dimecres, 1 d’octubre de 2008

Blog de El Partiquí - Octubre 2008 -

El teatre amateur, un mal negoci rendible.

D’entrada el títol ens pot resultar inversemblant però si aconseguim llegir-lo amb els ulls tancats ens adonarem ràpidament del seu significat ocult. Tots els que lluitem dia a dia per dur el teatre a la societat i caminem fora de les vies professionals, sabem que cada cop que aixequem el teló hem assolit un repte múltiple, hem traslladat un text i un treball al nostre públic passant per damunt d’unes mancances econòmiques tant o més espectaculars que el propi fet teatral.

Recordem que molts cops els professionals es queixen de la manca de suport de les institucions i de la poca freqüència d’arribada de les salvadores subvencions, i llavors recordem la situació dels amateurs que ens condueix no per camins pedregosos si no a bord de “pateres” cap a un destí sovint desconegut.

Fer teatre amateur no es un bon negoci i per això no hi ha productors que posin diners al damunt de la taula, en aquest cas potser hauríem de dir de les taules dels escenaris, i sobrevivim amb il•lusió i ganes de fer coses per maquillar la societat sovint demacrada que ens ha tocat viure. Hores robades al son, dies festius de treball, empenta a base d’entrepans mastegats entre bastidors, amanits per la suor del muntatge i els nervis de l’estrena i tot embolicat amb imaginació i sentits oberts per captar qualsevol detall que ens pugui enriquir personalment i col•lectivament.

I aquí ve la part primordial de l’acció, el nucli dur que fa funcionar la nostra maquinària, el secret que condueix un fet cultural fins al seu destí, movent-se entre les ànimes dels qui ho volen transmetre, dons el teatre, i encara més, el teatre amateur es un signe del que pot fer un col•lectiu, de la força que destil•la un grup d’individus que han decidit emparar-se darrera de la mateixa idea i de les mateixes intencions.

I es en aquest moment quan aquell negoci ruïnós adquireix un valor insospitat, en el moment d’arribar al seu destí, en el moment en que el públic destinatari del nostre treball, s’omple d’idees i desperta els sentits gràcies a la tasca que, aquell col•lectiu, ha volgut oferir-li esperant a canvi un premi en forma d’aplaudiments i de moments de reflexió a partir d’unes idees que s’han presentat en una escenificació, a base de personatges, de fets i de suggeriments.

L’espectacle arriba al seu punt final i l’actor abaixa el cap en una salutació d’agraïment i sent els batecs del moment mentre fugaçment passa pel seu cap la imatge d’un futur que voldria menys incert. La cultura no te preu o no hauria de tenir-ne i el teatre amateur aconsegueix una rendibilitat que despertaria l’enveja de qualsevol consell d’administració.

Textos que cal triar i discutir, repartiment de personatges que s’hauran de treballar en assaigs interminables que viuran el canvi de dia entre repeticions d’escenes i paraules apuntades des de prop, mobles o decorats confeccionats en hores inicialment etiquetades de lleure, vestits reconvertits màgicament a partir de peces considerades inútils per a la moda del moment, comunicació i anuncis a base de moure’s amunt i avall amb resultats complexos i nervis per aixecar un teló vell i cansat de molts anys protegint les esperances d’unes persones que s’han volgut associar tenint en comú la passió pel teatre, una dels arts més vives.

Pensar en els motius que van conduir-me a una associació teatral seria complex, però no tinc cap dubte de que algun ésser superior em tenia aquest destí preparat i en un moment determinat del camí, m’ho va deixar a punt, només havia de mirar, agafar aire i entrar-hi amb el peu dret.... i sobretot deixant a un costat el vestit groc que algun malintencionat m’havia donat. Des d’aquell dia, desitjo els carruatges de cavalls a prop, i escolto el so dels aplaudiments com la millor música relaxant, busco els focus damunt del meu cap i recordo que no sempre soc el que pugui semblar que soc.


