dilluns, 3 de març de 2008

Blog de EL PARTIQUÍ - Març 2008 -

L. Pirandello - "El hombre de la flor en la boca"
He vingut aquí, a aquest cafè de l'estació. És la una, a les quatre prenc el primer tren. Miro a través de les vidrieres als viatgers que surten amb els paquets penjats a la mà o sota l'aixella... els segueixo amb la mirada fins que es perden de vista... imaginant-me...
Ah! quantes coses m'imagino! No pot vostè fer-se una idea. No dono un moment de descans a la imaginació, adherint-me amb ella a la vida dels altres... però no de la gent que conec. No, no!. Amb aquesta no podria! Sento un fastigueig, si vostè sabés! Veritable nàusea.
A la vida dels estranys!, entorn de la qual la meva imaginació pot treballar lliurement, però no per capritx, sinó més aviat tenint en compte les millors aparences descobertes, en aquest o en aquell! I si sabés vostè com treballo, i fins a on aconsegueixo penetrar! Veig la casa d'aquest o de l'altre, viu en ella, m'assec allí com en la meva, fins a percebre aquest alè particular que té cada casa, la de vostè, la meva, però... en la nostra..., nosaltres ja no ho notem, perquè és el mateix alè de la nostra vida. M'explico?
Ah! veig que vostè assenteix... Necessito aferrar-me amb la imaginació a la vida dels altres, però així, sense plaer, sense interessar-me el més mínim... Sinó més aviat... per a sentir el seu fastigueig, per a jutjar la vida ximple i vana, de manera que a ningú pugui importar-li acabar. I això és fàcil de demostrar, sap?, amb proves i exemples continus, implacablement en nosaltres mateixos. Perquè el desig de viure no sabem de qué està fet... però... està aquí, aquí.
Ho sentim tots aquí, en la gola, com una angoixa que no se satisfà mai, no pot satisfer-se mai perquè la vida, en el mateix acte de viure, és sempre tan voraç de si mateixa, que no es deixa assaborir. El sabor està en el passat que ens queda viu dintre. El desig de viure ens ve d'això, dels records que ens tenen lligats.
Però, lligats a què?, a aquesta ximpleria... a aquest disgust... a tantes il·lusions estúpides... ocupacions insulses... sí, si. Això que ara, aquí, és una ximpleria, això que ara, aquí, és un avorriment, i fins podem dir, això que ara ens sembla una desventura... si senyor... a la distància de quatre, cinc, deu anys, qui sap quin sabor tindrà... quin gust tindran les llàgrimes d'ara! I la vida.
Al sol pensament de perdre-la... especialment quan se sap que és qüestió de dies... Miri!... Veu vostè allí? Allí en aquell cantó... veu vostè aquella ombra de dona? Miri! Ja s'amagat!

(Feu Click per sobre la foto per ampliar-la)

- El Partiquí - http://www.elpartiqui.cat

3er CONCURS PARTIQUI - Preguntes de teatre - feu click AQUÍ -

email: admin@elpartiqui.cat


Comentaris:
 
Enhorabona als nostres petits, a la seva directora i a tots els que han treballat perquè EL MALALT IMAGINARI, fos un èxit.



PREMI AL MILLOR GRUP ( Això vol dir Guanyadors del Trofeu )

PREMI A LA MILLOR DIRECCIÓ

PREMI AL MILLOR DECORAT

2on PREMI A LA MILLOR CARACTERITZACIÓ

Eva
 
Toni Mas:

MOLTES FELICITATS A TOTS!!
 
Montse Romans:

EEEEEEIIIIIIIIIIIII!!!!!!!!!!!

MOLTES FELICITATS!!!!

HEM D'APRENDRE MOLT DELS PETITS!!!!!
 
