Bona nit
De nuevo entro a ver vuestra página y la verdad que es realmente ¿fascinante? el ver sin ser visto. La experiencia de ver los pensamientos, las aficiones, las ilusiones y ... tal vez las frustraciones de una persona que no conoces y que de repente ves tan cerca. Piensas en la posibilidad imposible de quedar para tomar un café, una cerveza o un vino (como se acostumbra por el Norte)de hablar de tantas cosas cotidianas que permanecen en tu interior y en el de él. Todo tapado por la presencia omnipresente de la televisión, la radio. etc.
En fin que divago y me pierdo.
Me gusta seguiros, veo que vuestra experiencia es enorme pero !que coño! yo empiezo ahora y me ayudáis, sin saberlo, a comprender a nuestra directora.
Que vuelvo a divagar: Llevamos un mes ensayando La Celestina, sesiones de Lunes a Jueves, en horario de ocho a diez y media de la noche. Lo hacemos en una nave industrial que nos ha dejado el amigo de un compañero. El frío es de espanto con decir que al salir a la calle decimos !que calor! y en el exterior hay 5 o 6 grados.
Pues éso que estrenaremos el día 20 y el 21 y que si alguno le pica la curiosidad y le da la locura que me lo diga para guardarle un par de invitaciones (lo siento no tengo mas que me viene toda la familia).
Y para acabar: me presto a hacer esa encuesta, así sabréis algo mas de mí.... y por Cantabria seguro que nadie se va a enterar. Prometo ser sincerísiiiiiimo.
Un abrazo

 
Les sensacions, el millor tresor
Ja fa temps que vaig aprendre que les sensacions marquen la nostra vida d’una forma radical. El que sentim a cada moment, l’alegria, la positivitat, la satisfacció, el benestar, i també, la tristesa, la mala sort, el dolor moral que sovint resulta més terrible que el físic... realment, les sensacions ens envolten i ens fan viure la vida de forma molt diferent segons es dipositin al racó de les bones o de les dolentes. La mateixa situació la viurem de forma diferent segons la sensació que ens domini.... vivim el món de les sensacions.
Faig aquest preàmbul per explicar de forma més o menys entenedora, que avui és un gran dia, d’una banda es el dia després, és el dia d’avui i és l’ahir de demà, i m’explicaré. Ahir vaig fer teatre, alguns de vosaltres hi vareu-ho ser i teniu el meu agraïment sincer, vaig fer teatre amb un director molt especial per mi, i amb companys de repartiment igualment especials, i em vaig sentir acompanyat de molta gent que m’estimo, que reien dels nostres gags, o de les nostres actuacions encaminades a aconseguir això. “El sopar de les idiotes” no és un text transcendental, però ens recorda el molt injustos que podem ser en ocasions o el com podem ser feliços amb molt poca cosa. Ens explica que la dolenteria no condueix enlloc i que l’innocència es pot confondre sovint amb la “tonteria” o amb l”idiotesa” tot i que tants i tants cops, els “idiotes” tenen moltes coses per ensenyar-nos. Malgrat això, no hi ha dubte que el text del sopar dels idiotes, canviat de sexe en aquesta ocasió, pretén bàsicament fer passar una bona estona, té uns diàlegs graciosos i el punt de picaresca necessari per convertir-se en una bona comèdia però no en una pallassada. He col•laborat en un projecte del Martí, i això per si sol representa el màxim que puc fer; d’alguna manera crec que segueix un camí on alguna influència hi dec tenir, i em satisfà que gaudeixi de projectes i de resultats, i si a més a més, jo hi puc aportar un granet de sorra, la satisfacció arriba al punt més alt. Treballar a més, amb la seva parella, la Núria, amb la meva cosina i gran amiga Esther, amb el David a qui conec des que duia la bata del parvulari com a uniforme diari, a més de tres persones més que assaig rere assaig em van fer sentir fantàsticament, gaudint del seu “savoir fer”, de la seva simpatia i de la seva qualitat personal, ha representat tot plegat, una experiència fantàstica.

