Amics; El Xavi Zanui i la Teresa
Guillamon han fet un excelent treball d'investigació i ja tenim la traducció al català de "El Justos" per dos traductors diferents.
FERRAN

 
L'autor ha eliminat aquest comentari.

 
Dissabte al migdia, la calor ha afluixat una mica i es prepara pluja per a aquest vespre. Fa dos dies que he tornat de colònies, 20 anys d’educació sanitària dels nois i noies asmàtics, una càrrega important fins i tot per algú a qui no li fan por les responsabilitats.
Han estat uns dies de treball, de calor, de dormir poc i de nervis per la salut dels nens i nenes que ens han acompanyat... l’edat et fa pensar massa i any rere any em resulta més complicat però de moment continuem. De moment aparco colònies i començo a pensar en teatre, hauré de recuperar el correu de l’Eva on parlava de l’espectacle de Nadal... amb aquesta calor resulta difícil pensar en Nadal però.... També cal pensar en les colònies del Partiquí.... la temporada arriba ben farcida d’espectacles i ja friso per pujar dalt de l’escenari. En ferran va pensant en “Els justos” i potser que algú pensi en “Els pecadors” possiblement això quedaria per a en Josep Maria, el nostre pecador més carismàtic..... (espero la seva resposta en forma de : Senyoria, protesto!)
No he pogut fer gaire Grec, amb les colònies tinc sempre el juliol molt “apretat” i aquest vespre tinc un sopar i demà –perdoneu-me- vaig a inaugurar el Camp de Cornellà, o sigui que no podré veure el Don Carlos del Calixto que segurament promet.
Per cert, he vist al diari que a finals de setembre en Tim Robins fa un espectacle sobre el 1984, en anglès, o sigui per al Jaume i la Núria i algú altre que més o menys controla la llengua de l’imperi colonial... si posen sobretítols ja hi aniré, si no potser hi envio els Lucas petits que m’ho expliquin.
Bé, estimats companys teatraires, llenço un repte per a la propera temporada:
“A veure si aconseguim una participació activa en el blog d’un 50 per cent” leo, Jordi, Marc, Núria...... feu-nos costat i permeteu-nos gaudir de les vostres impressions i els vostres pensaments.
Bon estiu, feu bondat i no m’oblideu.

 
Benvingut de nou Carles! Jo que també estic ficat en el món 'colonial' entenc el casament que suposa, ja no ser monitor, sino esser el responsable i sense cobrar un duro (almenys jo cobro)

Si mai necessitessis un cop de mà auí estic. No se si has vist les fotos de les meves colònies 'pijes i angleses', potser et porta bons records dels que sempre ens deixen els petits, Enguany un nen em deia: "JAMES..." (el meu nom de guerra) "...vuelve el año próximo..." (i jo li vaig dir), "eso nunca se sabe" i em va dir tot seriós, "si Tu vuelves, yo vuelvo"

Que maco... casi me'l menjo.

Demà marxo cap a Noruega i aquesta tarda ja començo a desfilar. Almenys em lliuraré de nou (com ja passava a la Cerdanya) d'aquesta calor xafogosa. A la tornada tornaré a deixar fotos per si algu les vol mirar (que no crec)

Recolzo totalment el que dius del blog, tot i que el mes passat vaig tenir una relliscada amb un comentari que vaig creure molt interessant i que vaig haver d'esborrar de seguida per causes que no toquen d'explicar. No se si aconseguirem el 50%, però almenys ho intentarem.

Vinga bon estiu a tots i fins a la setmana vinent.

Jaume

 
Colònies d'en Jaume:
1. On és la casa (Gran casalot) o alberg?
2. No sé si m'impressiona més la casa o la teva perruca vermella.
3. confio que ningú hagi agafat la grip A
Fins aviat
Per cert, el Martí també ha fet un taller de màgia a les nostres colònies.

 
hola desde Noruega. La casa de colonies esta a bellver de cerdanya i es diu RIDOLAINA. Jaume

 
Jaume, que no es Noruega, Elsinor és Dinamarcatot i que... crec que hi ha quelcom de podrit....
Gaudeix del fred i les vikingues.
Jo marxo demà cap als Pirineus a descansar a una casa rural prop de la Seu, a llegir "a saco" i a evitar maldecaps, al menys durant una setmana.
Per cert, passejant per Facebook he vist que qn Marc posa pels núvols el Hamlet del Manrique, ho confirmo.

