dimarts, 1 d’abril de 2008

Blog de EL PARTIQUÍ - Abril 2008 -

Muerte en la tarde

De los cientos de muertes que me habitan,
ésta de hoy es la que menos sangra.
Es la muerte que viene con las tardes,
cuando las sombras pálidas se alargan,
y los contornos se derrumban,
y se perfilan las montañas.
Entonces alguien pasa pregonando
su mercancía bajo la ventana,
a la que yo me asomo para ver
las últimas farolas apagadas.
Por las cenizas de las calles cruzan
sombras sin dejar huellas, hombres que pasan,
que no vienen a mí ni en mí se quedan,
a cuestas con su alma solitaria.
La luz del día huye hacia el oeste.
El aire de la noche se adelanta,
y nos llega un temor agrio y confuso,
casi dolor, apenas esperanza.
Todo lo que me unía con la vida
deja de ser unión, se hace distancia,
se aleja más, al fin desaparece,
y muerto soy,
...y nadie me levanta.
Ángel González, Áspero mundo

- El Partiquí - http://www.elpartiqui.cat

3er CONCURS PARTIQUI - Preguntes de teatre - feu click AQUÍ -

email: admin@elpartiqui.cat


Comentaris:
 
Hola a tothom!!!

Sóc L'Anna (Giralt). Qui??? si si, aquella!!! la que gracies al Javier Almeda us vaig descobrir!!!!. Aquest mes passat, per varies raons i basicament pq m'he quedat sense vehicle, no he pogut assistir. En fi només volia fer-vos saber, per si ja no comptàveu amb mi.., que si si, que el pròxim dilluns i ja sense falta podré venir sempre. Aquest mail el podria haver escrit abans però la llumeta s'encén quan vol!!!! Bé vull donar l'enhorabona als actor de Refugiats, pel que he llegit un èxit!!!!! Ja no dic res mes ens veiem dilluns pròxim!!!!!
 
Hola Anna:

Desde aquesta setmana els assaigos de "Campi qui pugui" seran els dimecres i la setmana entran no hi ha assaijos perque es prepara la obra que presentem a la mostra de la Farinera.

Fins dimecres.
FERRAN
 
Us imagineu que poguessiu convidar al menjador de casa vostra a 5 actors i cantants i que ells us fessin un show d''hora i mitja?
Això és el que proposa el nou teatre de Barcelona TGB (teatre Gaudí de Barcelona) on per 10 eurets des del atrapalo.com podeu gaudir de obres senzilles en un espai íntim (100 persones d''aforament) i amb els actors a tocar, que de vegades interactuen amb el public assegut pels quatre cantons de l''escenari i envoltant l''elenc artístic.

Per provar l''experiència el passat dissabte vaig anar a veure SONDHEIM, un recull de cançons i escenes extretes d''un dels creadors de musicals dels nostres temps.
L''espectacle posa la pell de gallina doncs els actors (especiàlment l''elenc masculí) estan a tocar i tenen un "savoir faire" que mola molt.

Un bon consell per a una tarda o nit, d''aquelles que vols fer quelcom diferent i sense cues doncs sembla ser que el TGB no és encara gaire conegut i encara no acaba d''omplir.
 
Us passo llista de descomptes que ofereix la meva empresa. Si algú hi està interessat que m'ho digui:

"Ay Carmela " Teatro Tívoli (Barcelona)
"Ballet Nacional de Cuba" Teatro Tívoli (Barcelona)
"Boscos Endins "Teatro Victoria (Barcelona)
"Cabaret" Teatro Apolo (Barcelona)
"Cómeme el coco negro" Teatro Coliseum (Barcelona)
"El Llibertí " Teatro Poliorama (Barcelona)
"Entre Pocs i Massa " Teatro Club Capitol Sala 2 (Barcelona)
"EX" Teatro Borrás (Barcelona)
"High School Musical " Teatro Lope de Vega (Madrid)
"Jesucristo Superstar" Teatro Lope de Vega (Madrid)
"La Bella y la Bestia " Teatro Coliseum (Madrid)
"La sonrisa Etíope, Pepe Rubianes " Club Capitol Sala 1 (Barcelona)
"Las leyendas de Sibelius" Teatre L'Auditori (Barcelona)
"Mamma mía " BTM Palau Esports (Barcelona)
"Metalics " L'Auditori (Barcelona)
"Pirats, Els joglars flotants " Teatro Poliorama (Barcelona)
"Teatreneu " Teatreneu (Barcelona)
 
Ok!!! Ens veiem avui!!!
 
