Ei companys: recordeu les properes cites:
Divendres i dissabte Espectacle Cohen "Paseando por Manhattan"

Dilluns, reunió del grup amb comentari de "Camí de Melikovo" i "Paseando por Manhattan" i organització definitiva de "Nadal de colors"

 
Dissabte matí, quasi quasi migdia, ha arribat el fred però fa sol es a dir que es prepara una nit fantàstica per anar al teatre i gaudir d’un espectacle intimista on la gent s’ha de sentir molt a prop dels actors i les actius. Llàstima que no tenim gaires opcions de posar la gent al nostre voltant però seria molt adient. Les imatges projectades sobre el ciclorama, agafen vida sota les notes de les cançons del cantautor canadenc, expressades per veus diferents i sensibilitats complementàries. Les ballarines mouen les paraules seguint un ritme constant per ajudar a pair-les. Els narradors, seriosos i sobris ens desgranen petits detalls de la vida d’en Cohen, donant pas de forma silenciosa als textos que ens fan arribar els actors i les actrius.
L’espectacle “Paseando por Manhattan” es un espectacle bonic, un espectacle íntim, un espectacle que no fa treballar només permet gaudir-lo des de la primera pujada de llum fins al darrer comiat… Potser resulta una mica curt o potser es fa curt a causa de mantenir l’espectador bevent les paraules de l’home del barret i el somriure encisador.
Avui a les deu, s’il•lumina l’escenari i comença el plaer. Demà al vespre les circumstàncies astrals ens permetran reviure-ho.

 
Per primer cop al partiquí i gràcies a una cortina que no arribava a tancar-se del tot vaig poder gaudir d'un muntatge des del seient privilegiat de les bambalines. Dic Privilegiat perque tens els actors a tocar, ho veus tot, i perque el public, amagat darrera de la cortina no existeix, ni el veus, ni el sents.

Ben bé sembla que els actors actuen per a tu i donen el millor d'ells mateixos. M'alegro de ser jo qui per un cop doni vida a les imatges i m'alegro de sentir paraules boniques a la gent que venia en acabar el muntatge.

Comparteixo la opinió d'en Carles de curt i íntim tot i que pel meu tarannà em sedueixen altres tipus de muntatges. El qual no treu la delicadesa, sencillesa i perfecció de la posada en escena d'ahir.

Avui ... Repetim...

Jaume

 
Dissabte vespre, falten tres hores per encendre el llum – aixecar el teló no seria adient en aquest cas – i faig un darrer cop d’ull al text doncs no cal refiar-se de la perversa memòria, o fins i tot val la pena comprovar que dic realment el que he de dir – cosa complexa en aquest món on vivim – a fi de començar a posar-me a la pell del cantautor canadenc. Malgrat que fa anys que conec en Leonard Cohen com autor i cantant de “Suzane” he descobert un món ple de paraules d’amor no sempre senzilles ni tendres, gràcies al muntatge del Partiquí. Una de les coses que més m’agrada del teatre és la font de cultura que representa, que el fet de preparar un espectacle t’ajudi a conèixer Martí i Pol, Kavafis, Goytisolo, Vallmitjana i els seus baixos fons, Cohen, o aprenguis nous detalls de la Comuna de París o de l’assalt a la Bastilla, saber coses de la postguerra civil, del Molino, de la gent de la Barcelona tendra o humida segons es miri, aprendre i empeltar-te de sensibilitats, aprendre detalls i pensaments d’altres persones que esdevenen personatges, sentir-te amo, criat, amant, desarrelat, enamorat, traïdor, pervers, dolent, sentir necessitats, buscar camins, viure somnis....i arribar a trepitjar fusta, sota la llum d’uns focus que algú ha preparat amb esforç, i donar el millor de tu a unes persones esdevingudes públic que han decidit sortir de casa sense carruatges, i seure a treballar o a gaudir, i rebre el seu aplaudiment com a mostra d’agraïment al teu esforç i a tot el que els has volgut transmetre, i sentir satisfacció i parlar amb ells un cop has canviat el vestuari, i rebre els seus comentaris sempre en positiu, i adonar-te que aquest sí que és el teu món, i que sovint camines per un altre de paral•lel esperant obrir la porta de tornada i sentir-te agraït amb tots els que t’ajuden a viure tot això i buscar la forma de tornar-los el que et donen i seguir caminant tot esperant les respostes, o potser millor buscant-les. Que gran que és el teatre.

