dilluns, 2 de febrer del 2009

2009-Febrer-Bog Partiquí

ELS AMANTS

La carn vol carn (Ausias March)

No hi havia a València dos amants com nosaltres.

Feroçment ens amàvem del matí a la nit.

Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.

Han passat anys, molt anys; han passat moltes coses.

De sobte encara em pren aquell vent o l'amor

i rodolem per terra entre abraços i besos.

No comprenem l'amor com un costum amable,

com un costum pacífic de compliment i teles

(i que ens perdone el cast senyor López-Picó).

Es desperta, de sobte, com un vell huracà,

i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.

Jo desitjava, a voltes, un amor educat

i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,

ara un muscle i després el peço d'una orella.

El nostre amor es un amor brusc i salvatge

i tenim l'enyorança amarga de la terra,

d'anar a rebolcons entre besos i arraps.

Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.

Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.

Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer.

Després, tombats en terra de qualsevol manera,

comprenem que som bàrbars, i que aixòno deu ser,

que no estem en l'edat, i tot això i allò.

No hi havia a València dos amants com nosaltres,

car d'amants com nosaltres en son parits ben pocs.


Comentaris:
 
Torna a ploure, l’hivern no resulta plàcid i tinc la sensació que no s’acabarà mai. Entenc el caràcter pessimista dels països on el sol es car de veure. Decideixo obrir l’ordinador i passejo per la web de la Farinera, aprofito per mirar de penjar-hi fotografies del grup a veure si la cosa funciona i sembla que si, però resulta feixuc i ho deixo estar. Obro el blog del partiquí que fa olor de teatre, tanco els ulls i sento els focus damunt la cara, els ulls deixen escapar una llàgrima com a mecanisme de defensa cap aquesta llum encegadora, la sala resta muda i immòbil, el públic deu restar amatent a veure per on li caurà i el so anuncia que l’espectacle està en marxa. Obro els ulls, davant meu hi ha una pantalla d’ordinador i malgrat tot els missatges que rep el meu cervell diuen que soc dalt de l’escenari...és possible? Potser això que acabo de prendre m’ha afectat el sentit? Quines son aquestes sensacions que rebo mentre miro la pantalla? Giro la vista cap a la finestra, veig ploure sobre la ciutat nocturna i tal com deia el poeta, es quan dormo que hi veig clar i tot i que no dormo possiblement la foscor m’ajuda a veure la llum; només hi ha una explicació, els ulls que m’observen de l’altre banda de la xarxa esdevenen públic ansiós de noves experiències, agafo aire i començo a cantar.... inesperadament taral•lejo una cançó més pròpia del Far West.... i ara ho entenc tot. Només falta una setmana.
 
Jaume:
Et felicito pel encapçalament de febrer.
FERRAN
 
Ahir em va trucar el Ferran per si podria venir avui a les 21:30 a La Farinera. Tot i que li vaig dir que si, no crec que pugui ser, almenys a l'hora prevista.
En cas que no vingui, demano disculpes per si us faig anar molt malament.
Xavier
 
Dia feixuc, de molta tos i estat més mucós de l'habitual, dia que me l'acabat de cardar l'Athlètic que ha perdut. Més tard entro a la ràdio d'internet. Primer la cosa no funciona i el que trobo és un raba.
Ara sembla que la tos s'ha calmat gràcies a un Trident Splash blau i el nas se m'ha desembussat una mica.
Decideixo entrar al nostre Blog, mentrestant trobo una emissora potable. que bé. OH! un poema d' Ausiàs March, el que quan el sentia recitat pe l'Ovidi em feia vibrar. Paraula a paraula el torno a sentir. Estic a gust, ja no em sento el coll, respiro amb facilitat.... Com?.... Què?.... que s'inventa aquest paio ara?. El Jaume ha provocat interferències escripturals i el Ferran el felicita.
Em torna a venir la tos, el nas se'm tapa de cop, em falta l'aire, obro la finestra de l'eixida i respiro fons. Mentre em recupero l'americà de la ràdio també tus, però a ell entenc que li dónen unes pastilles màgiques que el curen. Sonen els primers compassos de Imagine. Decideixo plegar i anar a dormir, jurant que si torno a sentir aquest poema en aquestes condicions, mentre assajem l'escena del mort, el deixo allà mateix, i algú altre se l'endurà, i i si estic contenint aquella massa de dones embugides, me'n vaig i deixo que s'entretinguin primer amb el Jaume i després saltant el denivell continuin amb el Ferran. Apa siau. Que tingueu força pesadilles.
 
Fa dies que no dic res però es que vaig de bòlid. Aquest dimecres viita sorpresa a Bèlgica. El cap de setmana passat una gotera a casa. Dimarts tarda a Terrassa corrents i demà corrents cap a Viella i l'altre cap a ALP.