 
Els que em coneixeu sabeu de la meva passió pel teatre, i avui, el dia després, sento felicitat, pau, tranquil•litat i satisfacció de la feina feta. No se si dedicant-me a això de forma habitual sentiria el mateix, no ho sabré mai, però puc dir que dalt de l’escenari es on em sento més a prop de la felicitat.
Per si tot això no fos prou, la presidenta del meu club de fans va fer 80 anys fa dos dies, d’alguna forma puc considerar que l’espectacle d’ahir també va ser un homenatge per a ella, i d’ací una estona farem un dinar i li donarem un parell de regals d’aquells carregats de sentiment, on la “pasta” hi té poc a veure però la riquesa moral puja a dalt de tot.
I la propera setmana, més teatre, “Els justos” apareix com un muntatge que ens farà treballar molt i molt a gust, caldrà posar-hi tota la intensitat possible, i en Ferran.... se’l veu gaudir, se’l veu entregat al projecte sé que treballarà per a cada assaig i a cada assaig, i sé que el resultat serà fantàstic. Celebro formar part del grup que construeix aquest espectacle, crec que serà gran, molt gran. El dimecres torna en Terregada i els seus companys o col•legues dels barris baixos de la meva Barcelona, tot i el petit desgavell provocat per detalls de manca de concentració de dimecres passat, veig el muntatge en el bon camí, i el “bolo” de Badalona, promet, i molt. M’agradaria que tots ho poguéssiu viure com jo, que tinguéssiu les sensacions que jo tinc, i si no és possible, que ho visqueu el millor que pugueu, no tinguem cap dubte que el teatre és una gran cosa, i si no, penseu en la mitja hora després d’acabar l’espectacle, en el que sentiu... tant el que sentiu des de l’interior com el que sentiu des de l’exterior.
Que s’aixequi el teló, i que gaudim de l’espectacle!

 
Para enviarnos la encuesta entra en nuestra web http://www.elpartiqui.cat y envianos por mail tus respuestas.

 
Cometaris d'enquesta:

- Big Fish és una passada però no és la meva peli fetiche.

- Roma Brutal! Tot es gran allà, però el transit es una bogeria.

- Jo vull saber que és el darrer que vas comprar, o el penultim.

- Quina sort que siguis tant feliç.Això sí és envejable.

 
Avui assaig de ??? ELS JUSTOS o potser CAMPI....???

 
"En igual" l'erro, pero en la Agenda he vist el CAMPI EL 13 I 14 DE MARÇ a Badalona, crec que es a la FARINERA no? soc "LA DESPISTA"

 
Bona nit:
Hoy es el primer día "laborable" desde Reyes que no tenemos ensayo.
Mañana tendremos el ensayo general y estrenaremos La Celestina el sábado. Ha sido un mes y medio de un trabajo duro, durísimo con ensayos de 20:30 a 23 o 23:30, en una nave industrial que se utiliza para almacenar materiales de construcción,sin luz eléctrica (sólo lo que da un pequeño generador de gasolina, con su ruido y gases) llena de polvo y sobre todo fría, muy fría, hemos ensayado con dos grados de temperatura. Dos compañeros en urgencias: uno por desmayos del frío y la tensión, otro con una brecha en la cabeza al tropezar y caer sobre unos hierros oxidados.
Bien como decía estrenamos el sábado a las ocho de la tarde; pero !atención! el excelentísimo sr concejal de cultura nos ha negado el técnico de iluminación el viernes (hay que pagar horas extras). Se pondrá a nuestra disposición el mismo sábado a partir de las cinco de la tarde. En fin demencial por no utilizar otros sinónimos que me pondrían al borde de un "presunto" delito de....
Y si preguntáis si en el pueblo no tenemos teatro os contesto qeu sí. Tenemos un teatro de 366 localidades abierto hace 6 años pero que lo tienen cerrado para nosotros por el tema del ahorro.
A pesar de todo ahí estaremos y esta vez si que verdaderamente al borde del abismo (léase blancos). En fin que si sobrevivimos ya os contaré un poco el próximo lunes de lo que ha dado de sí las casi tres horas de Celestina.
Desearnos suerte... por favor.
UN salut per tots

 
doncs molta merda company teletobis.