 
Hola i adéu.... Demà marxo de vacances gairebé amb la sortida del Sol. Marxo i em pregunto perquè tornar, podria quedar-me o marxar ben lluny, allà on he volgut anar sempre, a la Mongolia, i malgrat ser esquerrà estic convençut que faria nous amics, però nous amics perquè? Per veure amb impotència la seva marxa?. Quan en poc temps, molt poc, perds tres amics et vénen a la memòria massa coses, massa preguntes resumides amb un gran PERQUÈ? que no té resposta , només un silenci buit i miserable.
Amics, vosaltres que creieu en un món millor, espero que hores d'ara us hagueu retrobat, i que tots junts feu que de vritat sigui millor.
Sempre estareu amb mí, i tindré present les moltes coses que he après de vosaltres. Un petó, i perquè no em renyeu seguiré aquest missatge
Eva. A la tornada que serà el 28 et faré arribar les meves notes sobre el Nadal.
Carles. Sóc un pecador, un autèntic pecador. Ja saps que vinc de pescadors i de pescaors. El que no sabía és que fós carismàtic, gràcies.
Esperem que algún dia puguis reculllir el premi per la teva tasca amb les colònies, de moment estàs recollint els fruits. Segú

 
Uns que marxen i uns que tornen, si algu li ve de gust veure fotos de la meva estada Noruega que faci click AQUI.

Jaume

 
Sento que l’esperada entrada d’en Josep Maria sigui per parlar d’uns amics que l’han deixat, ho sento, precisament aquests dies han estat durs per altra gent que forma part del meu paisatge i en moments com aquests em pregunto per la crueltat d’aquesta vida que ens han deixat viure, les contínues injustícies de tota mena que ens afligeixen, de vegades inesperadament i d’altres causades per aquells que es diuen persones com nosaltres. No et quedis a Mongòlia, des que va desaparèixer Gengis Kahn han perdut molt, i no t’imagino amb bigotis caiguts i una cua al cap tot cavalcant un bell animal mig blanc i mig negre amb una catifa per sella.
Carismàtic? Es el adjectiu més adequat que puc aplicar-te, et recordaré que en Ferran va dir que era un luxe tenir-te al Partiquí, i un cop més “la va clavar”. Gaudeix de les vacances, descansa, rumia mirant el cel o les onades de la platja al capvespre, jeu a l’herba verda al costat del rierol i imagina que ets al paradís abans d’allò de la poma, escolta la música de les paraules de la gent que t’estimes i recorda els moments més intensos de la teva joventut encara duradora, i quan ho hagis fet tot, recorda uns tipus estranys del teu barri que fan teatre els vespres per què pensen que això és un servei públic, i que gaudeixen de la teva companyia i de les teves idees i opinions, ves al Tíbet si ho necessites, però no t’hi quedis, amb nosaltres has de continuar la teva feina. Bon estiu amic.

Ara va pel Jaume; explica’m això de l’arrambada a l’arbre que sembla molt típic... el tema del nen fent el mono ja em sembla més evident i els tallants.... no estan malament, maregen només de mirar-los. Vius com un “marajà”.

 
POR ALUSIONES:

-> arbre: Sempre penso que quan abraces un arbre et transmet molt bon rotllo y carregues piles. En serio. Proveu-ho. Es genial. Un dia en parlavem amb la Montse Romans del BON ROTLLO que transmet una abrçada. Es cert.

-> el nen: Aquest nen esta a OSLO i es tot un pont ple de estatues asociades amb nens. Vam creure que fora divertit imitar les cares i posicions dels mes divertits.

-> els tallants: Preikestolen-"El Pulpit Rock" - caiguda de 604m. amb fiord norueg de paisatge. Una delicia pels sentits, tots cinc, no aptes per gent amb vertigen. La foto de les cames penjant t'asseguro que costa uns minuts prendre la decisió de fer-la, però després es tot un orgull veure-la. Una experiencia inoblidable.

->Marajá: Potser és cert. CARPE DIEM que diuen. Pero tot te contraposats. Aquestes coses bones de la vida també tenen contrapunts negatius que haig de viure i que tampoc es moment d'explicar. La vida sense equilibri de BO-DOLENT tampoc te sentit. Lo bo es gaudeix si saps el que hi ha dolent. Tot BO no te sentit. No se si m'he explicat.