Hola companys;
Ahir m'hauria agradat ser amb vosaltres i els nens però com ja sabieu alguns la meva estima iaia Neus estaba molt fotudeta.Sabia que si venia em trucaria la meva mare anunciant-me el pitjor...efectivament ahir vaig decidir quedar-me amb ella i ella va decidir tenir l'ultim alè al costat nostre. Va morir als braços dels de casa, dels que sempre l'hem cuidada i hem estat amb ella. Es deia Neus però tothom li deia blanca pq tenia una pell blanca i fina com la neu...va decidir deixar-nos el mateix dia que la meva mare feia 52 anys...això em sap greu per la meva mare però no eixarem que es converteixi en una data negativa. A partir d'ara serà data de doble celebració, de l'aniversari de la meva mare i de l'inici de la segona lluna de mel dels meus avis. EStic segura que retrobar-se després de gairebé vint anys serà per a ells una segona lluna de mel.
Jo la veritat és que no crec en Deu però vull creure fermament que hi ha alguna cosa. Les persones som energia i l'energia no es pot destruir..és per això que crec que ens debem transformar en una altra cosa...no sé.
Com diu la meva mare: la iaia era una blanca estrella que ha pujat al cel per brillar amb força.

Perdoneu que us foti tant de rotllo...només volia compartir amb vosaltres tot això..
 
Mimi, Les iaies ja ho tenen això de ser especials, són les iaies i tots els records i bons moments que sempre ens fan passar a la nostra vida. Entenc els moments que passes doncs la meva iaia també va marxar amb el 2007.

Encara avui miro la finestra de casa seva o entro al menjador i cada recó i cada moble m'inspiren un record bonic. Tinc la sort que acostumo a recordar els somnis de les nits i en ells tant ella com el meu iaio (que va deixar-nos fa uns anyets) com la meva gossa (que també va marxar en la época del iaio) em visiten molt sovint darrerament, i al despertar tinc un bon gustet perque he tingut el plaer de gaudir una mica més amb ells després de tot.

Molts ànims i sentiment positiu, a fi de comptes tots ens trovem un dia o altre en aquests moments.

Petonets.

Jaume
 
Quan una persona es recordada amb l'estimació que deixen anar les teves paraules, no acaba de marxar mai. Mai estem preparats per perdre un ésser estimat tot i que ens vulguin explicar que es llei de vida però en molts moments ens costa acceptar la llei. Fas be de pensar que si la vida que ara tenia no era bona li espera alguna cosa millor amb la persona que un dia va triar per fer camí junts. Una abraçada ben forta, lògicament et vam trobar a faltar i el que sap més greu es el motiu que t'impedia venir però m'alegra que poguéssiu estar al costat de l'avia per donar-li la darrera abraçada
 
Et vam trobar molt a faltar Mimi, una persona amb la teva força i la teva llum sempre es troba a faltar, segur que és herència de la teva iaiona, segur que moltes coses seves viuen ara en tu.

Ànims i força per a tu i pels que estimes.

Montsita
 
Hola!!!!

Mimi ho sento!!! es molt maco el que has dit i segur que la teva iaia a partir d'ara et protegira encara mes junt amb el teu iaio!!!
Avui no podré venir pq gracies a Deu avui mateix el cosí de la meva parella ha despertat del coma després de l'accident de cotxe que va tenir el cap de setmana, així que mega contents l'anirem a veure!!! Be ens veiem el finde, portaré el màxim de gent que pugui!!!