Anna Fernández:

Wow... !!! :-O ...... Genial !!! ;-)

Moltíssimes Felicitats a tots els que ho han fet possible !!!
:-) Anna :-)
 
Xavi Almeda:

Felicitats!!!!!!!!!!!
La feina ben feta no té fronteres.... (no recordo de qui era la frase...)
 
hola...

algú em sap dir quina fins quina escena es considera que és la primera part de l'obra?És que sé que en Ferran va dir que avui faríem primera part però m'agradaria saber si és del tot impepinable que vingui la inspectora de l'escola nova que inauguren al barri perquè la mestra té molta feina...els "seus nens"estan d'exàmens finals i té molta feina a corregir, puntuar, fer mitjanes..La setmana vinent no faltaré a Refugiats per fer d'acompanyant a l'Eva, al Jordi o a qui faci falta però avui m'aniria molt bé que algú em digués que l'escena set no està previst de passar-la
petonets i somriures
apa! montseta
 
ah..ehem...era la montse vinyoles
 
Be compnays, m'iniciaré en els comentaris al blog suplent, tot i que em resulta extrany. Aquest vespre no aniré a la farinera, en principi no hi he de fer res i aprofitaré per estudiar teatre, a veure si n'aprenc (Aniré a la Sala Muntaner a veure el silenci del mar)
No escric més doncs no tinc clar que això funcioni...
Signat: Carles
 
Veig que no era tan difícil... en realitat avui faré campana però demà tinc junta i divendres assaig de la princesa o sigui que tampoc faltaré tant no?
Apa companys, fins aviat... i Montse Vinyoles a veure si som esplendits en les notes que els pobres nens estàn neguitosos.

Carles (de nou)
 
Be companys, veig que el blog suplent encara està més mort que el titular, imagino que encara hi ha companys que no el coneixen.
Aquest vespre he anat a reflexionar al teatre, al Romea, a veure Tirant lo blanc, un espectacle en majúscules. Tres hores d'acció continuada que no deixa ningú indiferent... potser el més pesat de tot és que parlin en valencià.... però fins i tot fan una paella i reparteixen platets d'arrós entre el públic. Els actors estan bé tot i que els personatges són poc definits i sense matisos, són trencadors i espectaclulars però obliguen a un desgant que cal premiar a base d'aplaudiments. Els de les primeres files acaben esquitxats de.... bé, esquitxats.
Que voteu a gust, recordeu aquells temps en que un pàjaru no ens deixava votar... voteu ni que sigui al menys dolent.
Carles
 
Hola!

Cada cop sembla que aquest serà el blog definitiu. Estic mirant de fer uns 'arreglos' per a que tot sembli igual a l'anterior i l'impacte sigui el més petit possible.

De moment he creat el LINK EN VERMELL que permet desplegar tots els comentaris a la mateixa pàgina com ho feia el BLOG ORIGINAL.

Des d'aquí animo a tothom a participar. Els problemes del anterior blog arriben en un moment en que la gent no feia gaires comentaris. Tot just vam arrancar alguns pensaments de la Nuria sobre l'Angel Fernàndez i 'poco más'

M'agradaria saber també quanta gent sap de la existència del nou BLOG. Nuria? Eva? Montse? Albert? Marc? Toni? Miquel? ja que m'agradaria tenir clar que la gent és conscient del canvi. A tots aquells que algun cop heu escrit voldria demanar-vos el favor de demanar un comentari, o algo que DIGUI.... EI! JO M'HE ENTERAT.

I ARA PER PARLAR DE TEATRE, us diré que divendres vaig tenir el plaer de poder veure el MAMMA MIA! de Barcelona assegut de luxe a 4ta fila al centre. Quin goig veure casi les arrugues dels protagonistes a la cara.

Em pensava (com ja em va passar a MAR I CEL) que el 2on cop m'aburriria ja que conec l'obra massa, però haig de dir que el treball és tant impecable que en vaig gaudir com si fos el primer cop.

Des d'aquí si algú encara no l'ha vist, actualment hi ha molt bones ofertes 2x1 si algo hi vol anar.

Jaume

PD1: no us oblideu d'allò que he dit del comentari.
 
Pot ser si que serà millor que tinguem un sol blog de comentaris perquè sino es poden perdre entrades del bloc.cat ...

Et replico el missatge que vaig deixar fa uns dies al blog.cat , en una estoneta que , es veu, sí que funcionava.

Jaume, en el banner de la propera obra - "Refugiats" - s'hi ha de rectificar les dates . Es tracta del cap de setmana , "div/diss ,14 i 15" i no " i no "div/diss,13 i 14"
 
ara ho arreglo.

Merci
 
Ei, jo també vull posar el meu nom com l'Anna... això dels anònims no m'agrada gaire.... Es fàcil?

