dilluns, 1 de setembre del 2008
Blog El Partiquí - Setembre 2008 -
La seva vida era estranya, era com si tingués una doble personalitat una mena d’esquizofrènia que el convertia alhora en algú molt desitjat com a temple de bones intencions i en un e ésser odiat per significats que sovint li eren atribuïts sense que mai hagués entès els motius que ho provocaven.
Alguns li demanaven anar al gimnàs, a aprendre idiomes, fins i tot pretenien que els tornés a les aules abandonades feia anys en una fugida endavant poc rumiada, i tots ells i totes elles exigien el seu concurs, ho volien fer amb ell i llavors estava content, però la felicitat era mínima, de seguida apareixien els que el culpaven del final de la bona vida, de la tornada a la duresa dels colzes marcats sobre les taules, de fer-los tornar al món real i injust de l’altra banda del paradís, ell mirava de fer-los entendre que es trobava enmig del seu camí però que de cap manera era culpable d’aquelles males situacions que relacionaven amb ell.
No l’entenien, maleïen la seva aparició i la seva presència cada cop que eren amb ell i va voler fondre’s, desaparèixer per sempre enmig d’una depressió que ningú no podria arreglar. Perquè sempre havia de ser ell? I els altres? No eren també culpables? Va acostar-se poc a poc a l’abisme, va mirar, va tancar els ulls i va pensar que ja n’estava tip, que seguissin els altres onze, que ell no feia cap falta i just al moment de saltar des del seu lloc novè al penya-segat per on es movia algú el va cridar:
- Setembre! Que fas!
- Marxo, ho deixo tot ja us ho fareu vosaltres
- Però no veus que sense tu, ni jo ni els altres no podrem seguir? Tu ens has de donar pas...
- Qui ets? Perquè no em deixes en pau?
- Soc l’octubre i vaig al teu darrera i sense tu jo no hi podria ser, a més....
- A més què?
- Sense tu el Partiquí quedaria adormit, tu el despertes quan l’escalfor del sol comença a minvar i la nit arriba més aviat, carregada de màgia
- Màgia?
- Sí, la màgia de les paraules sobre l’escenari davant dels llums i entre la roba de les cortines, la màgia del treball comú per fer arribar les ratlles escrites fa temps i que restarien polsoses als armaris. Tu fas l’encanteri de fer sortir el teatre enmig del desconcert del final de l’estiu. No ho oblidis mai, setembre, tu fas tornar a aixecar el teló.
Comentaris:
Senzillament: Avui és el gran dia de la tornada al teatre i no pas dimecres. Fins aquest vespre companys.
-
2 de setembre del 2008, a les 10:49
Sempre es una alegria després de tantes setmanes sense veuren's el retrovar-nos de nou. Com en una pel.licula on prems a la Pausa per a continuar una mica més tard. Tot seguia com sempre.... Els eterns estira-i-arronsa que ens fan ballar el cap. Les opinions divertides. Les frases fora de context ... i la gent.
El Carles, que... com no! recordava que em devia el DVD i les fotos. L'Anna amb somriure d'orella a orella, La Montse Vinyoles sempre tant 'risueña' ella. La Montse Romans moreneta i amb una mica més de pes, La Leo ... sempre al peu del Canó, la Teresa refunfunyant... El Jesús, La Mireia i el Xavi (amb els que no vaig poder parlar, doncs tenien alguna cosa entre mans i no estaven per a mi) ... en fi... Tots. I desde les Alçades... el Ferran ... mirant... escoltant ... suposo que pensant... "Ja hem tornat... i hi ha feina que s'ha de fer"
L'unic dolent... l'anul.lació de la trovada anual a la Conreria. Es una cosa que cada any em ve molt de gust... però enguany No ha pogut ser.
De nou s'han obert les cortines de la Farinera ... i de nou hi ha molta feina per fer.
Jaume
-
3 de setembre del 2008, a les 9:26
Ja tenim les NOVES fotos de EL VIATGE.
Gentilesa d'en Carles i del amic seu que les va fer.
Estan a l'album habitual (feu click)
A disfrutar.
Jaume
-
3 de setembre del 2008, a les 16:02
Apa!! LLàstima que no vaig veure el comentari del Carles el dia 1!!! Em vaig perdre la trobada de dilluns convençuda que el retorn era AVUI... que dilluns només hi havia reunió de junta. Em sap greu... Però ara tinc el dubte: ens veiem avui???
-
3 de setembre del 2008, a les 16:26
Nuria, avui basicament aniran els de la Hostalera.
dilluns els del Campi qui pugui.
Apala!
Aneu reservant-vos el dijous dia 18 a les 22 doncs tindrem una reuni´ño general urgent i imprescindible. Hi ha de ser tothom. Els malalts i majors de 80 anys queden dispensats i si algú es president de taula electoral aquell dia, ja li farem un certificat.
Dilluns que campi qui pugui... a veure si els d'atrezzo porten oca i musclos que si no no m'inspiro.... i vi! força vi del priorat (de Porrera es clar).
Si tota la teca l'ha de dur la Tajarinda o la Mirandolina ja no ho sé, la cosa és jalar i beure fins que no ens poguem veure ni els pinrés.