 
És Festa Major, i dissabte he de dir que vaig gaudir de tot un espectacle de poesia intimista, acollidor, ple de sentiments, però bàsicament transmés per actors i actrius, les ballarines que jugaven amb les paraules, la música que apareixia i es fonia en el moment oportú, un joc de llums fantàstic que ressaltava el joc de les ballarines, o donava calor a les paraules, i unes fotografies amb vida pròpia però que eren unes espectadores més.
Diumenge el Ferràn va sortir al balcó de l'ajuntament de Sant Martí a fer el pregó de Festa Major, i quin pregó, curt i concís, com tot lo del Partiquí, amb poca estona va tenir temps per tot, per a recordar que som un sol barri, va deixar clar l'empemta que pot tenir un grup de gent treballant per la societat que els envolta, la crisi que ens vol eliminar, però que li farem front amb austeritat....
Tot un esclat de força i energia que ens ha de servir a tots, i de la que n'hem d'aprendre.

 
Tal i com es va comentar a la darrera reunió, el dilluns tenim assaig de Nadal i el dimecres 18 hi haurà trobada de Bernarda Alba.
L'altre dilluns, Nadal i l'altre dimecres 25 Els Justos. i després Nadal a tot drap fins el dia 19 de desembre

 
Tinc molt clar el montatge de "Els justos", però el repartimen... es una feina molt dolorosa-i aquesta es la paraula-.
La direcció no sempre es una festa.
FERRAN