 
Hola!!soc l'Albert, us en recordeu de mi?. Després d'un any "sabatic" teatrament parlan y de donar toms per la vida de treball en treball i de probar el meu hobby preferit, després del teatre, que es la musica. He decidit de tornar al grup (si em deixeu), perque m'he adonat que necessito fer teatre i quin millor lloc que tornar amb vosaltres. Necesitaria que em digesiu, quan torneu al teatre? per presentar-me alla. Ens veiem aviat.

Albert

 
Bona nit.
Ja he tornat de les vacances que han anat força bé. Platja, hombrel·la, música variada. Festa major amb correfocs, gegants i molt més. Els capvespres llargues passejades per camíns amb la Núria o sol, gaudint dels tons que m'oferia l'espai obert, dels sons que de vegades havia de buscar. I anar xarrant o deixant que tot anés fent el seucurs, sempre va bé, ha anat bé, però quan ets de mena rebel no hi ha res que et faci veure les coses de la manera que es vol que les vegis..... però deixe-m'ho.
De tornada i seguint el riu, el vas sentint una mica, però més val no caure-hi, crec que la reacció seria la mateixa que els orins del 007, de fet si t'hi fixes molt dins de l'aigua terbola, fosca, bruta, de color verd marró indefinit, hi pots veure nedar esquelets de peix.
No pateixis Carles que si vaig a Mongolia no pujaré a cavall, aniré amb la meva bici, la cua no la nego, però el bigoti no me'l deixaré perque sempre ha sigut ridícul.

 
La vritat Jaume, dels arbres aprofito la seva ombra, sobretot si és de roure... és una clapada total. Potser soc més rustic però m'agrada més l'abraçada humana. L'arbre sempre rasca, t'omple de reïna. Per cert, qui és l'hom,e a qui li poses la mà al cap?.

 
Aconsello un llibre.
El salze sec i la dona adormida, de Haruki Murakami.
Personatges reals o ficticis, històries certes o creades, però el cert és que uns i altres et fan sentir de prop el que llegeixes, et fan pensar. Però és curiós que sempre, malgrat el que puguin estar vivint tots aquests personatges, com la distància, la pèrdua, les inhibicions sexuals, el que reps és una agradable sensació de tendresa i una sensació d'optimisme que et fan sentir bé.

 
Dilluns al vespre, el calor ha afluixat i la ciutat resta tranquil•la malgrat els gols de la multinacional futbolera.... tantes copes i ja res no fa il•lusió.
Jo també he fet una copa de vi per celebrar el retorn del nostre Josep Maria, retorn amb tres anotacions al blog.... impressionant! Agraeixo la recomanació de llibres i comparteixo l’opinió de que una bona abraçada humana et transporta al regne dels somnis infantils fets realitat però si en Jaume vol abraçar arbres... que la resina li sigui propícia. Jo creia que allò de tenir un fill, escriure un llibre, i abraçar un arbre... era abraçar? En fi que roure o palmera ho trobo una mica soso.
Aquest dijous vaig ser als Pirineus a fer currículum, Posets (3375 m., la segona alçada darrera l’Aneto) i un cop al cim vaig seure, recolzat a una petita paret de pedra que serveix de refugi als valents que dormen al cim, i vaig sentir el refugi de la natura quan es comporta i lo molt agradable que resulta el seu contacte... potser en Jaume no estava tant equivocat. Per cert, avui ja no em fan mal les cames però he tingut tres dies agulletes.
Ja treballo a tota màquina, resulta dur tornar a la crua realitat i veure que t’agradaria fer altres coses però no pots queixar-te doncs n’hi ha d’altres que voldrien treballar, però durant tres minuts agafo el llibre del bon egoista i llegeixo que està molt bé pensar en el teu benestar, es clar que al cap de dos minuts no veig res, les paraules se’m fan borroses i torno a deixar al llibre que em va regalar un enemic que volia que fos com ell.
Com va l’espectacle de Nadal? I el de Cohen... estic “enganxat” al concert Live in London del tio Leonard, al•lucino de pensar com he pogut viure tants anys sense l’home del trajo i el barret, que somriu picarescament mentre recita l’amor i la destrucció del món futur.... m’encanta! Hallelujah!
Se que en Ferran treballa amb “els justos”, el nostre director crack no descansa ni a l’estiu.... que deu fer la directora riallera? Deu tenir projectes entre mans per als que tenim més de 18 anys?
Bé companys teatraires, que us trobo molt a faltar, a vosaltres i als moviments escenogràfics que ens ajuden a escampar damunt de la platea les paraules dels dramaturgs més mítics.... Vallmitjana i altres