Comentaris:
 
Ei companys dels baixos fons: la Cisca ens ha arreglar el sarau que teniem i ara la cosa està baril que l'altre dia ens va venir una lluvia a sobre que els pinrés no donàven abast.
Heu vist la Lola? i la Patanda? només clisso a la Madrona que no calla i la Tajarinda que està a la cuina preparant els ganyips.
Que no vinguin els pudents que si venen en pirarem esparverats. Pobre mosca! garrot vil li han aplicat! Ben mirat es el destí o la planeta de les persones.
 
Estimats companys teatraires, comença la temporada amb un espectacle infantil (La princesa embruixada) els dies 11 i 12 d'octubre. Continuem amb "El mateix paisatge" el dia 18 d'octubre, per passar a "Cartes d'amor" en actuació conjunta dels grups del barri, el dia 14 de novembre i rematem el mes amb la Hostalera el 29 i 30 . El 20 de desembre l'espectacle de Nadal clàssic, per passar al "Pere Pistoles" a la Mostra de teatre del barri, el diumenge 1 de febrer, actuació que es repetirà el 22 de març inclós a la programació de teatre infantil de la Farinera... a més el Campi qui pugui que cada cop serà més proper.
Qui diu que estem aturats? ah... no ho diu ningú! ja deia jo...
 
Aprofito aquest blog particular que tinc per donar fe que aquest matí el Partiquí ha participat activament al Ier Congres de l’Associacionisme Cultural Català, Inaugurat pel Senyor Montilla i Clausurat per el Sr. Treserras, i organitzat per l’Ens de comunicació associativa,
Hem assistit a la ponència marc sobre Comunicació (molt interessant) i posteriorment hem llegit les nostres dues aportacions en forma de comunicació. La presentada per l’Eva l’ha llegit la Teresa per absència obligada de la primera i jo mateix he llegit la que vaig enviar i que obre el blog d'aquest mes . Només un grup de teatre ha estat esmentat al congrés a més de la federació o sigui que si ens havíem de fer notar ho hem fet.
Els documents que s’han presentat contenien la participació del Partiquí o sigui que ens podem felicitar per la tasca feta. Felicitacions al grup una vegada més.
 
Trencant una mica amb el blog-quasi-personal d'en Carles vull
repetirme (una vegada més) en el que s'està perdent si perdem el blog.
Sincerament crec que si deixem de dir els nostres comentaris
al final no quedarà motivació per accedir-hi, i és una llastima.

Fixeu-vos en el número de visites diaries. La gent entra més o menys
com abans, potser una mica menys però no queden emprentes.

Hem perdut els comentaris del Miquel, de la Montse Romans, d'en Xavi Zanuy,
de la Eva,i fins i tot meus, per esmentar els noms de la gent que més
aportava al blog 'antaño'.

Hem perdut les crítiques d'obres de teatre i altres que tant bé (i parlo a
tall personal) m'anaven a l'hora de triar qué veure.

Posat's a perdre, fins i tot hem perdut comentaris polèmics, que al final
quasi es troven a faltar a falta de res més que llegir.

No em crec que la gent no tingui res a dir.

No em crec que la gent no sàpiga com va això.

més aviat trovo que es un tema de mandra,

I el pitjor és que a falta de comentaris, falta de répliques...

No anem bé.
 
