diumenge, 3 de maig del 2009

Blog Partiquí - Maig 2009 -

EL Geni

¿Es que saben lo que pasa? El año que yo nací, nació mucho genio. Nació mucho genio y se llevaron todas las células grises que había, y claro, los que quedamos nos tuvimos queconformar con las células que había de guardia. Y a mí me han tocado cuatro que van de culo.

Claro, como hoy día hay tanta información: que si la cibernética; que si la papiroflexia; que si la geo-numismática... «¡Pepe, no damos abasto!» Además, me beben las cuatro, ¿sabes? Joder, están todo el día borrachas, nene, claro, son solteras..., no pillan..

Y mira que yo me cuadraba a estudiar en el colegio, me ponía hincando los codos y los profesores me decían: «Profundice, Rubianes, profundice. No se quede en la tapa.»Y yo estaba ahí: «Editorial Vicens-Vives...» Hombre, más vale tapa sabida, que cientos de hojas fluyendo, ¿no?


Comentaris:
 
Dijous tarda, tinc un mal de cap d’aquells que fan època, potser he dormit poc o potser hi te alguna cosa a veure les trompades d’en Ceba que m’han deixat baldat i tinc una certa contractura cervical. Estic acabant una jornada durilla, moltes visites que no han ajudat gaire al meu mal de cap. Tindré el temps justet d’anar a casa a recollir la roba, menjar alguna cosa i anar a l’assaig general de la seducció. Ho tinc bé doncs hem quedat al local que està més a prop de casa que la Farinera.
Es presenta un cap de setmana d’actor, demà i diumenge tinc un rodatge i dissabte, la Mostra de teatre amateur de Pineda, amb “La seducció” del tiet Txejov. Entre visita i visita he vist un trailer de “La casa de Bernarda Alba” del Pascual que no del Francesc Clmente que també la té “in mente”, i la veritat es que pinta molt bé... em donen ganes de fer-la.....
Josep Maria, com tenim el tema? Confio que puguis acostar-te una estona a l’ordenata i ens entretinguis una mica amb els teus escrits irònics i sucosos, la veritat es que els trobo a faltar.
Ja queda menys per al “Campi qui pugui”, ahir va agradar-me molt la mini classe de la Mireia, els que som autodidactes necessitem de tant en tant els consells dels professionals (en aquest cas no cal tenir nòmina per assolir aquesta categoria), i posar-me un fragment de l’amic Pepe va ser la monda. Cada dia, quan vaig a treballar, pàsso a rendir honors al joglar galaico-català, al grafitti que hi ha al paral•lel, i aquests fies he llegit el llibre 100 per cent Rubianes o sigui que en el moment menys pensat començo a dir “tacos” i no precisament de formatge. Vaig acabar l’assaig rendit, em feia mal tot però estava content, vaig estar una estona llegint el text mentre feia un sopar de mitja nit.... t’imagines que a més a més ens paguessin per fer teatre?
He de deixar-vos, torno a la crua realitat.... a veure si passant-la per la paella, es menys crua, com a mínim volta i volta.
Cap a Pineda! A defensar amb honradesa el pavelló del Partiquí. (Confio que el futbol de dissabte no ens prengui públic)
 
Hola JOosep Mª. com estas? jo tambe et trobo a faltar, recuperat aviat. Leo.
 