-
5 de setembre del 2008, a les 10:09
Hola!
Avui estic una mica més content perque he aconseguit una nova bici. Es veu que CONDIS ha llençat una oferta de JAMON+(regaloBICI)
Podeu imaginar que la bici...massa bona no és però per correr per la city ja va bé.
Una altra cosa:
Que en sabeu del Miquel?.
Tornarà amb nosaltres algun dia?, escriurà de nou al blog?
Penseu que Ariel 'lava más blanco'?
Li sortirà un sarpullido al Santo Padre?
Jaumet.
-
7 de setembre del 2008, a les 20:47
Tot i que fa molt temps que no escric, volia fer recomanació d´obres interessants en aquesta setmana plena de pre-estrenes i estrenes (de fet no sé si el apartat crítiques segueix vigent, per aixó ho col.loco com a comentari):
-La ruïna al Villarroel acceptable amb temàtica original i pel meu gust millor que l´anterior del Sim/simcity de la mateixa companyia.
- 1 día, mirall trencat. Mercé Rodoreda amb la Rosa Novell, l´Anna Sahún, la Rosa Vila, etc... poc a dir, tres hores que no es fan gens pesades(ho dic els mandrosos)
- La sutura. La Sílvia Sabaté sola65 minuts a la Biblioteca de Catalunya, potser el text no m´ha encantat peró ella...
No hi ha excusa per no anar al teatre, i tot i que no es pot anar a totes, la eritat ´s que Setembre comença fort. Tant de bó la resta de l´any sigui així.
Agraeixo les recomanacions d'en Xavi, jo no he vist res darrerament i avui he rebut el programa del TNC, a veure si començo a situar-me en el tema teatral... amb tanta oca i tant mam, no estic per res... i el Ceba que digui la verí d'un cop que si no no farem res.
Recordeu la reunió del dijous dia 18?
-
9 de setembre del 2008, a les 0:40
Estic convençut que segons les estadístiques, i que potser com tot avui dia i sobre tot en la política, estiguin manipulades, el resultat final, dona una prova resolutória ben diferent al que tot ser humà esta esperant i sobre tot als catalans que ens deixa perplexos, però no per això ens hem de desanimar sinó que hem de seguir en la nostra lluita quotidiana per arribar a aconseguir unes estadístiques més justes i que facin ressò de la realitat en que vivim, si més no en la nostra societat cada cop més desarrelada, més xenòfoba i més incívica on gitanos porten el seu odi més enllà de lo racial contra indefensos subsaharians, nigerians i altres races que lluiten per fer-se un lloc en la nostra comunitat...bé tot això ens porta a un veritable conclusió:
NO ES CERT QUE ARIEL LAVA MÁS BLANCO...ES COLON!!!
-
9 de setembre del 2008, a les 0:59
Ah...consultats el metges, curanderos, infermeres, tota mena de gent de la sanitat del petit estat però no per això més ric del Vaticà, i desprès de que feren una reunió d’urgència davant d’aquest cada vegada més insistent rumor d’una suposada malaltia de Sa Santedat, la veritat és que no s’han posat massa d’acord amb el tipus de malaltia que pot patir, no és cert que pugui ser el que vulgarment es diu “sarpullido” ja que això en italià no existeix, si bé és probable que sigui una mena d’infecció provocada per roçadures de la seva vestimenta.
S’ha comprovat que a les bugaderies del Vaticà s’utilitzava ARIEL, fet que ha provocat la indignació de la comunitat catòlica de tot el món per posar en perill la salut del Sant Pare.
Si és comprova això i es confirma que Colón no era el detergent que es feia servir, pot provocar una revolta inimaginable en tots els milions de fidels que segueixen la seva doctrina, esperem resignats doncs la resolució desitjant que la blancor de les seves sotanes siguin de Colón i que les suposades molèsties només siguin degudes a vermellors de tant tocar-se.
Tinguem fe
Però....Colón era català?
Entre el Mercader i el piolet i Colón i la sotada de l'imitador del Toni Albá, els catalans serem proscrits tota la vida. Perdoneu, os he de deixar, vaig a mirar el temps que fa a Cuba, en concret a l'Escola de Cine..... que.... tinc un mal de cap amb l'Ike. Benvingut Miquel a veure si ens fas una demostració del vals de punta a la Plaça del Diamant
-
9 de setembre del 2008, a les 9:43
Hello!
Sento no haver pogut venir ahir.
Carles!!! T'han usurpat un TITOL del teu repertori...
Com pot ser que et deixis fer això...
NO vivivi en PAU?
Jaumet
-
10 de setembre del 2008, a les 2:26
Parlem-ne Miquel! Qui és l'irritant? l'Ariel, el Colón o ell mateix?. Tots tenen prou motius per fer-ho. Qui ha sigut?.
El primer l'Ariel, personatge de la Tempesta del Willliam (Guillèm pels amics) i que crec que és un personatge trapella. M'equivoco? Perdoneu la meva ignorància.
L'Ariel Sharón, que mentre va manar va fer els possibles perque al seu país, i allà on arribava el seu braç d'acer i titani no hi hagués motiu d'existència de xenofòbia, al pas del temps, clar. Un bon aspirant al Premi Nobel de la Pau.
