocs de mans i “apa”. Jo marxo dimarts amb els meus i aquest cap de setmana aniré aprendre l'aire al cim més alt de Catalunya: La Pica d'Estats.

 
Estimats conciutadans de teatre: encara amb els dolors musculars i amb tres kilos de menys després de pujar a dalt de tot de Catalunya, vull acomiadar-me de vosaltres fins el dia 31. Torno a la meva tasca-sacerdoci, de dur la informació sobre l’asma d’una forma lúdica a tots els nens i nenes que s’han volgut pujar al nostre tren, amb bon criteri, crec. Aquesta tarda pujo a la casa de colònies “L’Armentera” al municipi de l’Esquirol, carregat de material mèdic, audiovisual, atrezzo de jocs, material de plàstica digne del propi Jesús, i una bossa carregada de samarretes i pantalons curts (segur que l’Eva, ara hi posaria cullerada, però com que no es aquí al costat, no pot fer-ho).
Demà tornaré a pujar acompanyat de nens i nenes que deixen tranquils els seus pares- o no – per passar deu dies fantàstics entre natura i activitats de lleure. Naturalment , tot i que poder haver-hi pijos, les meves colònies son d’esquerres i tot i que portem material de qualité, les activitats no tenen res a veure amb el golf – al menys com a golf clàssic – ni amb el ràfting, ni amb el patinatge sobre gel, ni amb internet. La nostra megafonia parla un idioma especial, un idioma fantàstic i irònic a l’hora, les nostres pel•lícules de producció pròpia fan caure de cul al pijo més pintat, però s’han fet a base d’imaginació i de coneixements cinematogràfics que per alguna cosa tinc al Martí i al David a l’equip de monitors..... que os penseu que em moco amb mitja màniga?
Ei, Jaimito, que amb això no critico els monitors que humilment i oferint els seus coneixements d’anglès i de teatre, fan una bona tasca a les colònies dels més rics, però...ara que ho penso, t’hauries de plantejar fer colònies per als més desafavorits... t’ho agrairien molt més. Abans de retirar-te de l’educació en el lleure, ho hauries de provar, no ho se,amb els infants del Raval o fins i tot en unes colònies de la genialitat de Catalunya... tot i que potser en aquest cas et demanarien títol oficial.
En fi estimats companys teatraires, me’n vaig de colònies i per si tinc alguna estona lliure, tindré a prop el text d’en Tarregada i tota la seva trouppe, però.... i el Pere Pistoles? Vols dir que encara te’n recordes?
El dia 31 torno i el dia 1 marxo una setmana de casa rural a “despejar-me”... a veure si puc fer-vos un missatge per comentar el tema..... suposo que sí.
Miquel: com tenim l’orient?

 
Per si a algu li ve de gust, deixo fotos dels campaments on jo vaig... De fet son Campaments i no pas colònies.

Disfruta Carles, i accepto els consells però tenint en compte que jo uso de les meves vacances per fer de monitor no crec que ho pugui fer.

Lo bo dels campaments 'pijos' es que paguen més o menys bé. Que també mola.


RIDOLAINA: El mejor de los campamentos- incluye 2 videos de globo y las fotos espeleologia.
RIDOLAINA



GINEBRO: El de las niñas chungas.

GINEBRÓ



TALLADES: Solo 2 días pero genial. Fotos mayormente hechas por fotógrafo y por mi.

LES TALLADES

Jaumet

 
JO TAMBE MARXO DE VACANCES,PERO ABANS VULL DESITJAR A LA MONSTE I AL JOSE MANUEL TOTAL LA FELICITAT DEL MON I QIE EL DIA 9 TOT SIGUI FESTA I XIRINOLA, QUE NO PLOGUI,QUE NO APRETI GAIRE EL CALOR...ETC.ETC. EN FIN QUE GAUDIU D'UN DIA RODO. MOLT PETONS I ABRAÇADES.

 
ARA NO SE SI M'HE IDENTIFICAT SOC LA LEO, VALE ? BONES VACANCES A TOTS.

 
Estem a divendres i compto els minuts per començar el cap de setmana. Les vacancetes (les reals, no pas les de monitor, que també, segons com, ho son) comencen a les 05:00 de Dimarts en plan mochilero per la part dels paisos baixos i nord d'Alemanya.

Que trist es fa no veure comentaris de cap tipus. En quant el Carles i jo marxem el silenci resta rei del blog. A veure si algu s'anima a enviar-nos alguna foto de partiquins a la fresca.

Carles: Tenim penddent el DVD i les fotos del VIATGE... Que el tornarem a fer algun cop?

Jaumet

 
From: hugobarcelona@gmail.com
hola!

he vist un anunci vostre a http://www.elpartiqui.cat on busqueu tecnic so. encara busqueu?.

jo no tinc experiencia com a tecnic de so. tinc 34 anys, soc músic amateur, i estic estudiant técnic de so a l'escola microfusa. podriem qedar un dia i ho parlem, ok?. (estaré fora de vacances tot el mes d'agost).

una abraçada,

Hugo

 
Hola benvolguts companys teatraires, com va l’estiu orfes de Bretch i altres ànimes caritatives?
Particularment he anat fent coses que no m’han permès de posar-me en contacte amb vosaltres, he estat de colònies, algun problema físic però que va poder-se solventar (un monitor es va trencar i luxar un braç i va requerir cirurgia, però a part d’això, poca cosa més). He estat una setmana de casa rural llegint i descansant, uns dies a BCN bastant ocupats, un casament i posteriorment tres dies a Queralbs amb en Pujol tot i que en Jordi no s’ha presentat.
En principi em quedo a BCN, he de renovar-me el permís de conduir i tinc una colla de coses a fer abans de començar el curs o sigui que... entre jocs olímpics i jocs olímpics, aniré treballant una mica.
Bona tornada a tots i confio que estigueu pensant en el teatre com jo ho faig.