Anna Giralt
 
Ei companys, sou aquí? Jo també soc aquí, intentant fugir momentàniament d'un estrès que vol apoderar-se de mi. Per cert, com diria el Cuní, sabeu com es pot saber si una persona té estrès? És allò de voler desaparèixer com un escapista qualsevol? Es dedicar-se a recordar si has fet alguna cosa per merèixer això? Es la sensació de que no pots arribar a tot arreu? O en realitat no existeix i és un invent de la indústria farmacèutica per vendre Prozac i altres “collonades” semblants?
Això no pot ser bo, tenir coses i coses al cap que es barregen intentant sortir de la millor forma possible, i de cop i volta n'apareixen de noves que també volen sortir... i veus que la gent no fa cas i penses que si no volen fer cas que no el facin però que no atabalin, i que a més dels drets hi ha els deures, que a l'escola se'n feien i després s'han de continuar, i que per exigir cal posar alguna cosa abans i que.....potser valdrà més pujar al terrat i abocar-se damunt del carrer de la Cera i el cine Padró i imaginar-se que .... o potser no.... ara no ho sé... no sé si tinc mal de coll o mal de cap o totes dues coses i m'agradaria ser a la meva masia, amb un jersei de coll alt escoltant la Maria Callas mentre fora plou i la llar de foc omple l'aire de petits sorolls de les fustes que cremen, i una noia preciosa obre la porta i em pregunta si vull un cafè, i li dic que si però que en realitat prefereixo que segui al meu costat per poder-li acariciar la cara contemplant els prats verds i mullats que es veuen des del gran finestral... m'acosto lentament als seus llavis i m'adono que jo no tinc cap masia o sigui que tot plegat ha estat una imaginació meva...una imaginació que per uns minuts m'ha fet oblidar l'estrès. Ei... i aquest cafè, d'on ha sortit?
 
Una vegada hi havia un blog d'un grup de teatre on les persones hi deixaven les seves opinions, les seves vivències, fins i tot els seus neguits, a fi de no mantenir-los a l'interior de l'ànima i no patir en excés per una vida massa complicada. Alguns hi escrivien i d'altres llegien (qui diu que la gent no llegeix).... però un dia els que escrivien van creure que ningú llegia i per això van deixar d'escriure... Però no era així doncs la porta del blog assenyalava entrades i visites i tot i que ningú volia deixar la seva empremta escrita quedava constància del seu interès a llegir paraules encadenades amb més o menys encert i llavors van tornar a escriure i els companys lectors tornaven a saber coses d'aquella gent que des de feia temps formaven part del seu paisatge i somreien o s'estranyaven del que deien i de vegades al veure'ls els feien algun comentari del que havien escrit i s'excusaven de no haver deixat res i tot seguia endavant i el blog que era a punt de desaparèixer es va revifar i va seguir portant aigua sentimental a tots els assedegats de l'altra banda de la xarxa. I la princesa i el príncep se'n van anar a viure junts... eren molt moderns i no creien en els compromisos
 
Bé, us acabo de conèixer... us felicito, us encoratjo, us admiro, i potser si sou oberts, igual un dia em presento... Necessiteu o accepteu gent?
 
El proper dimarts 22 d'abril a dos quarts de vuit del vespre i a la cruïlla de Rogent/Mallorca es col·locaran les plaques commemoratives a Joan Alentorn i Joan Alsina, que des dels inicis del moviment veinal van estar treballant pel barri. És important que hi siguem.

El dissabte 17 i diumenge 18 de maig es farà el 9e. MERCAT SOLIDARI, crec que és important parlar-ne i que un cop més siguem de les entitats que participem en aquests actes solidaris. En parlem??
 
Aquests dies he estat cansat, és una sensació molt bestia quan no l'has sentida mai i et refot no poder-te'n desfer. Ara fa un parell de dies que sembla que aquest cansament s'estigui marxant, així que avui he aprofitat per entrar al blog. I quins canvis noi. Molt bé Jaume!. I
La feina de dinamizador de la pla
na per part del Carles també és important. De fet tot dos esteu donant vida a aquest espai i aconseguiu que no es perdi. Des d'aquí m'agradaria animar la gent a que anem penjant petits comentaris, opinions, escrits. Sempre tenim cinc minuts, i si no és cada dia, sí uns quants a la setmana.
La nota anterior també és meva.
Josep Maria
 
Doncs seguint les emprentes que ja deixava al blog aprofito per fer quatre apunts:

-Primer... A Aquest Anònim/Anonima del que no sabem encara el nom... Si vols participar al grup no hi haurà problema. Envian's un email i en parlem, Ah! i si tens algun amic tècnic de llums i/o so i/o vestuari i/o maquillatge que vingui també que serà benvingut.