Carles
 
A veure si ho he aconseguit... M'agrada la jaqueta de Refugiats, però que no tingui un forat a l'esquena... també m'agrada la xocolata
 
Molt bé carles. Ja ets usuari oficial de GOOGLE/BOOGGER el que et permetrà crear blogs, albums i un munt de cosetes bones.
 
Ei, aquest es el meu bloc, el català.
Enhorabona a tots els que han - hem aconseguit que no tornin, que s'aguantin i vagin esperant.
Felicitats als guanyadors partiquins, la feina ben feta sempre te una bona recompensa.
Carles l'altre dia hem vaig quedar fora, no hi havia entrades. Em vaig refiar i ja no hi soc a temps per veure El Silenci del mar, veig que no et va entusiasmar massa, ets persona exigent teatralment, hem sembla molt bé. A canvi vaig anar als Boscos Endins i la veritat potser es que em vaig perdre dins la boscúria, però el Dagoll Dagom ha fet coses que m'han agradat molt més (que no vol dir que siguin més bones) encara qeu pel que veig hi ha gent que pensa com jo i no omplen les localitats.
Abraçades partiquins, marxo a ses Illes a seguir treballant en aquesta ditxosa Plaça i ara encara fent més veïnatge per malaltia del company.

Un que li agrada molt més aquest bloc tant nostre
 
Vaja vaja Miquel, ja sembles la meva mare que va al teatre a treure entrades al moment... deu ser cosa del Club. No és que no m'agradés el Silenci,els actors estan bé i potser els silencis són una mica exagerats... el que em va deixar menys content és el text, el fet que un oficial nazi sigui bona persona i que no sàpiga que els nazis són el que eren.... no sé....
Per cert, vas dir que l'actriu sortia a la plaça del diamant? o no et vaig entendre bé, i si és així, ara ja no hi surt?
Bé, vaig a seguir treballant una mica, aquesta setmana NO TINC TEATRE... no sé si ho podré suportar
 
Ei!!!!!!

Jaume, que ja estic esseventat del nou bloc, el que passa que no tenia res a dir, pero si tinc el el teu e-mail guardat i a traves del e-mail entro al bloc. Encara que em tindries que explicar com va, com em puc registrar i totes aquestes coses. Nose si tinc que signar o em suritira el nom com l'altre, pero per si de cas.

Albert
 
LLIÇO 2 del nou blog

Ja hem parlat a la LLIÇO 1 que es millor cliclar al link inferior en vermell per desplegar tots els comentaris.

Ara us diré com ja han fet uns quants que quan signeu enlloc de posar ANONIM en les opcion podeu posar la opció NOM/URL i posar un nom i (opcionalment) una URL.

I Para muestra un botón...
(veure signatura del comentari)

Jaume
 
Estimats amics teatraires.

He pres la decisió de mudar el blog definitivament. Per això he canviat els LINKS que apunten a ell a la nostra web oficial.

Ara començaré el procés de migració intentant recuperar l'històric de missatges. Per això hauré d'esperar que BLOC.CAT reactivi el servei i pugui imprimir a portada que el blog s'ha redireccionat a BLOGSPOT.

Espero que en unes setmanes tot torni a la normalitat.
Qualsevol cosa, soc a la vostra disposició.

Jaume
 
Ei Carles, saps que passa que jo tinc entrades a 5€, però s'han de treure al moment i si no hi ha lloc et fots, i això es el que em va passar.
La Miriam Alamany es la dona del Carles Martínez, estaba a La Plaça, però tenia aquesta obra i no li va interessar fer els bolos.
Igual que la Merce Lleixà que ocupa el lloc de l'Aranega i la Imma Colomer que després de Solsona li deixarà el lloc a la Carme Fortuny, però "Yo imperterrito", aguantant "variaciones sobre el mismo tema", i sempre a teatre plé de gom a gom, misteris de la naturalesa.
Vull treballar al Partiquí !! amb el públic a fregar el nas.
Young fantàstic el bloc, enhorabona sabia que no podies fallar.
Ah ..”Show de varietes” se ha anat a la m....que hi farem.
Bé, avui marxo a Palma , torno el diumenge...la veritat es que no es per fer dentetes, es durillo.