 
Llegeixo el comentari d’en Ferran tot just arribat de Madrid, he anat amb la família a veure l’espectacle de “Les Luthiers”, i em fa patir una mica i el que és pitjor, entenc el seu neguit doncs entre tots plegats hem aconseguit aquesta proesa. Em pregunto que és el que ens fa falta per arribar a tenir consciència de grup de teatre i no de companyia teatral. Una companyia teatral la composen una sèrie d’actors i actrius que poden ser escollits per a un determinat espectacle, i en cas de no ser escollits, segueixen la seva vida anant a veure obres de teatre d’altres companys de professió, si pot ser amb invitació doncs el sou d’actor de teatre no dóna per a gaires alegries. Lògicament una companyia també té directors o tècnics o creadors d’escenografia, de música, de vídeo que des que la Lola va estrenar el Mateix paisatge a tots els espectacles hi surten vídeos, però aquest és un tema que tractarem un altre dia.
Un grup de teatre es un conjunt de gent que treballa per estrenar espectacles i que gaudeix amb el resultat amb independència del rol que s’hagi tingut. Gaudir d’estrenar un espectacle de dos actors on s’ha ajudat als assajos, a buscar atretzo, a muntar escenari o llums, a buscar música, a desmuntar i a explicar als amics, que el teu grup estrena un espectacle nou amb el seu habitual segell de qualitat. I això és difícil, tenim un afany de protagonisme que sovint ens impedeix veure el camí, ens sentim partícips d’un espectacle sempre i quan hi participem com actors o actrius, i ens cal assolir un graó més en l’escala del teatre, per poder donar el millor de nosaltres mateixos en pro d’un projecte.
Tampoc és una cosa tan estranya que ens passi això, aconseguir el graó no és fàcil, ens omple més veure el nostre nom entre el repartiment que entre el conjunt de persones que han participat en el muntatge, però el camí a seguir és més llarg i cal continuar sense defallir. A tot arreu hi ha gent que agraeix la feïna de tot l’equip però el premi li han donat a ell!a no?
Una possible solució seria mirar als que si que ho aconsegueixen, el Ferran, el Jesús, la Lola, el Josep Maria, l’Octavi... alguns perquè potser la seva finalitat no es fer d’actor, i d’altres ho han fet durant anys i es possible que tinguin aquesta part del currículum més plena i puguin veure les coses d’altra forma, però no tots van així, també hi ha qui gaudeix de l’associacionisme, del treball en grup per assolir grans fites, i potser un dia, ens haurien d’explicar el seu secret. Hi ha persones del grup que van gaudir de l’èxit del “Malalt imaginari” del grup jove i potser d’altres van alegrar-se de forma indirecta dons allò no anava especialment amb ells. També algú va alegrar-se dels èxits de la Hostalera i potser també hi va haver qui va pensar que allò no anava amb ell, i potser aquí tenim el nus de la qüestió.
Ara venen dos espectacles més, “Els justos” amb un repartiment curt i especialment de papers masculins, i la “Casa de Bernarda Alba” on l’únic paper masculí no entra al repartiment, però tot i això, aconseguirem implicar-nos uns en l’espectacle dels altres? Això només ho aconseguirem si tots fem el pas endavant, si tots hi posem els cinc sentits, si tots passem per alt si estem molt cansats de la feina i nio podem venir gaire, o si “casualment” el dia de l’espectacle i els dies anteriors, tenim un viatge i ens sap molt greu no poder ajudar.
No dic que sigui senzill, però és possible, i si així ho volem, ho aconseguirem, i llavors ens omplirem d’orgull, molt més que quan al acabar l’espectacle, algú que no coneixem de res ens felicita pe la nostra actuació, i llavors, el Ferran no trobarà dolorós fer un repartiment i podrà gaudir de l’espectacle de la mateixa manera que ens fa gaudir als qui estem al seu voltant i aprenem d’ell tantes i tantes coses.
P.D. Tenim fetes 6 còpies del “Cares conegudes,sentiments barrejats” de Botho Strauss que serà el text a comentar a la propera tertúlia teatral, aviso que cal llegir-la dos cops per no deprimir-se, cal posar-hi fil a l’agulla i passar el text al company més proper.

 
Resultats de la enquesta, Horaris de Muntatge:

Dv: 22:00 (vots:5)
DS: 22:00 (vots:4)
Dg: 18:00 (vots:5)
Dg: 19:00 (vots:2)

Depenent de muntatge: (vots:2)

En general la Comissió dedueix que per a properes reunions de JUNTA caldria tenir
en compte que:

Dv:22:00 i Dg:18:00 ha estat clarament aclamat per a tothom malgrat sembla ser
que caldria que abans de la programació de la obra és fés un Anàlisi dels dies
i hores recomanats per al tipus de muntatge que es presenti.

Cordialment:

Comissió de Publicitat.

 
Ja estan penjades les fotos del muntatge de Leonard Cohen
Paseando por Manhattan
gentilesa d'en Carles.

Gaudiu-ne. Quan pugui actualitzaré la web.

Jaume.

 
Hola!

Al meu treball hi ha un noi que està estudiant rus, tot just ara està fent
els examens. Avui li preguntaré com es pronuncien els noms dels personatges de
ELS JUSTOS i us ho faré saber pel blog. Si algu te algun altre dubte que m'ho digui
i li preguntaré a aquest noi.

 
hola a tots
ja tinc la resposta

als noms i les pronunciacions en RUS

Dora Doulebov (normal)
Ivan Kalaiev (amb accent a la primera 'a' /KÁLAYEF/)
Stepan Fedorov (ve de Стефан i el mot es una 'F' - Stefan -)
Boris Annenkov (es pronuncia semblant a 'Baris')
Alexis Vuanov (normal)
Skuratov (normal)
Foka (seria com Fouka)

 
Benvolguts companys, ja estan a punt els DVDs de Cami de Melikovo i Paseando por Manhattan. Aquest vespre i dimecres els duré, a veure si els podem repartir a tothom