-Segon... Ahir vaig estar de nou a terres belgues. Dimecres vaig trucar al Ferran per dir-li que no podria assistir al casament que hi va haver a la farinera. Em va confirmar que no passava res.

A més, ahir a l'avió, sobretot quan marxes del teu país, pensava en el que tinc a prop meu i el que perds quan per feina has de marxar uns dies. Vaig tenir un 'bajón' al pensar que potser en algun moment hagi de deixar tot allò que ara tinc per començar una mini-vida de pocs mesos a un altre lloc, però m'alegra el pensar que per això encara falta canviar d'any... De tota manera a Ambers m'hi vaig fixar que també hi ha moviment teatral. Potser hauria d'aprendre ràpid ràpid un altre llenguatge. no?

Apala. Ens veiem dilluns saltant pels terrats.

Jaume
 
Quina llàstima que no vinguessis al casament Jaume, el dinar va ser boníssim, unes croquetes, una fideuà, una cava, un pastís, unes noies encantadores que buscàven un mag per a una festa en una casa particular.... és aquella llei d'aquell senyor que no vull ni anomenar... Teatre a Ambers? Caramma si que piques alt! I a Ambers tenen tècnics de llum?
Per fi ha aparegut l'escriptor irònic i calladet de les ulleres que amaguen els ulls més picants del barri... es feia estrany no llegir els seus comentaris... ara només cal esperar la tornada del Majordom de l'Hostalera, l'home que millor fa volar coloms per tot Catalunya... però al tanto, en Floreal busca coloms i en Paco el gras també, o sigui que vigileu.
Aquest cap de setmana vaig d'aniversari, una noia que vaig conèixer fa 35 anys m'ha convidat a la seva festa, estic emocionat...
Visca Catalunya lliure! i visca les festes sense braus i visca l'aplec del cargol i les ballarines i els ballarins de Venus Cabaret que son una canya!
 
EI! Jaume que aquesta gent es van fotre un tec de nassos sense nosaltres i acompanyats de noies maques, encara que més que les del Partiquí no ho crec. Per això no tenien pressa que tú tornessis de les Belgiques i a mi em van dir "Ves tú a la federació". Haurem de reivindicar que es repeteixi l'orgia.
 
Que consti que les notícies que he comentat de l'homenatge i del Mercat solidari son certes i amb gens d'hironia, que ja sé el que passa després, que em diuen provocador.
Ostres Carles. En sembla molt bé que estiguis en contra de les curses de braus, però l'aplec del cargol també és un acte violent contra uns pobres animals que tota la seva vida s'arrosseguen, i l'únic mal que fan és que son vegetarians. I anem nosaltres i els fotem a l'olla, a la cassola, a la paella.... Les mil i una salvatjades!!. Els més desgraciats els fan fer una cursa, fent-los creure que plou. El guanyador es pensa que s'allibera de la foguera, però no, també hi acaba. Mal comparat son els gladiadors de l'època dels romans
 
Ei que quan parlo de l'aplec del cargol em refereixo a una reunió que fan els caragols del Berguedà on celebren balls regionals, curses i karaoke, i mengen fonoll per un tub... no sé que t'havies imaginat... jo mai torturaria una cargol, es més, als caragols els busco sempre una femella per què estiguin ben juntets i tot se suporti millor.
Insisteixo: Visca Catalunya lliure
 
Aquest dimecres passara un fet que no s'habia produit mai. Suspendre in assaig per absencia anticipada dels participans.Alguna vegada no hem assajat per que faltaba gent. Però mai amb antelació.!Potser la meva memoria no es massa bona! Potser. Crec que tots sabem que els dimecres ja assaig i tindirem que reserva la nit d'aquest dia per complir amb el nostre compromis.
Lamento que les meves intervencions al blog siguin sempre tan poc engrescadores, pero es el que ja.
!Celebrem San Jordi!
FERRAN
 