estimats/des amics/gues.
Gràcies pel vostre interès. La cosa va fent, lenta però segura. Amb els anys el cos s'ha contagiat de mi, i també és lent però segur. Però aquesta postura fa calentar la sang del més tranquil!.
ja li pregunto per quan en té, però ell ni em contesta, va al seu aire com la resta de cos, encara que de vegades crec que és millor que no contesti amb la seva veu greu de baix de "Marina".
Dijous torno a visitar el metge, quedo a l'espera dels seus nous consells, que ja us passaré per no fer-vos anar malament, no patiu.
També estic contrariat aquests dies perque quan vaig entrar vam quedar que no faria teatre, que faria altres tasques, i ara que el dilluns i dimecres no puc venir per avaria em sento estrany, em falta quelcom. Dilluns cap a les 11 de la nit vaig començar a escombrar, i quan les dones de casa em van voler agafar l'escombra els deia "Senyores, deixin treballar!. Ja sense escombra i veient la tele de peu, que es veu de conya, una càrrega policial, immediatament vaig agafar la meva porra i també volia estossinar. Al Festuc li demanava la meva part de calés. Em van donar una infussió de til·la amb alguna cosa dins, ja més asseregat vaig sortir a l'eixida i en veure la pija histèrica vaig dir-li "Quin llumí més poc farcit!!. Ni mulé t'apujinu!".
Perquè m'heu passat aquest cuc del teatre. Que us he fet?.
Per cert, com va anar dissabte? Imagino que com sempre va anar tot perfecte. Ja me'n fareu conc cèntims.
Per cert Carles, explica'm el teu parentesc amb en Txejov.
UNA ABRAÇADA A TOTHOM!
 
Josep Maria, sempre es bo llegir-te amb el teu entranyable sentit de l'humor. Pren-t'ho amb calma que has de estar a punt per a carregar el MERO.

UNA PREGUNTA URGENT: L'assaig de Valentine i el ASSAIG GENERAL de dijous a quina hora comencen? a les 21:00?

Gràcies.
 
Us passo el que he trovat del CRISPIN CRISPAN
LA CANÇO (pàgina 129)

http://books.google.es/books?id=tAqqLx2oDrAC&printsec=frontcover&source=gbs_summary_r&cad=0


CANCOMés Referències bibliogràfiques


http://www.dinsic.com/ca/content/download/9800/167674/file/CS10.pdf


REFERENCIA Jaume
 
Ai Josep Maria! El cuc del teatre… que m’has de dir si jo estic emmetzinat i he canviat les cortines de casa per teló i al parquet li dic taules de l’escenari… Intento memoritzar i recitar els rebuts de la llum i camino per l’escala amb una calavera a la mà, preguntant-me si es o no es. L’altre dia vaig acomiadar-me de casa dient que anava lluny de la terra baixa doncs havia mort un llop i es que tots dos hem vist el mateix paisatge... un paisatge on els nostres pinrés trepitgen les humitats i les rates tot cercant l’home de la síndria que li toca el cul a la fulaneta de torn.
Celebro que et mantinguis dret, de vegades quan la gent es va fent una mica menys jove diuen que no s’aguanten drets o sigui que et mantens en forma... ja t’explicaré l’espectacle que vaig a veure aquest vespre sobre Faemino i Cansado.
Demà toca Bernarda Alba, no podré passar per la Farinera, feu bondat i recordeu-me mentre rebeu aplaudiments. Des de dimecres que li donc voltes al monòleg d’en Tarregada... cal dir-lo sense moralitzar, això queda per al príncep i el Cap dels pudent.
Que els nostres culs puguin socialitzar les més venerables cadires!
 
Darrera l'escenari tot estava ple de gom a gom. Mirant per les escletxes de les bambalines la obra anava rodant soleta. Era difícil trovar un raconet per espiar la feina dels companys.

Davant l'escenari el públic arrencava aplaudiments després de cada sketch. I al final el premi més gran: El Sonriure d'en Ferran dient que li havia agradat.

Potser vaig trobar a faltar caliu entre els grups, que anaven cadascú amb els seus i sense intercanviar paraules de recolzament o ànim.
 
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
 
Recordo als que escriuen en aquest blog la necessitat de signar aquells comentaris que siguin de temàtica extranya al nostre blog o imperatius.

Altrament seràn esborrats com el cas del darrer comentari rebut.

Recordo que per signar només cal fer click a la opció NOM/URL i introduir el vostre nom o bé signar al capdaball del text.

L'Administrador.
 