El Satèlit d'Urà, Ariel. Què deuria inspirar a Shakespeare aquest satèlit per donar vida a aquest personatge?. Algú sap perquè?. No em feu trucar a La nit dels ignorants, plis.
O el quart en discordia i més actual de tots, un subordinat sud-americà del cap de l'església, que quan aquest va anar recentment per aquest continent va recordar-li que els seus antecessors no van anar precisament amb el lliri a la mà, i que s'havia de reconèixer aquest fet, Vaja! com la memòria històrica d'aquí, que s'ha de rec onèixer i això que toca els BIIIIIIIIPP!!!!!.
Reacció. El mossén pot fer misses però no exercir la seva catedra.
I el Colón, Colombo o Colom, tan se val el nom. Per tal que no es reconègui tot el que va passar mentre ell i la seva patoleia hi van estar, és capaç de dir. "No em feu parlar perquè hi sortireu tots escaldats!" .
I el Colóm que mentre Sant Josep treballava la fusta portava llavors a la Maria?. Aquest ha d'estar molt emprenayat amb el seu delegat a la Terra. "Mira com està tot!". Li deu dir.
I el nostre Colóm que?. El mateix que crec que està pel Marroc i que algú li va fer el llit. És un formigueta, va fent, sense presses, va gratant, fent un foradet que cada cop és més gros. Fins que... Ara a la Xina!
I ell mateix perquè no?. Té mooolts motius. Els té a tots en contra. Fins i tot a ell mateix. Qui ha sigut?.
Per cert. Que en sabem del nostre petit des-astre?.
-
10 de setembre del 2008, a les 15:10
Hola companys;
Avui l'assaig de l'Hostelera queda anul·lat.
Dilluns penjaré al blog quina part assajarem dimecres vinent.
Petonets a tots
-
15 de setembre del 2008, a les 10:49
Dissabte vaig anar a veure SPAMALOT. No tinc gaire per a dir. Sencillament genial. Un musical amb tots els detalls cuidats al maxim amb l'emprenta característica del Tricicle i els Monty PytHon. Si teniu ganes de riure. No hi falteu. I aprfiteu el descompte de les PREVIES a 50% de descompte fins a l'Octubre.
Jaume
-
15 de setembre del 2008, a les 14:51
Carles i Directiva de EL PARTIQUI.
No se de que anirà la reunió del dia 18 però per motius de feina (Ja sabeu...Bèlgica) no hi podré anar... i aviso amb 3 dies d'antel.lació.
Si es proposen papers a acceptar i el compromís de venir als asajos jo m'ofereixo.
També responc a SI les propostes que es facin.
Ja m'informareu.
Jaume
-
15 de setembre del 2008, a les 21:25
Hola companys;
Aquest dimecres assajarem acte tercer, escenes: 8,9,10,11,12,16 i 17. No sé ens donarà temps de tot,. Tot depen de com estiguin, ja ho veurem.
Repaseu...
Qui vulgui de la resta del grup ja sabeu que sereu ben vinguts sempre que volgueu, bé no cal que us ho digui...
Ens veiem dimecres o bé dijous.
Petons a tots
Aprofitant la gran disposició del nostre company Jaume i la seva resposta afirmativa a les propostes que es facin podem aprofitar i nomenar-lo tècnic de llums a tots els efectes i així ens farà el favor més gran que podem demanar. Gràcies Jaume, ens has tret un mal de cap important. I no mengis tanta xocolata belga que et sortirà acné.
-
18 de setembre del 2008, a les 0:56
Tenia el pressentiment de que passaria. Ho sabia. Jaume! a qui se li acut dir Sí a tot encara que no hi siguis?. El Carles acaba d'agafar-te la paraula.
-
18 de setembre del 2008, a les 20:20
No veieu més enllà? Per això serveix una paraula que entenen molt els polítics i que se'n diu
D I M I S I Ó.
Salutacions des de Bèlgica. Demà ja estaré per aquí de nou. Per cert... Aquí ... PLOU!
(plovia fort sobre la carretera, i ella caminava sense paraigues...)
Us enrecordeu...?
Jaume
Fa una estona que penso si he d’escriure alguna cosa al blog o no, reflexionant sobre la reunió d’ahir, una reunió tranquil•la (la Leo diria que es perquè jo no vaig dir gran cosa) i que malgrat tot, com sempre passa a les reunions, et deixen sensacions de desconfort quan penses sobre la nostra actitud, l’actitud de la persona humana sempre tan complexa.
Els malentesos, tan típics dels culebrots televisius, allò de pensar que algú ha fet o ha dit i que al no parlar-ne marceixen les relacions humanes, tant complexes i tant satisfactòries a la vegada. El mirar-nos sempre el melic, potser recordant el trauma que va representar sortir del claustre matern i separar-nos de qui ens va crear per enfrontar-nos al món que vol enganyar-nos a base de rialles i que sovint ens farà plorar. Mirar-nos el melic es molt perillós, no ens deixa mirar els ulls dels altres que sempre parlen, i fins i tot ens fa ensopegar. Per què tenim tanta tendència a mirar el nostre benestar? Això ens fa menys bons, i ens fa menys feliços, ens impedeix l’alegria de donar i ens concedeix el mal humor d’esperar rebre... i si això és tan clar, perquè no hi posem remei? Potser ens fa por deixar d’estimar-nos a nosaltres mateixos, o perdre l’atenció sobre el nostre benestar, ens fa creure que l’altre ens impedeix ser feliços quan en realitat ningú pot ser feliç sol....