Sense desmerèixer els anteriors articles d’entrada, aquest el trobo senzillament extraordinari. Per a mi és un d’aquests articles que pot donar molt, que pot obrir debats interessants i treure’n conclusions personals i col·lectives molt positives, d’altres potser ens faran rumiar sobre la nostra actuació dins del grup, amb nosaltres mateixos, o de cara a la societat per la que muntem aquestes obres, i de la que esperem (o demanem) que omplin el pati de butaques per compartir una estona de teatre més o menys social, participatiu.... per compartir una estona de cultura de base, aquesta de la que en parla l’article i que sovint tots en parlem, defensem, en fem bandera, però que fàcilment deixem a un racó oblidant-nos d’ella.
No demanaré que s’obri un debat internauta, però sí que pot ser interessant que ens ho llegim una o més vegades i que al menys siguem capaços d’obrir aquest debat amb nosaltres mateixos.
Catalunya s’ha distingit sempre per aquesta força que tenen les entitats culturals i esportives, i on els polítics hi tenen tots els sentits, i més, posats. ¿Sabeu que som l’enveja sana de molts llocs? Molts companys o amics que viuen a d’altres comunitats, quan els parlo del que fem aquí al·lucinen, i pregunten, i proven, i intenten, però poca gent els segueix “y las instituciones son las instituciones”, i ells, avesats a aquest sistema segueixen com sempre.
És cert que la cultura no té preu, però la cultura fa pensar, imaginar, creure, ser lliure. Arrossega, mou. Fa tenir identitat pròpia, i això no agrada a segons qui.
És important valorar perquè fem una festa major, perquè portem gegants, o perquè fem de diables. Perquè fem teatre, o portem un splai... Si la resposta és “Eh, eh? o Perquè sí, o Son tan macos aquesta gent”, estem mal col·locats, si responem “perquè m’agrada” comencem a estar en el bon camí, però no ens quedem aquí, seguim endavant. Si a mida que passa el temps ens fem la mateixa pregunta, ben segú que alguna cosa està fallant, busquem-ho i donem-nos i donem solucions.
És important la valoració global de després d’un acte o de tota la temporada. El proposar-se uns objectius a assolir en un any, dos, tres, al marge de les activitats de sempre.
És imprescindible crear una bona base amb els més petits, ells prendrant el nostre testimoni i seguiràn endavant.
És necessari creure en el que fem, que el que fem té un sentit, una finalitat, un objectiu. Que la cultura d’aquest país segueixi sent nostra. Només depèn de tots nosaltres.
Podria dir moltes més coses, però potser millor deixar-ho aquí.
 
Aquest cap de setmana fem la PRINCESA per tant :

DIVENDRES 10 20H. Passatge Catalunya per carregar i després muntatge a la farinera

DIUMENGE 12 19.30 H. la farinera per desmuntar.

El cap de setmana vinent fem EL MATEIX PAISATGE, per tant :

DILLUNS 13 Assaig EL MATEIX PAISATGE

DIJOUS 15 Assaig General

DISSABTE 18 Muntatge i obra.


Apa preneu bona nota.

Eva
 
Imagino que també farem falta durant la Princesa encantada. Sigui per les entrades, l'escenari, o ja quedarem demà?....
 
OFERTES de teatre a la meva empresa. Interessats dieu-m'ho per passar-vos el VALE.

Jaume
-----------------------------------
ALÍCIA AL PAIS DE LES MERAVELLES
TEATRENEU - Barcelona
Vale por un 12,5% de descuento*
TEATRO INFANTIL
PVP 8,00 euros Precio con dto: 7,00 euros
Promoción válida hasta el 31/10/08

GREASE El musical
Nuevo Teatro ALCALA - Madrid
Un 15% de descuento*
Promoción válida hasta el 31/10/08

HIGH SCHOOL MUSICAL
Teatro LOPE DE VEGA - Madrid
Vale por un 20% de descuento*
Promoción válida hasta el 31/10/08

LA BELLA Y LA BESTIA
Teatro COLISEUM - Madrid
Vale por un 30% de descuento*
Promoción válida hasta el 31/10/2008

MAMMA MIA
BTM- PALAU DELS ESPORTS - Barcelona
Un 20% descuento*
Promoción válida hasta el 31/10/08

MORTADELO Y FILEMÓN
Teatro TIVOLI - Barcelona
Un 20% de descuento*
Promoción válida hasta el 31/10/08.

PAPANOTES (Teatro Infantil)
Teatro POLIORAMA - Barcelona
Un 25% de descuento
ESTRENO 19/10/08
YA A LA VENTA
PVP 12,00 euros Precio con dto: 9,00 euros
Promoción válida hasta el 31/10/08

QUE - EL NOU MUSICAL
Teatro COLISEUM - Barcelona
Un 20% de descuento*
Promoción válida hasta el 31/10/08

QUINA VIDA!!
Sala MUNTANER - Barcelona
Un 28,5% de dto*
Y si quieres completar la noche.... Espectáculo, cerveza y cena
por sólo 27 euros.
Nuevas funciones a partir del 15/10/08