Em sabrà molt greu no venir al Pere ni tan sols haver pogut donar un cop de mà.

Ja vaig parlar amb el Ferran per telèfon que amb veu de Que-Hi-Farem escoltava que no el podria ajudar aquest cop.

Prometo estar al peu del canó el Dilluns tot i que hauré baixat de Viella i estaré cansat de treballar pujaré a arrosegar el cadaver del Mero mentre em crida desesperada l'Anna per a que no ho faci.

Molta merda per al Pere Pistoles. Us anyorarè i us tindré en el pensament.

Jaume
 
Es divendres al migdia i fa sol, estic acabant les visites i obro el blog a veure les darreres notícies i resulta que trobo un escrit sobre tos i nas tapat.... horror! Veig que es tracta d’en Josep Maria que utilitza xiclets per curar-se el nas tapat... bona cosa, la meva iaia feia servir Vicks vapor up.
Estic baldat, tinc el maluc dret fet pols i els bessons matxucats per una rampa que vaig patir posant-me les camperes d’en Pere Pistoles.... m’estic fent gran? Segurament la cosa ve del muntatge de l’escenari, pujant l’escala .... que hi farem, tot sigui per les muntanyes blaves i el camí del sol cap a ponent. Penso en la gran quantitat de nens i nenes que frisen per que sigui dissabte a la tarda i portar els seus pares al teatre, a veure el Partiquí, i aplaudir animadament a les gallines que ballen country i al geni que rapeja.
Despés de dinar començaré a passar a l’ordinador el text de l’obra infantil que prepara la Lola i la seva trouppe de joves (l’Octavi, la Teresa... i altres) i al vespre tinc una cita amb una noia al bar del teatre Lliure, anem a veure com la va la vida al Willy Loman el meu personatge fetitxe. Ferran: quan podré donar-li vida?
 
Recordatori:

Dilluns 9 de febrer
REUNIO DE GRUP
CAMPI QUI PUGUI

Dimecres 11 de febrer HOSTALERA

Dilluns16 de febrer
CAMPI QUI PUGUI

Dimecres 18 de febrer HOSTALERA

Dilluns 23 de febrer
CAMPI QUI PUGUI

Dimecres 25 de febrer HOSTALERA

Diumenge 1 de març HOSTALERA

Dilluns 2 de març
CAMPI QUI PUGUI

Dimecres 4 de març HOSTALERA

Diumenge 8 de març HOSTALERA A CALDES

A partir del 9 de març en principi només s’assajarà CAMPI QUI PUGUI

Diumenge 15 de març HOSTALERA A CORNELLÀ

Diumenge 22 de març PERE PISTOLES A LA FARINERA
 
Encara ressonen per la planura les notes del western més autèntic que va fer-se present al teatre de la Farinera el dissabte a la tarda. Els moviments sensuals de les serps, els equilibris del goril•la i l’estruç, el rap dels genis acabats de sortir de l’ampolla, o el galop del Sheriff més esbojarrat van provocar els aplaudiments d’un públic jove ansiós de teatre de qualitat.
Quatre anys després, la directora riallera ha tornat a obtenir el Max del públic infantil, aconseguint un espectacle ple de color i ritme sobre un text en ocasions carrinclonet. Felicitacions cap al Masnou i agraïments a compartir per totes les persones que hi ha posat el seu esforç.
El western i el country queden aparcats per donar entrada als baixos fons de la Barcelona tendra i bruta, els pinrés lleugers per recòrrer les artèries més petites del cor de la Barcelona del 1900. Al seu costat les bravates d’un Marqués escarransit, un compte amb detalls de “pavero” i un cavaller que creia odiar les dones, tots papallonejant al voltant d’una hostalera la mar d’eixerida. El segon trimestre del curs es presenta ple de textos teatrals i d’il•lusions per nous reptes. No oblidem “El pou” la nova proposta del jove Partiquí que ja comença a caminar amb peu segur.
Agafem aire i entrem a l’escenari amb el peu dret. Merda per tutti.
 
Benvinguts al blog secret del Partiquí, guenu, secret, secret, no massa! (encara)

Volia comentar una cosa sobre l'area privada en el blog que no vaig dir a la reunió. Ja sé que s'ha parlat molt d'aquest tema en El Partiquí però vull deixar clar que en la meva humil opinió, no crec que ens portés massa canvis, perque ja prou feixug és accedir a fer un comentari com per a tenir que entrar en un àrea privada via usuari i password que fàcilment s'obliden per després tenir que barallarse a escriure el comentari de 'turnu'.
També trovo que seria feixug haver de fer 2 accesos. Un al Blog i l'altre a l'àrea privada.

Vull recordar que a la versió anterior del blog es va crear aquesta area, va restar impasible durant 3 mesos sense que ningú fes cap comentari, finalment la vaig reconvertir en l'Area de Barcelona-1900, si us hi fixeu.