Som gent de teatre, som gent amb inquietuds, som gent que vol canviar les coses i per això hem de posar el nostre segell personal al voltant del nostre cercle, un cercle obert a l’exterior, on abans de creure que l’altre no et compren, decideixes comprendre els motius de l’altre... i fer-li un petó... a la boca com fan sempre els actors.
P.D. Potser he estat una mica críptic però els pensaments se’m mouen de forma vertiginosa i els he hagut d’escriure a corre cuita. No us atabaleu, un dia, potser demà, les coses tindran un altre color, i el soroll esdevindrà música i les rialles ens tornaran des de l’altra banda del mirall, cada cop que vulguem inspeccionar-nos.
Vull acabar, felicitant a tots els partiquins, els espera una vida millor i que campi qui pugui.
Ahir al vespre vaig anar a veure la peli del Woody Allen, bàsicament a descobrir llocs de Barcelona i a veure coneguts. Fins que arribi el DVD si algú la va a veure pot fer l’exercici de localitzar gent. Jordi Basté i Paco Mir (exposició de quadres), Antoni Bassas el segon cop que surt Can Travi (vespre, sopar a quatre) i just abans de que les turistes tornin a casa, o sigui gairebé al final, hi ha una escena en una terrassa de bar, en concret a Rambla Catalunya.. Al darrera de la taula de les protagonistes podeu veure un conegut que menja cloïsses en una taula amb una senyora i un nen La veritat es que no és fàcil però sabent l’escena... Aquesta escena ve just d’una baralla una mica heavy entre Bardem, Cruz i Hall, a casa del Bardem... no dono més detalls per no aixecar la llebre però crec que es el moment més “cabra” de tota la peli. Després d’alló i una escena ràpida de la Hall, hi ha la referida de la terrassa del bar. Busqueu a Wally.
La peli es un Woody Allen classic, amb aquelles elucubracions habituals amb detalls psiquiàtrics que ara es repartissin entre diversos personatges (abans gairebé tot ho deia el mateix Woody). No feu cas de que per anar del prat (aeroport) a Barcelona, la carretera indiqui Montcada i Reixach o Ripollet, no patiu, no es passen de lloc. Per cert sembla que a Barcelona tothom te cases impressionants... ja ho veureu. Les sales estan “abarrotades” sembla que finalment això de la peli de l’Allen te “ganxo”. Per cert, la Rebeca Hall lo millor de la pel•lícula i veure el Joel Joan o la Lloll fent de figurants sense text. L’Abel Folk figurant amb petó que té una categoria superior. I veure vi “a saco” tota la pel•lícula
Dia de la Mercè al vespre, he estat tota la tarda enganxat a l’ordinador i no he obert el blog, ho faig ara i veig que segueixo acaparant informació.
Aquest matí he estat a la Plaça de la Catedral al concert del Grup de Folk i hem cantat el Puff, La cruel guerra, el Kumbaià, Les pometes.... els que teniu una edat sabeu del que parlo, la jovenalla potser no tant. Prop meu un home content, cantant i ballant, amb un cabell blanc cridaner i un bigoti per sota d’unes arrugues al voltants d’uns ulls mig tancats... en Pascual, el gran Alcalde i gran President – ho sento, jo ho crec així – feliç de gaudir d’una Festa sense actes oficials i protocol•laris.
L?Estivill, l’Oriol Tranvia, el Jordi Pujol de Marduix... uns cracks que gaudeixen recordant una etapa històrica a Catalunya, ara fa trenta anys del gran concert a la Ciutadella, del grup de Folk.
Els kumbas tenim aquestes coses, ens emocionem recordant temps que van canviant però no sempre a millor.
Demà assaig de la Festa major (espectacle teatral conjunt) i divendres assaig de la Princesa embruixada i ben aviat recuperarem en Pere Pistoles.... o sigui que també recuperem espectacles històrics. El Campi qui pugui va avançant lentament tot i que el dilluns ja es va veure alguna cosa...
En fi companys, he de deixar-vos que tinc feïna, ens veiem aviat. Per cert, diumenge estrena del Teatre Goya sota la direcció d’en Pou; “Els nois de història” , ja os explicaré,
Aquest matí he anat a representar el Partiquí, ara queda saber si ho hauré fet dignament o no. De moment podeu buscar aquesta adreça i veureu un conegut.
http://www.tv.cat/pprogrames/pastorets/pastorets.jsp?seccio=casting
Com que jo no soc en Jaume, no se si aquesta adreça que he posat es correcta. Ara ho explicaré tipus "Abuelito Cebolleta"
Aneu a la pàgina de TV3, busqueu una pestanya que diu participacions i tot seguit participacions a programes. Apareix Operació Pastorets i a sota la possibilitat de posar un nom (el que suscriu) o un paper (dimoni) tot i que per paper cal buscar més. Apareix un vídeo promocional, que es va enregistrar abans de començar el càsting d'actors per als Pastorets de TV3. Si teniu ganes de mirar-ho endavant, però sense cap compromis, si no us agrada us tornaran els diners.