Per fi s’ha desencallat l’11, jo soc dels que hi entraven miraven l’11 i pensava quan arribi el 12 parlaré, doncs mira badant, badant avui entro i... OSTRES!! el 21 potser que m’afanyi.
Amics això entra a la recta final, després de 7 mesos ballant pasodobles i valsos, fent de pare de la Colometa en el seu casament, celebrant la República i cridant Borbons a la foguera, acomiadant a la pobre Colometa que ja no feinejarà més a casa meva, corrent sota les bombes, marxant a l’exili, afusellant a la pobre Julieta, festejant el casament de la Rita i intentant recollir de terra a una pobra Colometa envoltada de fantasmes; us haig de dir que la setmana que ve a Madrid i amb subtítols això s’haurà acabat.
Ha estat una “Experiencia Religiosa”, he estat a 18 teatres de Catalunya i estaré a un de Madrid, hem fet mes de 35 representacions deixant a banda els tres mesos del Nacional, he guanyat un grapat d’amics que m’han acollint com un més, he begut de la gran cultura d’una gent que no sols sap de teatre sinó de la nostra història , d’acord que uns son mes agradosos que altres per els espectadors però us puc assegurar que llevat d’un o dos m’han fet gaudir de valent.
Ha estat un somni per a mi, tots els teatres plens a vessar i aplaudiments incansables amb molta gent de peu, aquesta obra tot i sent el que es....ha guanyat amb els bolos, tot ha quedat com mes proper sense la faraònica escenografia s’ha pogut copsar més el dramatisme dels actors, sobre tot la segona part, bé que haig de dir jo.
Perquè us trobo a faltar, explico això, perquè voldria que participéssiu de això que m’ha passat;quan sortia a suludar amb la parella que m’ha tocat pensaba osti si fos la Tresa, que bonic sería, agafat de la ma i fent la reverencia a tanta gent, bé ara vindrá el mono es lógic però de segur que El Partiquí igual me'l treu.

BON DIA DE SANT JORDI AMICS I LA MEVA ROSA PER TOTES LES PARTIQUINES

Un que té ganes de veure al Jaumet fent de Young amb el Manneken pis al costat

Miquel
 
Per Sant Jordi us poso una de les meves poesies favorites.
Amaga un record d'un amor adolescent de la meva joventut.
Animo a que avui la gent escrigui la poesia, conte o el
que sigui. Fins i tot si algú vol obrir les fronteres
a la creació de quelcom estaria molt bé.

VINGA! Els asiduus del Blog que ara resten calladets,
un dia es un dia. FELIÇ SANT JORDI

ALARGABA LA MANO Y TE TOCABA... (A.Gala)
===============================

Una voz, en la calle, llama y otra
le responde. Dos manos se entrelazan.
Uno en otro, los labios se acomodan;
los cuerpos se acomodan. Abril, clásico,
se abate, emperador de los encuentros.
¿Esto era amor? La soledad no sabe
qué responder: persiste, tiembla, anhela
destruirse. Impaciente
se derrama en las manos ofrecidas.
Una voz en la calle....Cuánto olor,
cuánto escenario para nada. Miro
tus ojos. Yo miro los ojos tuyos;
tú, los míos: ¿esto se llama amor?

Permanecemos. Sí, permanecemos
no indiferentes, pero diferentes. Somos
tú y yo: los dos, desde la orilla
de la corriente, solos, desvalidos,
la piel alzada como un muro, solos
tú y yo, sin fuerza ya, sin esperanza.
Idénticos en todo,
sólo en amor distintos.
La tristeza, sedosa, nos envuelve
como una niebla: ése es el lazo único;
ésa la patria en que nos encontramos.
Por fin te identifico con mis huesos
en el candor de la desesperanza.
Aquí estamos nosotros: desvaídos
los dos, borrados, más difíciles,
a punto de no ser....¿Amor es esto?
¿Acaso amor es esta no existencia
de tanto ser? ¿Es este desvivirse
por vivir? Ya desangrado
de mí, ya inmóvil en ti, ya
alterado, el recuerdo se reanuda.
Se reanuda la inútil existencia...
Y alargaba la mano y te tocaba
 
LA CANÇÓ DE SANT JORDI

Qué en traureu de passar com el vent,
capità del cavall sense brida,
si deixeu endarrera el jovent
amb l’espatlla corbada i junyida?

Qué en traureu de florî el roserar,
si les roses no duren apenes
i el que queda i no es pot esborrar
són els sécs de fuets i cadenes?