De tota manera, proposo a aquells partidaris de l'Area Privada de tornar a crear-la amb usuari i password sense perdre l'àrea pública. Deixar-la un temps i veure quans comentaris 'privats' trovem. Es ben fàcil de provar i fer.

Però sincerament els asiduus escritors del blog (Carles, JM, Ferran, ... i jo mateix) no crec que hi fiquem gaire cosa allà. Qui ho ficarà doncs?

Aprofito per demanar disculpes d'aquells comentaris que algu ha cregut més convenient que no haguessin vist la llum, doncs em consta que alguns van ser meus.

Vinga partiquins. Resto a la espera. I si ho creiu oportú creem l'àrea 'secreta' a veure que tal.

Jaumet

PD: Carles, ja se que en penses, i jo crec que tens raó. Anar amb compte és la manera més eficaç de dur aquest blog, que ... no ens enganyem, no deixa de ser una eina, no tant de publicitar el grup (per això ja tenim la web, tot i que no nego que el blog també ofereix una imatge) sino de comunicació sense 'censura' del que els membres i simpatitzants del grup en pensem.
 
Dissabte al matí, fa sol, els homes del temps van pronosticar una dia de primavera però quan he sortit he passat fred. La meva sogra diu que soc l’únic home que te fred i altres diuen que tinc poca virtut (això resulta més emocionant) tot i que de petit vaig anar a una escola de capellans, progres això sí. Vaig a treballar una mica amb l’hostalera (no penseu malament, la Mirandolina no es aquí). He de mirar una mica les entrades i sortides del criat, aquest dimecres vaig debutar, va ser una sensació especial, tots estàven pendents de mi d’ajudar-me en els moviments, amb el text, els directors donant consells i treien “foc” al tema.” No pateixis que anirà bé” i així ho espero. He fet el possible per memoritzar el text abans de l’assaig, i més o menys ho he aconseguit, però ara cal aprendre les entrades i sortides i les frases que donen peu a aquestes entrades, aspecte que, generalment, aprens als assajos. Soc conscient que no poden estar tots pendents de mi o sigui que ho he de treballar a casa i per això vaig a mirar un altre cop el DVD. Ahir veia a la tele una entrevista a tres dels protagonistes de la Mort d’un viatjant (recomanable al 150 %) i durant 10 minuts vaig envejar en Jordi Buixaderes, aquest fantàstic Willy Loman que gaudeix del seu personatge durant tres hores tal i com va apuntar la Rosa Renom, una fantàstica muller. Això del teatre es una droga dura, no pots deixar-ho de cap manera, t’enganxa cada cop més i et fa dubtar de si vas escollir el camí adequat o no. El Martí m’ha fet un videobook i l’ha penjar al youtube i comença dient: Carles Lucas: actor..... jo! Seria un somni..... tot i que possiblement per que segueixi sent un somni ha de continuar així, al recó dels desitjos, dic això considerant la possibilitat de “treballar d’actor” doncs actor, i amb tota la humilitat possible, ja m’hi considero, actor amateur, actor de nits i metge de dia....Com es deia aquella pel•lícula... Belle de Jour, en aquell cas als vespres aconseguia la pasta? No ho recordo gaire bé.
En fi companys, que m’estic enrotllant una mica i m’espera el DVD de l’hostal, he de deixar-vos una estona, aquesta tarda vaig alTNC a veure l’Ispector, em fa una mica de por doncs es de riure i a mi em posa una mica nerviós aquella gent que no paren de riuen en tot l’espectacle.... es clar que si jop fos dalt de l’escenari, això m’agradaria més... quines coses oi? La perspectiva és diferent vista des de dalt o des de la platea.
Feu bondat
Per cert. Jaume, t’he enviat el link del meu video book?
 
Ja tenim les fotos de Nadal, 'una mica guenyes'
Estic intentant posar-me en contacte amb la Nuria de vestuari
per a tenir-les totes.

Les més maques les penjaré a la web OFICIAL del PTQ.

Jaume

FOTOS DEL MUNTAGE DE NADAL
 
Carles: No m'has enviat el link però soc informàtic i l'he aconseguit.