SPAMALOT
Teatro VICTORIA - Barcelona
Un 15% de descuento*
Función viernes 18:30h.sólo 25 euros
Promociones válida hasta el 31/10/08

TRES VERSIONS DE LA VIDA
CLUB CAPITOL Sala2 - Barcelona
Un 50% de descuento*
2/11/08
Promoción válida hasta el 2/11/08

UN DIA. MIRALL TRENCAT
Teatro BORRAS - Barcelona
Un 20% de descuento*
ÚLTIMA FUNCIÓ
02/11/08
Promoción válida hasta el 02/11/08
 
Només pregunto. El mateix paissatge és dissabte a partir de les sis de la tarda per fer el muntatge i el que faci falta? o és el diumenge? No em queda clar, ja sé que s'ha dit.
Crec interessant la reunió del PDA de dilluns, encara que amb una hora crec que poca cosa es farà. De tota manera anímo a tots els que entreu a la nostra plana, a que hi vingueu. pot ser força interessant. Crec que si us llegiu l'article capçal d'aquest mes del Carles, pot donar-vos una idea. Ademés crec que ens interessa com a Partiquí, com a entitat del barri, com culturaires que som. No fallem!!
 
Amic Josep Maria, el que t'he de dir no t'agradarà però es el meu deure dir sempre la veritat.
La trobada per muntar el Mateix Paisatge es dissabte a les 8.30 del matí.. ja ho sé, es una hora d'aquelles de dur-te a afusellar però es el que li va passar al Joan Costa... aquell petit burgés que va rebre l'atac d'un roig ferotge, el masover Pagés.
També he de comunicar que he estat expulsat del firmament com a dimoni i els pastorets de TV3 m'han considerat NO APTE. Crec que això del teatre comença a no ser cosa meva....
Potser es la tarda de pluja però ara mateix soc a punt de.... de sortir de casa i hauré d'agafar un paraigües.
Fins demà... si pot ser i si no pos venir no pateixis, seguirem comptant amb tu.
 
A LAS 8'30 DEL MATÍ!!!!!!!!!!!!.
NO A LES 9
NO A LES 10
NO, NO, A LES 8'30!!!
AIXÒ NO ÉS SERIO. AQUEST GRUP VA A LA FÍ DE LA SEVA EXISTÈNCIA. (8'30) ON S'ÉS VIST.?!.
Un altre dia m'envieu un missatge al mòbil i em dieu, compte a l'obrir l'emili, i així ja vaig preparat. Quin ensurt m'he endut. De tota manera procuraré ser-hi.
No t'han seleccionat?. No en facis cas. Segueix provant i acabaràs aconseguint'ho. S'ha de ser persistent, tossut i treballar força, cosa que ja fas, i no val a desanimar-se. El guanyar o perdre depent de moltes coses, a part d'un mateix. De qui organitza, que vol aconseguir organitzant. Depent de les consignes. Del jurat, qui és el jurat. Segueix provant, no et desanimis.
Per cert. A part de fet pols, com està el nostre amic comú William?.
Espero que al sortir de casa fós de nit, que a l'arribar al carrer Fresser l'hagis trobat enllambordat, les botigues tancades i els aparadors il·luminant el carrer. Al costat d'una vorera un Hispano Suissa aparcat i a l'altre banda un fanal de gas, on un sereno i un vigilant explicaven històries de nit a un gat i un gos. Que el xafec de la tarda s'hagi tornat a repetir i que tu, sota l'aiguat hagis obert el paraigua, cantat i ballat una vegada daerrerra l'altra la famosa "Cantant sota la pluja". Però vés en compte, que demà tens "El mateix paissatge".
No es podria fer Nadal?.
 
Aprofito per recordar la reunió de dilluns a les 9. Pot ser interessant.
 