Sou capità valerós!
Sant Jordi mateu l’aranya,
volem ser lliures com vós
per volar ben lluny d’Espanya.

Qué en traureu de mostrar-nos l’amor,
si una Forca demà ens allunya
i morim sense amada ni honor,
beneint i enyorant Catalunya?

Sou capità valerós!
Sant Jordi, mateu l’aranya
volem ser lliures com vós
per volar ben lluny d’Espanya

Ventura Gassol i Rovira


BONA DIADA
 
Sabia que era bonica, li havien dit sempre i l'admiraven, i ella cofoia s'estarrufava i envermellia tot gaudint d'una colla de pretendents que la desitjaven de totes les formes que es pot desitjar.
Aquella sensació era agradable, potser no era dolça, la dolcesa és una sensació més íntima, arriba al cor i allò entrava per tots els sentits, i dins seu es convertia en energia poderosa. Era la més bella, no hi havia dubte i fins i tot disposava d'un mecanisme de defensa per allunyar tot allò poc desitjable, la desitjable era ella i només ella.
Va passar el temps, les pluges i els dies assolellats, el vent i la boira, i la seva bellesa seguia intacta, era la més admirada però allò començava a cansar-la i volia ... volia el que no tenia, una cosa que es deia estabilitat i que no sabia ben bé el que era. Els havia rebutjat tants cops que ara no s'acostaven com abans i començava a alterar-se, no n'hi havia prou amb ser la més bella, volia ser estimada però estimada de veritat i això només podia venir d'un de sol, d'un molt especial.
Ell era gran, gairebé antic, la seva vellesa s'escrivia amb una altra lletra tot i que li deien que tenia bellesa era a l'interior, somreia cada cop que ho sentia... els bells es queden amb les belles i jo.. tinc la bellesa ca l'interior... i llavors la va veure, s'hi va acostar, era un dia especial, ella li va somriure, ell va perdre aquella timidesa que l'havia obligat a amagar-se entre altres com ell, van acostar-se molt i molt, la sensació era cada cop més agradable, el sol era cada cop més alt... havia passat, eren un dins de l'altre i els va agradar i van seguir sempre junts i anys més tard tothom volia ser al seu costat, tothom volia gaudir d'aquella bellesa, ara per dins i per fora i van voler posar-li nom al seu dia i li van dir vint-i-tres d'abril, i per sempre la rosa va viure entre les pàgines d'aquell llibre vell que va fer créixer la seva inicial fins que tots van adonar-se que també era bell i que guardava una rosa vermella entre les seves pàgines.
 
No se si es teu Carles, però està molt ben escrit. M'ha agradat molt.

Fins el darrer paràgraf he pensat que era l'argument de ELEGY (de la Isabel Coixet) Pel.licula que us recomano si us agrada l'autora, i si no no.

Va molt bé per veure en VOS ja que hi ha dialegs clars i curts.

Però el que volia dir era que gràcies Carles per un relat tan bufó.
 
Hola amics i amigues,

Ha arribat aquest correu per participar en una pel·lícula de l’escola de Comunicació Audiovisual de la Universitat Internacional de Catalunya. No se si és una feina remunerada. Els que estigueu interessats podeu telefonar al 669 003 371 (Cristina) o a l’adreça electrònica cristina_paniello@hotmail.com

Una abraçada,

M. Dolors Hermano

Administració

administracio@teatreamateur.com
----------------------------
Hola,

Sóc la Cristina Paniello Vime, una alumna de Comunicació Audiovisual de la Universitat Internacional de Catalunya. Ens han manat fer un projecte cinematogràfic que consisteix en grabar una seqüència d'una pel·lícula (es tracta d’un segrest). I per això, necessitaria alumnes que estiguessin estudiant en la vostra escola, concretament a dos homes d’uns 25 a 35 anys. En la escena que hauria de grabar un dels actors interpretaria el paper del segrestador i l’altre el de la víctima. El rodatge de la seqüència duraria un dia sencer (s’ha de parlar si seria millor fer-ho entre setmana o en cap de setmana, segons la disponibilitat dels actors). El rodatge s’hauria de fer durant aquest mes d'abril o a començaments de maig. Potser el temps és una mica just, per això agrairia una resposta quan abans millor.