Videobook d'en Carles

Jaume
 
El meu pobre ordenador no em deixa accedir al Video del Carles. De moment.
Tinc un comentari de "La mort d'un viatjan" que reflexa exacatament la meva opinio de la obra, que ja vaig comenta en una reunio de la Junta.Es refereix a l'obra, no al montatge de en Mario Gas, que desonec.
Jo tampoc soc partidari de la privacitat, el que ens sembla que no es pot dir al bloc, no es diu i ja està.I si algú la escriu !Que i farem!
Recordeu cada adjectiu un gest, cada verb una emoció.
Jordi el dilluns al assaig porta la docmentació que hi començarem a treballar.
FERRAN
 
Diumenge al matí, el sol resplendeix sobre una Barcelona que encara plora el 1 a 2 d’ahir al vespre. El meu esperit contestatari em fa celebrar la caiguda del totpoderós culé enfront l’equip pobre de la ciutat, que per cert es el meu equip de tota la vida. Dit això i per no furgar en la ferida dels meus companys teatraires que dediquen part del seu temps a l’esport de la pilota i passo al tema que m’interessa, l’assaig de l’Hostalera de dimecres passat. Amb les baixes de dos dels directors la Mireia va multiplicar-se per donar text, vigilar entrades i sortides i fer els retocs pertinents a una assaig que era el retrobament de l’espectacle després de la representació de novembre.
Vaig trobar-me còmode, la Montse Vinyoles em va protegir des de la seva posició privilegiada i segons va comentar la jefa vaig aconseguir acostar el personatge a la idea dels directors o sigui que la satisfacció va ser important. La dificultat d’afegir-se a un espectacle que no has treballat està en saber el moment de la teva participació, tenir-ho clar per no estar pendent de petits detalls que puguin interferir en la intensitat que requereix el muntatge. El paper de criat es un paper agradable de fer, un personatge que cau bé, i que té uns punts de comicitat que resulten el més complicat al meu entendre. Hauries de fer riure sense voler fer riure, amb el que dius i sobretot amb l’actitud cal fer sortir rialles d’un públic que, sortosament, ja han escalfat els altres companys de repartiment. Tot i ser el primer dia de fer l’obra seguida m’hi vaig trobar bé, gràcies a la col•laboració de tots i especialment de la meva ajudant de direcció, la Montse que a més donava instruccions a la Núria que farà aquesta tasca en un dels espectacles. Vaig gaudir de dues hores de teatre i vaig estar content de la felicitació final.
Dilluns tornem als baixos fons, l’assaig del darrer dia va ser prou profitós, i crec que va ensenyar-nos que el resultat serà bo si seguim mantenint la tensió. Queda per veure el casament que fa molt que el tenim abandonat tot i que crec recordar que em caso amb la Patanda tot i que possiblement m’interessa més la Lola, i amb aquesta nova Tajarinda que per cuinar és un tresor.
Darrerament estem aconseguint una major participació malgrat les grips i altres problemes de salut i això es nota. Encara ric de l’escena de les prostitutes i del triler amb un Manel autèntic en el seu paper de “timat”.
Se m’acut que el secret de l’èxit pot estar en tancar els ulls al començament de l’assaig i imaginar els carrers amb terra de llambordes humides amb restes de fulles de col i la ferum de les secrecions corporals de tota mena, un cop oberts els ulls no veurem cortines ni cametes ni companys de repartiment, veurem els baixos fons de la Barcelona del 1900.
 
Actualitzada la web del partiqui
http://www.elpartiqui.cat

Doneu un cop d'ull i aviseu-me de possibles errades.

Jaume
 
PER FI!


Ja tenim TOTES les fotos de Nadal2008, Aquestes si que son bones de veritat!!!

Podeu veure-les a l'album del partiquí

FEU CLICK AQUI

Les millors les pujaré a la Web.

Mil Gracies Nuria Romero. "DISFRUTEULAS" vull dir... "Gaudiu-n'he"

Jaume
 
Actualitzat (per ´´ultim) les fotos de la web oficial amb les millors fotos del Nadal'08

Jaume
 
Diumenge al matí i plovent, tot i que plou poc com deia aquell embarbussament. He començat el dia als baixos fons, concretament a les noces d’en Terregada, recuperant un text que vaig arribar a tenir controlat però que el temps ha creat teranyines al seu davant. He arribat quasi al final, en un moment en que la borratxera ja era important he tancat el guió, doncs d’ací una estona tinc una reunió de colònies, la primera d’aquest any i que ens ha de permetre dissenyar les activitats d’aquest estiu a la casa de colònies l’Armentera, a l’esquirol. Complim 20 anys d’activitat i vulguis que no, fa patxoca.
Aquesta tarda treballo a l’Hostal, el meu amo no s’acaba de decidir amb la Mirandolina de qui estic discretament enamorat. A veure si amb les meves intervencions aconsegueixo “col•locar” el cavaller tot passant per damunt d’aquest parell de “mandangueros” que son el Compte i el Marqués, un fatxenda i un garrepa que pugnen per interessar una Hostalera tan eixerida com no he trobat mai al Món.
Com podeu veure tinc jornada complerta, qui diu que el diumenge es per estirar-se al sofà a contemplar la vida passant.
Us deixo, truquen a la porta, els primers monitors ja són aquí.... bé, en realitat, dos ja hi èren.

Publica un comentari a l'entrada