Apa canalla, fins dilluns.
-
28 de setembre del 2008, a les 11:23
Ahir el Jesús, mentre estavem a la innauguració de la nova seu de l'Orfeó Martinenc va recordar-me que demà dilluns a partir de les 9 de la nit hi ha ensobramenta de la propaganda de la Princesa encantada. Així que serà important que tots els que poguem passar a partir d'aquesta hora per la Farinera serem ben rebuts, estiguem o no al montatge del Campi, de la Princesa, o no estiguem a res.
Gràcies.
-
29 de setembre del 2008, a les 13:55
l'adreça que diu el carles està AQUI
FERRAN: Hem de parlar sobre lo d'avui a casa teva. Si haig d'ensobrar potser haurem de quedar abans. A les 19:00 o així.
Et truco.
Jaume
Publica un comentari a l'entrada
Senzillament: Avui és el gran dia de la tornada al teatre i no pas dimecres. Fins aquest vespre companys.
enviat per
-
2 de setembre del 2008, a les 10:49 Sempre es una alegria després de tantes setmanes sense veuren's el retrovar-nos de nou. Com en una pel.licula on prems a la Pausa per a continuar una mica més tard. Tot seguia com sempre.... Els eterns estira-i-arronsa que ens fan ballar el cap. Les opinions divertides. Les frases fora de context ... i la gent.
El Carles, que... com no! recordava que em devia el DVD i les fotos. L'Anna amb somriure d'orella a orella, La Montse Vinyoles sempre tant 'risueña' ella. La Montse Romans moreneta i amb una mica més de pes, La Leo ... sempre al peu del Canó, la Teresa refunfunyant... El Jesús, La Mireia i el Xavi (amb els que no vaig poder parlar, doncs tenien alguna cosa entre mans i no estaven per a mi) ... en fi... Tots. I desde les Alçades... el Ferran ... mirant... escoltant ... suposo que pensant... "Ja hem tornat... i hi ha feina que s'ha de fer"
L'unic dolent... l'anul.lació de la trovada anual a la Conreria. Es una cosa que cada any em ve molt de gust... però enguany No ha pogut ser.
De nou s'han obert les cortines de la Farinera ... i de nou hi ha molta feina per fer.
Jaume
enviat per
-
3 de setembre del 2008, a les 9:26 Ja tenim les NOVES fotos de EL VIATGE.
Gentilesa d'en Carles i del amic seu que les va fer.
Estan a l'album habitual (feu click)
A disfrutar.
Jaume
enviat per
-
3 de setembre del 2008, a les 16:02 Apa!! LLàstima que no vaig veure el comentari del Carles el dia 1!!! Em vaig perdre la trobada de dilluns convençuda que el retorn era AVUI... que dilluns només hi havia reunió de junta. Em sap greu... Però ara tinc el dubte: ens veiem avui???
enviat per
-
3 de setembre del 2008, a les 16:26 Nuria, avui basicament aniran els de la Hostalera.
dilluns els del Campi qui pugui.
Apala!
Aneu reservant-vos el dijous dia 18 a les 22 doncs tindrem una reuni´ño general urgent i imprescindible. Hi ha de ser tothom. Els malalts i majors de 80 anys queden dispensats i si algú es president de taula electoral aquell dia, ja li farem un certificat.
Dilluns que campi qui pugui... a veure si els d'atrezzo porten oca i musclos que si no no m'inspiro.... i vi! força vi del priorat (de Porrera es clar).
Si tota la teca l'ha de dur la Tajarinda o la Mirandolina ja no ho sé, la cosa és jalar i beure fins que no ens poguem veure ni els pinrés.
enviat per
-
5 de setembre del 2008, a les 10:09 Hola!
Avui estic una mica més content perque he aconseguit una nova bici. Es veu que CONDIS ha llençat una oferta de JAMON+(regaloBICI)
Podeu imaginar que la bici...massa bona no és però per correr per la city ja va bé.
Una altra cosa:
Que en sabeu del Miquel?.
Tornarà amb nosaltres algun dia?, escriurà de nou al blog?
Penseu que Ariel 'lava más blanco'?
Li sortirà un sarpullido al Santo Padre?
Jaumet.
enviat per
-
7 de setembre del 2008, a les 20:47 Tot i que fa molt temps que no escric, volia fer recomanació d´obres interessants en aquesta setmana plena de pre-estrenes i estrenes (de fet no sé si el apartat crítiques segueix vigent, per aixó ho col.loco com a comentari):
-La ruïna al Villarroel acceptable amb temàtica original i pel meu gust millor que l´anterior del Sim/simcity de la mateixa companyia.
- 1 día, mirall trencat. Mercé Rodoreda amb la Rosa Novell, l´Anna Sahún, la Rosa Vila, etc... poc a dir, tres hores que no es fan gens pesades(ho dic els mandrosos)
- La sutura. La Sílvia Sabaté sola65 minuts a la Biblioteca de Catalunya, potser el text no m´ha encantat peró ella...