Un al que li fan angunia els coloms...plens de microbis, quin fàstic
 
Molt bona pensada , Jaume !!!

El canvi a blogspot és un gran encert i , com tu ja saps, ho diu algú que fa temps que navega pel món bloggero i és que no té color !!!... Ja he entrat des de la nostra web i tot ok !!!

T'anyorem ..., Miquel !!! Petons . ;-)
 
Bé bé Miquel, o sigui que es tractava d'una oferta, així no dic res tot i que resulta arriscat. Jo també espero la teva tornada al Partiquí, ja et donarem unes pastilles per als mals que t'hauran provocat els coloms... quan parrup noi!
Estic cansat, crec que es un problema de "mono" de teatre... no se si apuntar-me a una clínica de desintoxicació teatral, estic molt pero que molt malalt de teatre.
 
Molta merda pels Refugiats!!! (Estic fora el cap de setmana i em perdré la representació).

Jaumet: quina feinada la migració! Però felicitats pel canvi: crec que anirà millor aquest servidor... Esperem... que així sigui.

Nuria
 
Ei!!!

Que estic pensant, jaume, si necessites ajuda per la migració de la web comte amb mi, perqu deu ser molt pesat fer-lo tot sol. Ah i també volia saber, si el dilluns hi ha assaig, perque vaig mirar al calendari i posa que si, pero li vaig preguntar a la Lola i em va dir que fins despres de setmana santa res, de totes maneres si veig algú aquest cap de setmana (perque aniré a veuré per mi la millor obra desde que estic al grup "refugiats") ya li preguntaré.

Albert
 
Albert,

La migració consisteix a muntar un fitxer WORD amb tots els mesos del blog que portem. (Des de Març de 2006 crec)

Cada fitxer word contindrà la capçalera de cada més amb la fotos i TOTS els comentaris, de vegades només es veuen els 20 primers enlloc de tots.

Si aconsegueixes fer algun dels mesos envia'm el word per mail.

Jaume
 
Hola,

Nomes volia desitgar bona sort per aquesta nit i que tot vagi be.

Cheers!!
 
Una nit més de màgia, durant dos dies hem viscuts envoltats de bales, trets i patiment.
El notre estimat REFUGIATS, segons els bons crítics, el dissabte "estupendo" i el divendres no tant, en qualsevols cas és un privilegi poder formar part d'aquesta obra, és un privilegi actuar amb aquests companys tant entranyables, és un privilegi ser la mare de la Mireia, és un privilegi poder sortir a l'escenari i notar com la gent immòbil a la seva cadira t'escolta.
Gràcies!!!!!!!!!!!!!!!!
 
Senzillament: El privilegi ets tu,i si fer Refugiats ha estat per tu un privilegi és el que et mereixes.
Felicitats a tots els qui heu compartit amb l'Eva, aquest espectacle, alguns ens hem conformat amb aplaudir-la
 
Hola Amics!

He fet una actualització del blog. L'objectiu era aconseguir una funcionalitat el més semblant possible al nostre antic blog.

Em sembla que més o menys ho he aconseguit.

Em resta recollir l'històric que està incomplet doncs només mostra els 20 primers comentaris de cada mes (*Em resta quan tingui un moment explicar-vos per que va explotar blocat - coses de pu**s hackers i Spam -* i perque es fa impossible de tornar-hi)

Mentrestant resto a la vostra disposició per qualsevol tema.

L'administrador.
 
Darrera hora:

Sembla que de moment l'històric mostra la totalitat dels comentaris fets (no només els 20 primers).

Ja només falta traspassar-los.
 