Bona nit Carles. Demà torno als meus barris d'adopció. És bestial això que et passa per casa. El teló et dóna intimitat, però no et treu llum de l'exterior?. No et fa calor a l'estiu?. Aquest cuc és una mica mala bestia.
Jo he intentat memoritzar etiquetes de llaunes de menjar, d'ampolles d'aigua,llet, però la vritat és que ho vaig haver de deixar córrer per prescripció facultativa, doncs quan arribava als ingredients ja m'espantava, però quan entrava al conservants, anti oxidants, colorants...ja començava a suar i entrar-me tremolors. També vaig voler interpretar el rebut de la llum, però acabava fent ganyotes i tics estranys, així que ara em dedico a la lectura de les cròniques dels partits de futbol territorial, que dónen molt per imaginar, i de vegades ténen el seu morbo.
Fins demà, fin avui.
Per cert, em pensava que als avis el que no s'aguantaven eren el vents, no que no s'aguantessin drets.
 
Amics:
Estem a tocar de l’estrena del “Campi qui pugui” a sigut una feina
Complicada no m’ho pensava pas quan la vaig proposar.
Canvis a l’obra, canvis al repartiment fins arribar al últim. Baixes,
Absències als assaijos, ect.
Hem arribat al punt de donar a l’obra una última empenta.
La meva impressió es la següent :
- Cal mantenir els personatges fins el final de l’obra – gestualitat – que sí funciona fins al moment que marxa la Patanda. Però quan els convidats seuen a taula a tots (tots) s’ens oblida la gestualitat i anem a la gestualitat de cada un.
- La concentració dels grups de convidats es deficient. Alguns, sense senyalar, actuen d’espectadors. Millorem la concentració.
- A dalt del escenari la interpretació a de ser constant. El personatge mai desapareix.Els espectadors son sempre a la sala.

Sobre l’obra

En Tarregada es el cap del grup de pobres de solemnitat – la misèria em fa fàstic deia en Josep Pla -, amb unes normes que ell imposa . Aquestes normes les canviarà el Ceba – discurs del Ceba sobre els homes i les dones del futur- que en Tarregada pretén apropiarse’n . Però que no pot assumir perquè les seves normes ja son antigues, la Lola a de ser seva per sempre. Aquí perd el seu lideratge. Sense lideratge en Tarregada s’estima mes morir. Però al fallar entén que sempre es millor viure.

Es vital la transformació interpretativa del Ceba de lloc tinent a capo.

La ràbia per la pèrdua de lideratge del Tarregada, mostra de la seva impotència a de fer ressaltar el canvi d’actitud del Ceba.

La Lola no es una qualsevol, es una dona que sap del seu poder de seducció i la única que disposa de diners. La entrega al Ceba a de ser mes controlada. Primer amb temor. Desprès amb curiositat- una nova conquista. I al final amb passió, però controlada. Es el Ceba qui la sedueix perquè te el nou poder.
 