No hi ha excusa per no anar al teatre, i tot i que no es pot anar a totes, la eritat ´s que Setembre comença fort. Tant de bó la resta de l´any sigui així.
Agraeixo les recomanacions d'en Xavi, jo no he vist res darrerament i avui he rebut el programa del TNC, a veure si començo a situar-me en el tema teatral... amb tanta oca i tant mam, no estic per res... i el Ceba que digui la verí d'un cop que si no no farem res.
Recordeu la reunió del dijous dia 18?
enviat per
-
9 de setembre del 2008, a les 0:40 Estic convençut que segons les estadístiques, i que potser com tot avui dia i sobre tot en la política, estiguin manipulades, el resultat final, dona una prova resolutória ben diferent al que tot ser humà esta esperant i sobre tot als catalans que ens deixa perplexos, però no per això ens hem de desanimar sinó que hem de seguir en la nostra lluita quotidiana per arribar a aconseguir unes estadístiques més justes i que facin ressò de la realitat en que vivim, si més no en la nostra societat cada cop més desarrelada, més xenòfoba i més incívica on gitanos porten el seu odi més enllà de lo racial contra indefensos subsaharians, nigerians i altres races que lluiten per fer-se un lloc en la nostra comunitat...bé tot això ens porta a un veritable conclusió:
NO ES CERT QUE ARIEL LAVA MÁS BLANCO...ES COLON!!!
enviat per
-
9 de setembre del 2008, a les 0:59 Ah...consultats el metges, curanderos, infermeres, tota mena de gent de la sanitat del petit estat però no per això més ric del Vaticà, i desprès de que feren una reunió d’urgència davant d’aquest cada vegada més insistent rumor d’una suposada malaltia de Sa Santedat, la veritat és que no s’han posat massa d’acord amb el tipus de malaltia que pot patir, no és cert que pugui ser el que vulgarment es diu “sarpullido” ja que això en italià no existeix, si bé és probable que sigui una mena d’infecció provocada per roçadures de la seva vestimenta.
S’ha comprovat que a les bugaderies del Vaticà s’utilitzava ARIEL, fet que ha provocat la indignació de la comunitat catòlica de tot el món per posar en perill la salut del Sant Pare.
Si és comprova això i es confirma que Colón no era el detergent que es feia servir, pot provocar una revolta inimaginable en tots els milions de fidels que segueixen la seva doctrina, esperem resignats doncs la resolució desitjant que la blancor de les seves sotanes siguin de Colón i que les suposades molèsties només siguin degudes a vermellors de tant tocar-se.
Tinguem fe
Però....Colón era català?
Entre el Mercader i el piolet i Colón i la sotada de l'imitador del Toni Albá, els catalans serem proscrits tota la vida. Perdoneu, os he de deixar, vaig a mirar el temps que fa a Cuba, en concret a l'Escola de Cine..... que.... tinc un mal de cap amb l'Ike. Benvingut Miquel a veure si ens fas una demostració del vals de punta a la Plaça del Diamant
enviat per
-
9 de setembre del 2008, a les 9:43 Hello!
Sento no haver pogut venir ahir.
Carles!!! T'han usurpat un TITOL del teu repertori...
Com pot ser que et deixis fer això...
NO vivivi en PAU?
Jaumet
enviat per
-
10 de setembre del 2008, a les 2:26 Parlem-ne Miquel! Qui és l'irritant? l'Ariel, el Colón o ell mateix?. Tots tenen prou motius per fer-ho. Qui ha sigut?.
El primer l'Ariel, personatge de la Tempesta del Willliam (Guillèm pels amics) i que crec que és un personatge trapella. M'equivoco? Perdoneu la meva ignorància.
L'Ariel Sharón, que mentre va manar va fer els possibles perque al seu país, i allà on arribava el seu braç d'acer i titani no hi hagués motiu d'existència de xenofòbia, al pas del temps, clar. Un bon aspirant al Premi Nobel de la Pau.
El Satèlit d'Urà, Ariel. Què deuria inspirar a Shakespeare aquest satèlit per donar vida a aquest personatge?. Algú sap perquè?. No em feu trucar a La nit dels ignorants, plis.
O el quart en discordia i més actual de tots, un subordinat sud-americà del cap de l'església, que quan aquest va anar recentment per aquest continent va recordar-li que els seus antecessors no van anar precisament amb el lliri a la mà, i que s'havia de reconèixer aquest fet, Vaja! com la memòria històrica d'aquí, que s'ha de rec onèixer i això que toca els BIIIIIIIIPP!!!!!.
Reacció. El mossén pot fer misses però no exercir la seva catedra.
I el Colón, Colombo o Colom, tan se val el nom. Per tal que no es reconègui tot el que va passar mentre ell i la seva patoleia hi van estar, és capaç de dir. "No em feu parlar perquè hi sortireu tots escaldats!" .
I el Colóm que mentre Sant Josep treballava la fusta portava llavors a la Maria?. Aquest ha d'estar molt emprenayat amb el seu delegat a la Terra. "Mira com està tot!". Li deu dir.