Us envio també l’anunci ja que si em poguéssiu fer el favor de penjar-lo a la vostra escola o donar veus em farieu un gran favor

Podeu contactar amb mi a través del meu correu electrònic que és cristina_paniello@hotmail.com . També si voleu podeu trucar-me al meu mòbil que és 669003371.

Gràcies per l’atenció.

Cordialment, Cristina.
 
Ai Jaume, Jaume.... algun cop m'has vist copiar textos? Per fer-vos llegir textos escrits senzillament diria el llibre i la pàgina....
Realment creus que fer còpia serveix per alliberar tensions? Fer còpia era un càstig del parvulari i a mi no em castigaven mai, era molt bon nen. Llàstima que per Sent Jordi no hi va haver teatre, hagués estat un bon final de festa.
 
Doncs em reitero... M'ha agradat molt.

Igual que el "Venedor de Somnis"

Si algun dia tens temps... Escriu. Jo compraré el teu llibre.
 
Hola a tots! Sí que està la cosa paradeta pel blog, sí! Per això m'animo a escriure unes línies, encara que sigui per posar el punt negatiu a un comentari d'en Jaumet. "Elegy": Ben Kingsley s'ho menja tot. Menys mal que la Coixet el va triar perquè sense ell la peli seria... una pena. Què maca és la Penélope... i que dolenta és com a actriu. I la perruca no té cap mena de perdó, ni el seu anglés... Si us plau Coixet! Amb les coses que tu saps fer!!! Això sí, una mirada del Kingsley a càmara i una emoció d'allò més intensa se't posa a l'estomac. Coixet: t'ha faltat la Sarah Polley. Què diferent hauria estat! Fes-la tornar!!!
 
Dimarts es va celebrar l'acte homentage a Joan Alentorn i Joan Alsina. Un acte discret, sense estridències, però acompanyats de la familia i molts dels que havien treballat amb ells per fer un barri millor i més habitable. Des d'ara podem gaudir de les seves plaques al carrer Rogent just passat Mallorca, direcció plaça de Les Tortugues.
Ara ens hauriem de començar a preparar pel Mercat Solidari que recordo serà els dies 17 i 18 de maig.
 
He rebut la programació de Pineda, si us interesa la enviaré per e-mail, a alguns ja ho he fet, pero algunes adresses han cambiat,Envieu.me un e-mail i la trameto.
Dimecres ja assaig!!! "El Casament,,"
FERRAN
 
ei gent meva! aquesta setmana marxo amb els nens de colònies a la Garroxa. Em sap greu no poder ser a l'assaig. Un petó a tots
montse v.
 
Després d'estar gairebé cinc dies sense veu van dir-me que el cap de setmana a Torroella m'aniria bé, que el canvi d'aires em provaria, que els de l'Empordà son molt bons. El cert és que no m'han fet afecte i segueixo si fa no fa....

Déu de la paraula. Per què em tormentes deixant-me sense veu?!!
I tu, déu de la lletra, també m'enviaràs mals que no em deixin escriure?!!
Potser que parleu i escriviu al déu del seny i la rauxa!!,
aquest déu desorientat que només fot que enviar-me rauxes de poc seny.
Acareu-vos amb ell, demaneu-li explicacions de la seva mala gestió, jo només sóc un mortal que vol viure tranquil, en pau i amb salut, i entre tots vosaltres m'esteu ben fotent!!
Però quina mena d'organització és aquesta?!! Encara hauré de venir a reorganizar l'olímp!!
 
Amb dos caps de setmana he gaudit d'allò més del teatre i del musical. Fa molt que no escrivia aquí, però hi ha coses que cal recomanar.
ESPECTES al Teatre Romea està bé tot i que una Emma Vilarassau massa excitada, moltes vegades poc creible, afluixi la funció. Serà que cada vegada està més viciada per la televisió?

BORIS GODUNOV de la Fura del Baus al TNC sorprèn positivament. Una escenografia genial, la posada en escena cuidadíssima,... al seu estil però realment sorprenent.