Amics: Aquest es el tercer comentari que faig al nou blog.sense que fins el moment n'haigi sortit cap. Es com si no tingues les claus per entrar a casa.¿Avui o aconseguire?.
Sobre "Refugiats" crec que en totes cuatre representacions el nivell actoral a sigut molt alt.Els problemes de la interpretació son molt complexos i diveros i intervé i molt la percepció del espectador. La suma infinita de les variables fa dificil fer coincidir una opinió.La meva es que el nivell va
ser molt alt.
Pero...el grup te un problema, ens caldria tota la feina que tenim proposada una plantilla de técnics, que participesin en la realitazció del espectacle desde el primer moment i no com ultimament i per diverses raons en el últim moment o com a profesionals.
I no parlo unicament de tecnic de llums,també de so, maquillatge, ect.
Crec que aquest es un problema de dificil solució peró en el que amb
la Junta i tindria que participar tothom amb propostes concretes.
Bones vacances.
FERRAN
 
Seguint amb la tradició de fer comentaris d''obres, aquest divendres Sant vaig tenir la oportunitat de veure a Madrid el musical de la Bella y La Bestia. Per desgràcia els musicals a Madrid són força més cars que a Barcelona i vaig haver de comprar entrades de menor preu i per tant en un lateral.

Per sort a un minut de començar l''espectacle em vaig adonar d''unes persones que no havien
vingut, moment que s''ha d''aprofitar per fer el canvi i tenir molt millor lloc. Va funcionar!

La bella y la bestia és un musical que està molt ben currat, peca en ser sovint massa infantil
però entenc que no pot ser d''una altra manera. Els efectes especials i la posada en escena són
sincerament espectaculars. Els protagonistes principals canten molt bé i compleixen en el rol
del personatge. En Especial el dolent (Gaston) que ho fa de conya.

A més hi ha alguns moments sublims com la part de plats i tasses i forquilles ballant, que es un
'derroche' de qualitat.

En Conclussió:
Una obra totalment recomanable als amants dels musicals que sense ser 'lo mejor de lo mejor', aprova
amb molt bona nota.

NOTA: 8
El Millor: El moment mobiliari ballant, l''actor que fa de Lumiere i el que fa de Gastón
El Pitjor: Les absurdes caminades per escenari simulant caminar pel castell i alguns moments massa infantiloides.
 
Avís Urgent!!!
Els que encara no heu vist “Los Persas” esteu de sort, acabeu de guanyar el preu d’una entrada i la possibilitat de destinar una hora i mitra de les postres vides a fer qualsevol tasca molt més enriquidora que asseure-us a la platea del Romea a sentir un concert heavy amanit de crits poc creïbles d’uns músics possiblement tolerables que no poden mantenir cap mena de registre fent d’actors.
Potser exagero, la primera mitja hora està be i els monòlegs, per si no em recordo de dir-ho després, tot l’espectacle va a base de monòlegs explicats al públic que amb una mica de bona fe podem pensar que volen manifestar la solitud del soldat enmig del conflicte. Tot l’espectacle vol girar al voltant d’una noia soldat i un actor que representa el seu pare i que manifesta una total empanada de sentiments barrejant el patiment per la seva filla amb el patiment de l’Atlético de Madrid. L’home riu quan la filla està morta , es clar que la filla també explica que s’ha mort tot rient com una bona cantant que somriu al seu públic. Això sí, cantar canta bé, les coses com siguin.
La part eròtica no s’agafa per enlloc, un soldat intenta posar calent el públic confiant-nos un somni amb la Penelope Cruz i l’Elsa Pataqui, no crec que emocioni ni al més mort de gana eròtica que pugui passar per allà, tot despistat. Escopinades, o baixades de calçotets fora de lloc enmig d’una fumera que potser vol dissimular la pobresa del text, amanit de series tipus morcilla del Moran, de noms de vídeo consoles o de tapes andaluses per rematar-ho amb intervencions com ara que l’himne nacional no té lletra. Afortunadament ningú diu “porque no te callas”, hauria estat massa dur.
Després de l’èxit de Plataforma i de Tirant lo Blanc, en Bieito ha punxat... no es pot guanyar sempre.
Per cert, si algú te ganes de veure un muntatge fresc una mica rotllo Woody Allen, aneu a la Villaroel a veure “Germanes”, passareu una bona estona amb un humor en molts moments intel•ligent.
Fins demà
 