Vaja vaja, tornen les teranyines al blog del Partiquí, aquell blog tant i tant visitat per gent silenciosa que gaudeixen amb les paraules d’entrada però no tant amb les de sortida.
El Campi qui pugui segueix endavant amb totes les dificultats previstes per absències dels personatges de la Barcelona del 1900 però poc a poc el senyor Abelardo, la Lola, la Bollos o el Cigarrin, passegen els seus cossos « serranos » pels barris més autèntics de la ciutat.
Es comença a veure alguna cosa, especialment que algunes escenes es lligaran del tot el dia de l’assaig general on més o menys tothom navegui per l’escenari, però ... ningú va dir que fer això seria senzill o sigui que...
No tinc notícies dels marquesos i cavallers de l’hostal, imagino que segueixen darrera la Mirandolina, ja queda menys per la reestrena i cal posar-se a punt.
D’altra banda, els grups del barri amb els seus representants anem escrivint cartes d’amor d’Andy a Melissa i de Melissa a Andy.. poc a poc l’espectacle va agafant forma i ja queda poc, molt poc (14 de novembre).
El proper dilluns el grup de programació hauria d’enllestir l’espectacle de Nadal es a dir els Pastorets de cada any i començarem a córrer com es habitual en aquestes dates tan assenyalades.
També les Muntanyes Blaves tornen a l’horitzó entre figues de moro, pistoles, genis i serps... l’u de febrer tornarem a les terres àrides de l’oest a ritme de country, de manera que no s’hi val a badar. Preneu vitamines, hepo, coca de pinyons o el que faci falta que no ens podem adormir... el nostre estimat públic ens espera amatent i no el podem deixar amb la mel a la boca i el somriure esquerdat.
Us deixo, crec que algú vol explicar-me alguna cosa
 
Aquest matí/migdia hem passejat per la Barcelona del senyor Abelardo, la Lola, la Bollos, el Cigarrin, el Tarregada, i molts d'altres, anònims tots, que van fer real una Barcelona que se li donava l'esquena com ara. No n’he vist cap d’ells, tampoc he trobat La monyos, ni la María, ni el Jesús, ni el sherif de la Rambla, ni el Capri passejant amb la seva gorra de capità de iot. El New York era tancat i barrat i a la porta no s'esperava la Bibí Andersen, que un dia, ja fa temps, em van presentar.
A la plaça Reial he trobat els venedors de col·leccions –uns més legals que els altres- que proporcionen les peces més difícils de trobar als col·leccionistes de monedes, segells, bitllets de metro i tota mena d’objectes que es poden arribar a col·leccionar. Sota els porxos tot guiris asseguts amb gerres de cervesa batejada guaitaven embadalits l’ambient que produeix el col·leccionisme. Tampoc hi havia el guàrdia urbà –ja jubilat fa anys- que es coneixia tot el barri, fossin veïns, visitants o treballadors, el que quan hi havia enrenou sabia on anar i amb qui parlar.
Alguns carrers han desaparegut i s'han convertit en una plaça asfaltada i esgraonada, amb arbres tan escanyolits que no poden fer ombra als quatre bancs. “Cal esperar a que creixin, i llavors vereu quina ombra teniu”, diria el delegat de l’Ajuntament, al Campi qui pugui. Alguns visitants del barri, acompanyats de litrones i cigarretes artesanals s’asseuen als esgraons de la plaça, prop d’alguna relíquia de gos, o de petits estanyols amb els seus rius assecats pel Sol. Els actuals personatges del barri s’amaguen i esperen millors hores per fer barri o sortir a passejar. Qui sap si es passegen pels terrats buscant aquella llibertat tan preuada que no poden aconseguir al carrer.
Al migdia los Caracoles i Can Cullaretes feien esperar els clients al carrer. Alguns impacients, ja tenien la carta a les mans. Eren al final de la cua.
Els palauets que abans estaven orgullosos de ser la crême de la crême, acollint entre les seves parets distingides a gent molt important, rica i ben vestida, ara es troben els més afortunats acollint un museu, una institució oficial, una botiga de roba procedent de (?) amb música estrident o fins i tot algun bazar. Els més desgraciats s’han convertit en un edifici de pisos de lloguer o en una fonda, fosca i descrostonada, on ben segur la bella Mirandolina i la Francesca no hi serien, i la història d’amor no seria possible. El cavaller i el seu criat maquinador no hi demanarien hostatge. On no ensopegariem amb el marquès i el comte i ja no cal dir les actrius.

Publica un comentari a l'entrada