Hi ha, al meu parer, tres elements essencials tant per definir què és el teatre i quin paper juga, o més ben dit, hauria de jugar, en el sí de la nostra societat per participar en els canvis culturals imprescindibles, abandonant la queixa sistemàtica per portar endavant un "discurs" positiu, constructiu, col·lectiu i, sobre tot, compromès. He dit tres elements, i potser m´he quedat curt. Ja ho veurem. En tot cas, un d´aquests elements és la consciència de pertànyer, precisament, a un col·lectiu i que, en conseqüència, tota solució és, també, col·lectiva. El segon element consisteix en el fet que, a més a més de pertànyer a aquest col·lectiuprofessional, som ciutadans i, com a tals, tenim el nostre dret a opinar i a intervenir en els problemes que ens envolten, per aportar-hi probables solucions; i el tercer element rau, també, en la consciència del fet cultural que significa el teatre, i que va – o que hauria d'anar acompanyat del compromís per defensar tot allò que redueix l´àmbit cultural i que comporta la corresponent lluita. No som observadors passius, el teatre no es limita a ser una complaença, un acte només "contemplatiu" o un fet "consumista" més. El teatre té lloc davant d´una assemblea : és un art polític, és el testimoni del que està succeint a la nostra societat. El teatre va néixer interrogant als déus i, avui, el teatre interroga o hauria d´interrogar als homes disfressats de déus. Que caiguin les màscares!