Dissabte migdia... sembla que va ser ahir quan en una reunió de junta just després de deixar córrer “Aquesta nit improvisem” per manca d’actors, en Ferran va parlar-nos d’un espectacle de “gitanos” als baixos fons de la Barcelona del 1900. Sorpresa per part de tots i emoció per veure la nova proposta del nostre director estrella.. Ens diu que cal transformar-se, que el públic no ens pot veure a nosaltres, ha de sentir la ferum dels barris desafavorits on la vida té un plus, on s’ha de viure més doncs potser el temps de vida serà menys. Una vida feta de pobresa i de relacions personals que són l’únic tresor que els personatges poden guardar. Un petó escadusser, un contacte puntual, una estomacada per després fer les paus, estirar-se al llit per a no dormir, o mirar de trobar un cul per contactar amb la ma decidida i menjar del que hi “haja” doncs no saps quan en tornaràs a tenir.
Ha estat complex, no hi hem estat tots junts fins al dia de l’estrena, ha costat entrar a la pell de les fulanes o dels trilers, dels gitanos que finalment han estat catalans del raval (el físic és el que és), entendre les idees clares que es mantenien al cap d’en Ferran i lluitaven per arribar a nosaltres, hem tingut moments baixos de moral i hem estat aus fènix que lluitaven per recuperar el seu lloc, i finalment hem rebut l’esperat aplaudiment i el reconeixement de qui creia més en el projecte i per això estic content, content i satisfet. Vaig patir per la pistola, semblava tornar-se en contra nostra – allò de que el diable... bla, bla, bla – però finalment va sortir, vaig patir pel monòleg que no podia semblar moralista, pel personatge estrany que volia representar i que havia d’arribar al públic sense gaires complicacions i finalment, al vespre, mentre escombràvem l’escenari de “l’enllardifada” vaig rebre la meva recompensa.
“Ha anat molt bé”, solament dos problemes de temps per vestir-se o per la referida pistola no han pogut deslluir el resultat final... fantàstic!
i als meus els ha agradat molt... normal? Potser sí, però si no els hagués fet prou el pes també ho haurien dit, hi ha confiança per això i per molt més.
He gaudit i molt de la companyia de tots però no puc oblidar les escenes amb el Marc – un plaer – l’Anna – una crack – i el Jordi – l’actor amb qui més he treballat, i que va fer una autèntica creació del Tetus, tot i que el regidor Abelardo (Pepe Isbert) no es va quedar enrere. Crec que en Jordi ha fet una actuació fantàstica quasi superant aquell mític monòleg del soldat de Refugiats. No parlo dels altres actors i actrius doncs seria llarg i us cansaríeu de llegir, però el campi qui pugui finalment ha sortit i tothom hi ha posat el coll per això hem de felicitar-nos i disposar-nos a rematar la feina demà.
Ahir tenia un sopar de metges, de les jornades de cloenda del curs acadèmic de la societat catalana d’al.lèrgia, havia de rebre una subvenció per les colònies i alhora el reconeixement pel premi que ens ha concedit l’acadèmia de ciències mèdiques, però tothom sabia que “el primer és el primer” i aquest matí la pregunta era repetitiva: “Com va anar el teatre d’ahir al vespre?” una canya!.
 
Felicitar a tots el premiats (altre cop)de L'Hostalera esta vist que sou " molt grans " i animar perque aixo segueixi.Se que sera dificil perque els director estan "saturats", pero es una llastima que s'acabi. Mireia,David, Jordi, Enhorabona! i no ho deixeu, sisplau! Ah! soc la Leo, no sigui que com no domino gaire aixo, el administrador el borri.
 
Cal tornar-se a possar les piles, aquesta tarda i tornem. No pot fallar res. El nivell es prou alt però encara podem.
¿Sense noticies de Caldes?
Com va anar.
Ara es hora de començar a preparar-se.
FERRAN
 
Hola a tots.
A Caldes EL PARTIQUI es va tornar a fer sentir.
Segons el públic vàrem quedar en quart lloc (sense premi) per darrera de LA SENYORA FLORENTINA I EL SEU AMOR HOMER, TERRA BAIXA i TU QUE TANTO ME AMASTE.
El Marc va tenir dues nominacions, com a millor actor còmic i com a millor actor de repartiment. Va guanyar el 1r premi a MILLOR ACTOR DE REPARTIMENT.
En Xavier estava nominat a millor actor i va guanyar el 3r PREMI DE PRIMER ACTOR.
L'Anna estava nominda com a millor actriu i es va quedar en quart lloc.
Segons el jugat EL PARTIQUI va obtenir el 3r premi al MILLOR GRUP per L'HOSTALERA.
 
Després de pujar fins als terrats es fa difícil de baixar als baixos fondos, hi ha massa distància d'adalt a baix. però amb temps i pas a pas en pot arribar a fer... ahir en va ser la prova.

A més vaig tenir una gran sorpresa: Els meus amics son dels que creuen que 6 euros es car (són catalans de pura cepa) i no van dubtar a anar a ATRAPALO per a conseguir descomptes PERO... I això sí es culpa nostra ... ells van buscar CAMPI QUI PUGUI i van trovar "El Casament d'en Tarregada" així que no van saber que era la mateixa obra... Cal estar atents a aquestes coses i posar els dos titulets si toca.