Que ens està passant? No tenim tècnic de llum, ni de so, ni de maquillatge, ni d’internet...ei, d’internet si que en tenim, el que ens manquen són escriptors que deixin les seves sensacions i els seus pensaments i que corrin per la xarxa buscant mentalitats despertes que puguin gaudir-los.
Des de hem canviat de blog encara tenim menys visites, les galetes i el vi ranci que teníem per oferir als que ens venen a veure s’estan igualant, vull dir que estan rancis tots dos... i el perill és que la tristesa ens aclapari i ens deprimeixi com a avis abandonats als seus pisos del Raval sense ascensor i amb l’única esperança d’arreplegar una pulmonia – ara en diuen pneumònia – i així tenir la visita del metge de capçalera i l’infermera de rigor.... per què hauré fet aquest símil? En que estaria pensant?
Bé, companys teatraires, voldria dir-vos que tal dia com avui fa 27 anys vaig casar-me amb la meva novia de tota la vida, no feia gaire bon dia, fins i tot plovia – no hi havia sequera- tot i que a la tarda, a l’hora de posar-nos al bosquet a fer titelles i cantar cançons del Llach per amanir la cerimònia, va sortir el sol. Avui, vint i set anys després he d’anar a Madrid amb el TGV o AVE per ser més precisos, tinc una reunió... realment cal anar a Madrid a fer reunions? La cosa és que em perdo l’assaig de la princesa embruixada i això si que em sap greu...sortosament m’espera un diumenge d’assaig mati i tarda o sigui que la cosa pot quedar compensada. Demà Festa al Carrer davant l’hospital on intento fer de metge a hores perdudes, celebrem el 60é aniversari i comencem amb gegants, havaneres, batucada i parlaments de les autoritats...al final hi ha pica pica... aquests mateixos actes ens han de conduir el mes d’octubre a fer un espectacle partiquí per a la gent de l’hospital que ocuparan la Farinera disposats a aplaudir-nos a cor que vols... l’obra? El mateix paisatge... ja ho anirem comentant.
En fi companys, que avui no he de salvar cap vida, m’esperen dos viatges d’AVE per arribar a casa cap a les 22 h. I celebrar que algú m’espera, aquella mateixa persona que fa uns 34 anys va decidir compartir el seu camí amb un noi tímid que feia de monitor d’esplai i li agradava el teatre, quines coses passen oi?
 
Vull fer una recomanació:

Si teniu la possibilitat d'anar a veure Sweeney Todd al cinema, feu-ho. A més estan a punt (pels horaris que te ho dic) de sortir de cartellera.

Haig de dir que Tim Burton recrea perfectament sobre una pel.licula la esència d'un musical de Broadway, actors i cantants estan perfectes en el seu rol, i el final no deixa indiferent ningú.

Això sí, és molt, molt musical, hi ha un percentatge molt gran de troços cantats (i per tant subtitulats) així que si no us agrada el génere potser no hi aneu.

PD: Una mica més d'alegria a aquells que de tant en tant deien quelcom al blog, no?

Jaume
 
Ahir varem gaudir de la pre- del assaig general de "La princesa" proposta del jove Partiquí.Crec que entre tots els components cada un en la seva resposabilitat, han fet un treball extraordinari a les ordres de la Lola. Vaig troba l'espectacle, el que varem poguer veure, de primera qualitat. Sense desmereixa, infinitament superior al del "Malalt imagini", que no es poc.
Ara toca a la resta del grup recolza amb el montatge, que serà molt complexa al bon exit del projecta.
El dissabte a les sis de la tarda al Pasatge Catalunya i el diumenge a les 8 del mati a la Farinera cal que tothom estigui al seu lloc.
Tothom.
FERRAN
 
Hola a tothom!!!

Sóc L'Anna (Giralt). Qui??? si si, aquella!!! la que gracies al Javier Almeda us vaig descobrir!!!!. Aquest mes passat, per varies raons i basicament pq m'he quedat sense vehicle, no he pogut assistir. En fi només volia fer-vos saber, per si ja no comptàveu amb mi.., que si si, que el pròxim dilluns i ja sense falta podré venir sempre. Aquest mail el podria haver escrit abans però la llumeta s'encén quan vol!!!! Bé vull donar l'enhorabona als actor de Refugiats, pel que he llegit un èxit!!!!! Ja no dic res mes ens veiem dilluns pròxim!!!!!
 
Hola Anna:
Desde aquesta setmana els assaigos de "Campi qui pugui" seran els dimecres i la setmana entran no hi ha assaijos perque es prepara la obra que presentem a la mostra de la Farinera.
Fins dimecres.
FERRAN

Publica un comentari a l'entrada