I el nostre Colóm que?. El mateix que crec que està pel Marroc i que algú li va fer el llit. És un formigueta, va fent, sense presses, va gratant, fent un foradet que cada cop és més gros. Fins que... Ara a la Xina!
I ell mateix perquè no?. Té mooolts motius. Els té a tots en contra. Fins i tot a ell mateix. Qui ha sigut?.
Per cert. Que en sabem del nostre petit des-astre?.
enviat per
-
10 de setembre del 2008, a les 15:10 Hola companys;
Avui l'assaig de l'Hostelera queda anul·lat.
Dilluns penjaré al blog quina part assajarem dimecres vinent.
Petonets a tots
enviat per
-
15 de setembre del 2008, a les 10:49 Dissabte vaig anar a veure SPAMALOT. No tinc gaire per a dir. Sencillament genial. Un musical amb tots els detalls cuidats al maxim amb l'emprenta característica del Tricicle i els Monty PytHon. Si teniu ganes de riure. No hi falteu. I aprfiteu el descompte de les PREVIES a 50% de descompte fins a l'Octubre.
Jaume
enviat per
-
15 de setembre del 2008, a les 14:51 Carles i Directiva de EL PARTIQUI.
No se de que anirà la reunió del dia 18 però per motius de feina (Ja sabeu...Bèlgica) no hi podré anar... i aviso amb 3 dies d'antel.lació.
Si es proposen papers a acceptar i el compromís de venir als asajos jo m'ofereixo.
També responc a SI les propostes que es facin.
Ja m'informareu.
Jaume
enviat per
-
15 de setembre del 2008, a les 21:25 Hola companys;
Aquest dimecres assajarem acte tercer, escenes: 8,9,10,11,12,16 i 17. No sé ens donarà temps de tot,. Tot depen de com estiguin, ja ho veurem.
Repaseu...
Qui vulgui de la resta del grup ja sabeu que sereu ben vinguts sempre que volgueu, bé no cal que us ho digui...
Ens veiem dimecres o bé dijous.
Petons a tots
Aprofitant la gran disposició del nostre company Jaume i la seva resposta afirmativa a les propostes que es facin podem aprofitar i nomenar-lo tècnic de llums a tots els efectes i així ens farà el favor més gran que podem demanar. Gràcies Jaume, ens has tret un mal de cap important. I no mengis tanta xocolata belga que et sortirà acné.
enviat per
-
18 de setembre del 2008, a les 0:56 Tenia el pressentiment de que passaria. Ho sabia. Jaume! a qui se li acut dir Sí a tot encara que no hi siguis?. El Carles acaba d'agafar-te la paraula.
enviat per
-
18 de setembre del 2008, a les 20:20 No veieu més enllà? Per això serveix una paraula que entenen molt els polítics i que se'n diu
D I M I S I Ó.
Salutacions des de Bèlgica. Demà ja estaré per aquí de nou. Per cert... Aquí ... PLOU!
(plovia fort sobre la carretera, i ella caminava sense paraigues...)
Us enrecordeu...?
Jaume
Fa una estona que penso si he d’escriure alguna cosa al blog o no, reflexionant sobre la reunió d’ahir, una reunió tranquil•la (la Leo diria que es perquè jo no vaig dir gran cosa) i que malgrat tot, com sempre passa a les reunions, et deixen sensacions de desconfort quan penses sobre la nostra actitud, l’actitud de la persona humana sempre tan complexa.
Els malentesos, tan típics dels culebrots televisius, allò de pensar que algú ha fet o ha dit i que al no parlar-ne marceixen les relacions humanes, tant complexes i tant satisfactòries a la vegada. El mirar-nos sempre el melic, potser recordant el trauma que va representar sortir del claustre matern i separar-nos de qui ens va crear per enfrontar-nos al món que vol enganyar-nos a base de rialles i que sovint ens farà plorar. Mirar-nos el melic es molt perillós, no ens deixa mirar els ulls dels altres que sempre parlen, i fins i tot ens fa ensopegar. Per què tenim tanta tendència a mirar el nostre benestar? Això ens fa menys bons, i ens fa menys feliços, ens impedeix l’alegria de donar i ens concedeix el mal humor d’esperar rebre... i si això és tan clar, perquè no hi posem remei? Potser ens fa por deixar d’estimar-nos a nosaltres mateixos, o perdre l’atenció sobre el nostre benestar, ens fa creure que l’altre ens impedeix ser feliços quan en realitat ningú pot ser feliç sol....
Som gent de teatre, som gent amb inquietuds, som gent que vol canviar les coses i per això hem de posar el nostre segell personal al voltant del nostre cercle, un cercle obert a l’exterior, on abans de creure que l’altre no et compren, decideixes comprendre els motius de l’altre... i fer-li un petó... a la boca com fan sempre els actors.
P.D. Potser he estat una mica críptic però els pensaments se’m mouen de forma vertiginosa i els he hagut d’escriure a corre cuita. No us atabaleu, un dia, potser demà, les coses tindran un altre color, i el soroll esdevindrà música i les rialles ens tornaran des de l’altra banda del mirall, cada cop que vulguem inspeccionar-nos.
Vull acabar, felicitant a tots els partiquins, els espera una vida millor i que campi qui pugui.