Malgrat això van creure en l'obra (molt extrany en ells haig de dir) i van venir igualment, per tant em sento orgullós quan al final diguessin que ho vam fer de conya, que els va agradar el treball, la coordinació, la sensació de currar-s'ho a dalt i abaix de l'escenari i que el que menys els va agradar va ser l'argument.

Paradojicament, al que sembla, això ens hauria d'animar fins a límits insospitats doncs, els meus amics, no venen quasi mai a veure el Partiquí. Van quedar molt tocats amb els premis Espurna i la Màquina d'aigua i van dir-me (quanta incultura...) Que quan fes una obra 'normal' els avisés.

Sento remors al fons del blog de gent que remuga que "quina barra", "que vaja gent" , etc. Que hi farem... Son els meus amics de sempre i no entenen el teatre com nosaltres ho fem, i en gaudim. Pero quedem-nos amb el rere fons de tot això.

Ahir vaig constatar que el nostre treball a sobre l'escenari va ser BRUTAL i es va notar. Tots sabem que falten tocs 'de mestre' per dotar al CAMPI de l'esencia que cal per donar el toc Baixos fons que cal. Potser avui ens acostarem més a la 'merda' i per tant lluirem més.

Felicitats, doncs, a tot el grup per una bona feina.

Per acabar i tenint en compta que s'acosta el fi de temporada, i la nova programació vull donar un parell de notes. A veure si es tenen en compte, si us plau.

1 - En Ferran Va parlar d'un Shakespeare i d'un Pirandello. No seria el moment d'obrir-los la porta? Posem el coll per als grans projectes si volem obrir un nou ventall d'espectacles amb molts actors implicats.

2 - Sigueu equitatius a l'hora de repartir la resta de papers menys 'vistosos' no caiguem en l'error de que Fulano fa 5 papers i Mengano 1 paper i sense text.

3 - Per últim, Si us plau, quan feu repartiment del papers més principals, 'confieu' en els/les actors/actrius que no han tingut tantes oportunitats. Crec que pensant així nodrirem al nou espectacle de 'cares noves' i de motivació nova per part d'aquestes cares noves per a encarar un nou repte. Estic segur que no ens arrepentirem.
 
Hola a tots i totes!
M'he quedat impressionada amb el que durant molt de temps vam anomenar "Els gitanos.." Ja li he comentat a en Ferran i als que us he vist després de l'obra. Ha estat pur espectacle. M'ho heu fet passar de conya i heu demostrat ser, altra vegada, molt bons actors. M'he contagiat de l'ambient que volia transmetre en Ferran. Quina posada en escena! Quin vestuari! Quin guirigall! M'ha agradat molt tornar-vos a veure, tornar-vos a abraçar, tornar a somriure amb vosaltres. Malauradament, l'any vinent no podré comprometre'm amb el grup. Aquest any he anat de bòlit amb moltes coses i preocupacions,però sobretot el que m'ha tret un munt d'hores han estat els dos espectacles que porto amb dos grups de teatre.Un ja l'he fet:Anna Frank. Creia que no podria perquè ha estat un muntatge molt difícil i amb un text llarg i feixuc i no deixo de treballar amb nens (tot i que adolescents) però el resultat ha estat molt bo. Ara entenc, Ferran, Lola...la satisfacció que es té quan veus que tot el que tens al cap (un munt d'idees sobre decorats, escenes, moviments...) queda plasmat dalt l'escenari i sobretot, el feliç que ets quan veus que tothom n'està molt satisfet i tot són felicitacions. No sé com podria ensenyar-vos fotos a través del blog, això de la informàtica no és el meu punt fort. El cas és que l'any vinent portaré tres grups, a més a més de la tutoria i això vol dir 4 tardes fins tard a Sant Feliu i hores extres d'assajos. I no dóno per tot. He de renunciar a fer jo teatre per dirigir-ne. Però el cert és que m'apassiona dirigir, crear, imaginar. A més a més, el Roger i jo estem pensant en anar viure fora de Barcelona. Encara no tenim res però mai se sap. Només us vull dir que heu estat grans mestres ( i mestresses!jejej) per mi, que m'heu fet créixer i que m'heu ensenyat moltes coses.
Res,que...gràcies i...fins aviat.No deixaré de venir a treure el nas i a veure els següents muntatges. Si d'aquí dues temporades la cosa està més calmadeta...la porta seguirà oberta? PETONS i ...somriures. Montse
 