I ahir vaig assistir a un dels millors concerts de musicals en molt temps. Al foyer del Gran Teatre del Liceu, Liv Callaway, reconeguda per les seves interpretacions en grans musicals de Broadway i veu de nombroses bandes sonores de Disney va deixar-nos a tots meravellats amb la seva veu i amb la seva interpretació de les cançons d'un gran mestre, Stephen Sondheim. Realment irrepetible! L'anecdota la va posar al finalitzar l'espectacle, en que es va atrevir a cantar, EN CATALÀ, si, EN CATALÀ una de les millors cançons de Sweeney Todd... I, realment ho va fer genial!

AN EVENING OF STEPHEN SONDHEIM va ser com una petita joia del teatre musical, res a veure amb el suporífer i del tot prescindible espectacle que fan al recentment estreta Teatre Gaudí Barcelona.

Xavier
 
Doncs com per a gustos ... colors... a mi l'espectacle del Gaudí no em va semblar gens malament.

Sobretot perque crec que la idea de tenir els actors tan a prop li dona una nova dimensió al teatre.

La interpretació no va ser dolenta i per tant, a mi em va semblar força correcte.

Jaume
 
Hola companys;

Avui dia de teatre sentin-t'ho molt no podré venir.
El meu cosi fa 30 anys i li fem una festa sorpresa i per si fos poc avui en GUim en fa 33. És dia d'aniversaris.

Bé així doncs ens veiem la setmana vinent.


Petonets


Mimi
 
Hola companys,

Puc dir jo també que aquesta nit no podré vindré perquè donen el Liverpool-Chelsea? es que com la mimi ha dit que aquesta nit no podra venir perquè es l'aniversari del seu cosi i li han preparat una festa tot i així sabent que els dimecres hi ha assaig.

pd: jo recomanaria no fer obres que requereixi tanta gent, perqué despres passa el qué passa, que si un no pot per tal un altre per un altrè raò.
 
La Colometa del segle XXI, Sílvia Bel i tota la seva trup han desembarcat a Madrid i han deixat que el català se sentís a l'escenari del Centro Dramático Nacional.
Un amic que viu a Madrid hi va anar-hi (li vaig recomanar) i en va sortir encantat, fins i tot amb llàgrimes als ulls. Bon senyal, no? M'ha dit que fins i tot el públic es va posar de peus per ovacionar a la protagonista.
Miquel, tu que hi has sigut en totes les representacions, per què no ens fas una crònica? Com vas viure aquest esdeveniment? Quin ambient es respirava entre els públic de Madrid?

Xavier
 
El dia s'havia aixecat una mica fosc, no hi havia núvols, la sola idea d'agafar el paraigua resultava fora de tota lògica i l'ànim no estava per a gaires festes... era dilluns un dia especial, estava trist i no tenia gaire clar el motiu. El cap de setmana era d'aquells que s'anomenen llargs, dels que els responsables de trànsit xalen preparant carrils addicionals i contant vehicles que surten de la ciutat per anar a envair les terres verdes del nord o les terres sucoses del sud. Ell també havia participat activament en la festa de l'operació sortida, tot el que duia al seu equipatge eren llibres, d'una banda una novel·la que parlava d'art i de museus, una novel·la escrita mig en prosa mig en forma de text teatral, una altra novel·la negra i dos textos teatrals per veure si s'inspirava una mica. Va tenir mal de cap, durant dos dies i dues nits però al tercer dia ... com aquell, va fer-se la llum, tenia ganes de broma i el món tenia un altre color... tot anava bé i avui... que ha passat? O potser va ser ahir que va passar alguna cosa? Era el final del cap de setmana? De cap manera, ja fa molts anys que això ho té superat i a més els dilluns al vespre té una cita emocionant que li permet allò que ara s'anomena desconnectar... però no tenia ganes de riure, el que sentia per fora no podia fer oblidar el que sentia per dins, i passaven les hores i el dia es tornava assolellat... es para a rumiar, la seva memòria va rebobinant les imatges de tot el dia anterior i finalment ho descobreix... va ser una notícia agafada mig per casualitat a la televisió... parlaven de Pineda d'una mostra de teatre amateur, i no l'havien tingut en conte, i allò el va entristir i va pensar que, de vegades la vida.... però no tenia dret a queixar-se, molta gent vivia pitjor que ell i especialment el públic que, en va, esperava veure les coristes del Venus Cabaret.

Publica un comentari a l'entrada