Ahir al vespre vaig anar a veure la peli del Woody Allen, bàsicament a descobrir llocs de Barcelona i a veure coneguts. Fins que arribi el DVD si algú la va a veure pot fer l’exercici de localitzar gent. Jordi Basté i Paco Mir (exposició de quadres), Antoni Bassas el segon cop que surt Can Travi (vespre, sopar a quatre) i just abans de que les turistes tornin a casa, o sigui gairebé al final, hi ha una escena en una terrassa de bar, en concret a Rambla Catalunya.. Al darrera de la taula de les protagonistes podeu veure un conegut que menja cloïsses en una taula amb una senyora i un nen La veritat es que no és fàcil però sabent l’escena... Aquesta escena ve just d’una baralla una mica heavy entre Bardem, Cruz i Hall, a casa del Bardem... no dono més detalls per no aixecar la llebre però crec que es el moment més “cabra” de tota la peli. Després d’alló i una escena ràpida de la Hall, hi ha la referida de la terrassa del bar. Busqueu a Wally.
La peli es un Woody Allen classic, amb aquelles elucubracions habituals amb detalls psiquiàtrics que ara es repartissin entre diversos personatges (abans gairebé tot ho deia el mateix Woody). No feu cas de que per anar del prat (aeroport) a Barcelona, la carretera indiqui Montcada i Reixach o Ripollet, no patiu, no es passen de lloc. Per cert sembla que a Barcelona tothom te cases impressionants... ja ho veureu. Les sales estan “abarrotades” sembla que finalment això de la peli de l’Allen te “ganxo”. Per cert, la Rebeca Hall lo millor de la pel•lícula i veure el Joel Joan o la Lloll fent de figurants sense text. L’Abel Folk figurant amb petó que té una categoria superior. I veure vi “a saco” tota la pel•lícula
Dia de la Mercè al vespre, he estat tota la tarda enganxat a l’ordinador i no he obert el blog, ho faig ara i veig que segueixo acaparant informació.
Aquest matí he estat a la Plaça de la Catedral al concert del Grup de Folk i hem cantat el Puff, La cruel guerra, el Kumbaià, Les pometes.... els que teniu una edat sabeu del que parlo, la jovenalla potser no tant. Prop meu un home content, cantant i ballant, amb un cabell blanc cridaner i un bigoti per sota d’unes arrugues al voltants d’uns ulls mig tancats... en Pascual, el gran Alcalde i gran President – ho sento, jo ho crec així – feliç de gaudir d’una Festa sense actes oficials i protocol•laris.
L?Estivill, l’Oriol Tranvia, el Jordi Pujol de Marduix... uns cracks que gaudeixen recordant una etapa històrica a Catalunya, ara fa trenta anys del gran concert a la Ciutadella, del grup de Folk.
Els kumbas tenim aquestes coses, ens emocionem recordant temps que van canviant però no sempre a millor.
Demà assaig de la Festa major (espectacle teatral conjunt) i divendres assaig de la Princesa embruixada i ben aviat recuperarem en Pere Pistoles.... o sigui que també recuperem espectacles històrics. El Campi qui pugui va avançant lentament tot i que el dilluns ja es va veure alguna cosa...
En fi companys, he de deixar-vos que tinc feïna, ens veiem aviat. Per cert, diumenge estrena del Teatre Goya sota la direcció d’en Pou; “Els nois de història” , ja os explicaré,
Aquest matí he anat a representar el Partiquí, ara queda saber si ho hauré fet dignament o no. De moment podeu buscar aquesta adreça i veureu un conegut.
http://www.tv.cat/pprogrames/pastorets/pastorets.jsp?seccio=casting
Com que jo no soc en Jaume, no se si aquesta adreça que he posat es correcta. Ara ho explicaré tipus "Abuelito Cebolleta"
Aneu a la pàgina de TV3, busqueu una pestanya que diu participacions i tot seguit participacions a programes. Apareix Operació Pastorets i a sota la possibilitat de posar un nom (el que suscriu) o un paper (dimoni) tot i que per paper cal buscar més. Apareix un vídeo promocional, que es va enregistrar abans de començar el càsting d'actors per als Pastorets de TV3. Si teniu ganes de mirar-ho endavant, però sense cap compromis, si no us agrada us tornaran els diners.
Apa canalla, fins dilluns.
enviat per
-
28 de setembre del 2008, a les 11:23 Ahir el Jesús, mentre estavem a la innauguració de la nova seu de l'Orfeó Martinenc va recordar-me que demà dilluns a partir de les 9 de la nit hi ha ensobramenta de la propaganda de la Princesa encantada. Així que serà important que tots els que poguem passar a partir d'aquesta hora per la Farinera serem ben rebuts, estiguem o no al montatge del Campi, de la Princesa, o no estiguem a res.
Gràcies.
enviat per
-
29 de setembre del 2008, a les 13:55 l'adreça que diu el carles està AQUI
FERRAN: Hem de parlar sobre lo d'avui a casa teva. Si haig d'ensobrar potser haurem de quedar abans. A les 19:00 o així.
Et truco.
Jaume
Publica un comentari a l'entrada