S’acaba el diumenge, la foscor s’estén sobre la ciutat i tot i el cansament del muntatge i especialment del desmuntatge, no puc dormir. Em fan mal els “pinrés” soc incapaç de ballar un “sapateau” i tot i les ganes de brindar per tots el socis de “la Hechicera”, tinc al costat un got de llimonada poc apte per a grans celebracions.
Confio que en Josep Maria s’hagi recuperat de la seva “lipotímia” que un bon àpat l’hagi retornat a la crua realitat tot i que potser seria millor mantenir-se als baixos fons uns dies més i evitar l’estrès de la superfície.
S’ha estrenat el “Campi qui pugui” el treball ha estat complicat però el resultat ha superat algunes expectatives que ens transportaven al patiment en moments de moral més atenuada. L’impulsor del projecte està satisfet, possiblement entre el públic hi hagi divisió d’opinions però aquí està la gràcia, no hi ha cap espectacle que tingui una acceptació total i sense condicions, ni tan sols la Bernarda Alba, la Infanticida o el Tricicle i possiblement aquí està el cor de la qüestió. Una opinió general d’aprovació tindria vestit d’il•lusió i màscara d’irrealitat, el teatre té vida, el teatre fa treballar i el teatre ha de deixar-te un regust d’inquietud que t’obligui a la reflexió i el comentari.
He de reconèixer que vaig patir pel resultat, el treball s’anava fent feixuc i es veia l’estrena com una espasa de Damocles penjada sobre els nostres caps... el resultat ha fet esvair l’espasa, i ens ha deixat una “faca” per anar a “tots els terrenos” i una pistola que sortosament ha quedat sense bales... sempre és “millor” viure, encara que t’hagi deixat la Lola, i el Ceba ocupi el teu lloc... després d’una vida marcada per la “cangri”i els “estropellaments” podia haver acabat al patíbul i enmig de tot he tingut una sort que pocs homes l’han viscuda... per això crido des de les profunditats de la ciutat: Campi qui pugui!!!
Gràcies, Ferran, per permetre’m un altre cop donar vida a un personatge que dormia entre les pàgines d’un llibre, que una tarda mig llunyana vaig decidir llegir per consell teu... desitjaria pensar que el personatge d’en Tarregada, era una mica com he mirat d’interpretar-lo, si no es així, que em perdoni el Juli Vallmitjana i les muses del teatre m’ensenyin el camí.
 