Si te sirve de consuelo nostros pasamos las mismas penurias que vosotros, al final te habituas por ´amor al arte´ .

Espero q cuelgues alguna fotillo y/o video para echarle un vistacín.

Venga!

A triunfar.

Jaume

 
bona tarda.

Agradeceros el compartir estos momentos y estas vivencias con todos vosotros. Supongo de el Jaume no se enfadará si el utilizo para rogaros a todos que me escribáis en CATALA. Yo desgraciadamente soy un analfabeto a la hora de escrbirlo... pero en fin!
Os intentaré pasar alguna foto de nuestra actividad teatral.
Mientras un cordial saludo del auténtico, genial y verdadero partiquí del grupo "las nueve menos cuarto".

 
Parece ser que tengo problemas con las fotos pero os dejo un enlace con lo que ha publicado hace un par de días el periódico de mayor difusión en Cantabria

http://www.eldiariomontanes.es/v/20100217/region/torrelavega-besaya/echale-teatro-20100217.html

Salut

 
ja teniu les fotos de nadal...

AQUI

 
el que estava buscant, gracies

 
Hola!!, nomes volia desitjar-vor sort per l'obra d'avui. Fins dimecres.

Albert

 
Ha tornat a passar, l’esperit del “bolo” ha tornat a envair-me després d’una jornada teatral a Badalona, una ciutat laboral on hi faig via cada dimarts i on ahir, diumenge es va a tornar a fer present la màgia del teatre.
Matinada i trobada al local per carregar la furgo encara mig adormit a causa de la retirada tardana del dia anterior (sessió doble al TNC: Escenes de matrimoni i Sarabanda… fantàstic). Carregar i cap al tren amb la bossa del vestuari i arribada al teatre del Cèrcol Catòlic, un clàssic d’on han sortit alguns dels “famosos” de l’escena catalana.
Muntatg del decorat, els primers cargols donen problemes, finalment s’aconsegueix aixecar la tanca de fusta del Campi qui pugui, mentre l’Anaís i un tipus molt enrotllat de la sala van organitzant la llum. Baixem la roba al vestuari i comentem la jugada, hi ha un ambient fantàstic i estem tots ansiosos d’actuar. La Lola comença a pentinar al personal per no patir a darrera hora, jo vull que em faci un bon pentinat i ella riu....Anem a dinar junts a un bar on deixen fumar (fatal) Tornem cap al teatre, assagem alguns moviments i la conflictiva salutació que mai surt bé. Baixem al vestuari comentant entre nosaltres que el teatre s molt bufó, una mica antic però ple de “solera” En Ferran ens empelta de teatre i ens demana concentració i intensitat, el públic va omplint la sala expectant del que passarà....No reaccionen gaire, els costa entrar dins l’espectacle però nosaltres continuem al nostre ritme, monòlegs i diàlegs apropen la platea de Badalona a la Barcelona del 1900 en la seva faceta més obscura, que no trista... La bacanal del casament puja el to de la tarda, les patinades per l’oli del pollastre, el “crispin” i la baralla del Ceba i en Terregada mantenen el públic silenciós i confús en ocasions.... “Millor!” i fosc!, l’obra s’ha acabat, ha estat una bona actuació a criteri del nostre director (el criteri que val) i tot i que no estem segurs que la platea ens hagi entès del tot, la satisfacció per la feina feta ens fa oblidar el cansament. Descarreguem més tard de les nou del vespre i tornem a casa “baldats” però contents. Un cop més, el teatre ha estat màgic... i segueix....