Just penjo el meu comentari que m’adono del de la Montse i no puc permetre’m deixar passar l’oportunitat de respondre.
Celebro i molt que t’hagi agradat, en realitat ho hem parlat personalment i gràcies a això ens hem pogut retrobar ni que fos un instant curt.
Gràcies per venir, ja sé que pot semblar lògica la teva presència però com que la lògica no sempre apareix, quan les persones fan el que esperes d’elles, la cosa es transforma en notícia.
Moltes felicitats per la teva tasca de direcció... fa quatre dies venies al Partiquí amb l’il.lusió de qui vol començar una nova activitat i ja has estrenat “El diari d’Anna Franch”, un text que jo havia llegit i que també vaig pensar de tirar-lo endavant. Cel.lebro la teva iniciativa de dur el teatre a les aules, segur que d’ací uns anys un Lluis Homar, un Francesc Orella, una Emma Vilarassau o una Vicky Peña, explicaran al periodista de torn, que van començar a fer teatre a l’escola, amb una mestra molt activa que els va ensenyar el gust per l’escenari i els textos teatrals, una mestra que hauria satisfet la mateixa Rosa Sensat, una noia riallera i calladeta que va resultar tenir l’empenta necessària per moure la societat que l’envoltava.
Quan algú teu marxa, sempre resulta dur, sortosament molts cops, et deixa per anar a d’altres llocs on l’esperen altres persones i no pots pecar d’egoista i queixar-te només pel que has perdut. Això m’ho va ensenyar una cançó amb uns acords que s’iniciaven en una posta de sol i seguien sota un sostre d’estels... “Els dracs viuen per sempre, però els nens es fan grans, va trobar altres llocs pel món que li van agradar tant, que una nit molt gris i trista, el nen el va deixar, i els brams de joia d’aquell drac, es van acabar”
Segueix el teu camí i condueix els teus alumnes al paradís... i si mai ens necessites només has d’aturar-te, tancar els ulls ben fort, i pensar en nosaltres i el teu paisatge s’omplirà de vells companys teatraires que es posaran al teu servei.
 
Bé, jo també m'ho he passat molt bé amb aquesta obra, especialment en les últimes setmanes d'assaig i els dos dies de l'obra. Després de remugar de l'argument i de no entendre què estàvem fent, una vegada l'espectacle va començar a agafar forma vaig començar a disfrutar. Penso que l'espectacle té molt mèrit, però la reacció desconcertada de la majoria de la gent que conec que ens va venir a veure em reafirma amb la meva primera impressió: el text era fluix.

Sort Montse, i aveure si tornes algun dia al grup!

Marc
 
En primer lloc. Felicitats a tots el de l'hostalera.
Gràcies Carles pels teus bons desitjos com sempre, però no ho volia dir fins a tenir els resultats. Estic embarassat!!.Passo a un altre tema i diferent. Cadescú té els amics que escull o que l'escullen, però en l'ambient que em moc, familia, amics, companys, veïns, companys de metro que també en tinc, cap ni un diu que la poesia sigui incultura, hem de pentsar que el primers perseguits en una dictadura son els poetes, Víctor Jara, Federico García Lorca i molts d'altres. No podem considerar poesia culta la dels grans poetes, Espriu, Maragall, Benedetti, i tants d'altres, això seria ser de capa social selectiva.
Si l'acte de l'Espurna, que agreixo que fes El Partiquí, va ser un acte d'incultura, només és culpa meva, per no saber-me explicar millo rel dia de l'acte. De tota com que no és el primer cop que fas referència a l'Espurna, un dia ens podem sentar devant d'una taula amb una AK DAMM i et puc explicar amb molt de gust que era l'Espurna.
És possible que gent molt elitista, pentsin que l'obra és inculta. D'altres, acostumats al teatre amb apuntador de conxa (gent del teiatru) poden considerar-la aberrant, però com que les meves idees sobre l'art no tenen límits, doncs la trobo fantàstica.
I acabo la nota amb un tros de cançó de gran cantautor català, l'Albert Pla, "Papa, jo vui ser tureru"
Josep Maria
 
Quan parlo de l'obra, m'estic referint a La màquina d'aigua
 
Hola de nou:

Josep Maria, el que dic al comentari es que els meus amics no van entendre lo de la Espurna ni el muntage de la màquina....

Potser no m'expresso bé. Vull dir amb "no van entendre" que no els va agradar, que no els va enganxar, que es van aborrir. i d'aquí a "quanta incultura" per part de no apreciar-ho (no pas a les obres)

En el cas de l'Espurna va ser per temes aliens al Partiquí (en aquest cas els poetes) i per que per als meus amics 1h o 1h i mitja de poesies els mata (no ho comparteixo però és el que hi ha)

En el cas de la màquina, el problema és la doble història amb tants personatges (aparentment inconnexos de la història principal) i el fet de ser una lectura. No es que fos dolenta ni res, però surt fora dels paràmetres de obra inici-nus-final.

No crec que hi hagués cap problema en cap dels dos espectacles, que no fos que cert tipus d'espectador no ho saben apreciar. És allò que també va dir l'Anna Viñallonga que no pot dur la tieta i la iaia a veure el Vallmitjana per que no és el públic per aquest autor.

En aquest cas, es evident doncs, que els meus amics no son (i ja ho he dit alguns cops) public per algunes de les obres del Partiquí.

Per contra, tinc una amiga que vé a TOTES les obres del Partiquí (l'Annabel) a ella li agraden totes... i torna i torna...

Està clar que els meus amics (els primers) quan els vaig escollir o em van escollir el Partiquí encara no era part de la meva vida. Així que "perdoneu-los senyor perque no saben el que fan"

És tot el que vull dir, i com que no tinc res més a dir...Que parli un altre

Jaume
 
Hola de nou:

Josep Maria, el que dic al comentari es que els meus amics no van entendre lo de la Espurna ni el muntage de la màquina....

Potser no m'expresso bé. Vull dir amb "no van entendre" que no els va agradar, que no els va enganxar, que es van aborrir. i d'aquí a "quanta incultura" per part de no apreciar-ho (no pas a les obres)

En el cas de l'Espurna va ser per temes aliens al Partiquí (en aquest cas els poetes) i per que per als meus amics 1h o 1h i mitja de poesies els mata (no ho comparteixo però és el que hi ha)

En el cas de la màquina, el problema és la doble història amb tants personatges (aparentment inconnexos de la història principal) i el fet de ser una lectura. No es que fos dolenta ni res, però surt fora dels paràmetres de obra inici-nus-final.

No crec que hi hagués cap problema en cap dels dos espectacles, que no fos que cert tipus d'espectador no ho saben apreciar. És allò que també va dir l'Anna Viñallonga que no pot dur la tieta i la iaia a veure el Vallmitjana per que no és el públic per aquest autor.

En aquest cas, es evident doncs, que els meus amics no son (i ja ho he dit alguns cops) public per algunes de les obres del Partiquí.

Per contra, tinc una amiga que vé a TOTES les obres del Partiquí (l'Annabel) a ella li agraden totes... i torna i torna...

Està clar que els meus amics (els primers) quan els vaig escollir o em van escollir el Partiquí encara no era part de la meva vida. Així que "perdoneu-los senyor perque no saben el que fan"

És tot el que vull dir, i com que no tinc res més a dir...Que parli un altre

Jaume
 
Ja teniu Algunes de les fotos del CAMPI QUI PUGUI.

Feu Click Aquí per a veure-les. Moltes Gràcies als fotògrafs (Octavi i Nuria Romero)

Jaume
 
Hey I'd like to congratulate you for such a terrific made forum!
Just thought this would be a perfect way to introduce myself!

Sincerely,
Robin Toby
if you're ever bored check out my site!
[url=http://www.partyopedia.com/articles/caillou-party-supplies.html]caillou Party Supplies[/url].
 
This is my first post I'd love to congratulate you for such a great quality forum!
thought this is a perfect way to make my first post!
The only right way pile property it is usually a good plan to start a savings or investing procedure as early in life as possible. But don't fear if you have not began saving your money until later on in life. With hard work, that is researching the best investment vehicles for your cash you can slowly but surely increase your riches so that it measures to a sizable amount by the time you wish to retire. Watch all of the accessible asset classes from stocks to real estate as investments for your money. A knowledgeable and diversified portfolio of investments in various asset classes will make your money climb through the years.

-Kelly Siemers
[url=http://urwealthy.com]currency exchange rates[/url]
 
Hello. My wife and I bought our house about 6 months ago. It was a foreclosure and we were able to get a great deal on it. We also took advantage of the 8K tax credit so that definitely helped. We did an extensive remodeling job and now I want to refinance to cut the term to a 20 or 15 year loan. Does anyone know any good sites for mortgage information? Thanks!

Mike

Publica un comentari a l'entrada