dimarts, 30 de juny de 2009

Blog de EL PARTIQUI - Juliol 2009 -

S'ha acabat la temporada partiquina i comença l'época del descans i la platjeta.

Ens deixa també un dels grans perseguit pels tabloides però que tothom sap com en el fons tots en l'estimavem. El seu talent queda fora de dubte malgrat els seus 'desvarios' personals.

El seu video - THRILLER - el vaig veure de menut i vaig pensar el 1er cop:

"Jo vull veure aquesta pel·licula".

Aleshores no sabia el que era un videoclip.

Avui després de que ens hagi deixat i faci companyia a en Rubianes us deixo el seu millor video i per a mi el millor videoclip que he vist mai.

Com deia aquell: EL REY HA MUERTO...¡¡¡VIVA EL REY!!!

Jaume


Comentaris:
 
enviat per Josep Maria - 29 / juny / 2009 01:25

Ara que estem a ple estiu m’agradaria recomenar una pel·licula, “Ángeles i demonios”
Una fotografia normal, pocs afectes i que passen gairebé desapercebuts. De l’actuació general em va impactar les cares inexpressives, talment semblaven tafurs davant d’una partida multimilionaria en $. Encara que no sembli possible conec alguns capellans i algunes monges, i puc assegurar que les seves cares mostren alegria o tristesa, saber o desconeixement, satisfacció o contrarietat. La noia científica, que hauria de ser la companya i més que amiga del Tom Cruise, no mostra cap mena de sentiment per a res. Ja sé que els científics han de ser increduls, peró xiqueta, tens davant el Tom Cruise, no soc jo un dilluns a quarts de vuit del matí! Com a mínim una petita caiguda d’ulls, un somriure dolç, i de rollo ni parlar-ne. Tot per la ciència!.
El Cruise fa el seu paper, però crec necessari destacar el company que fa de cap de la policia de Roma, no la del Vaticà, que a sobre de que se’n surt prou bé, van i el pelen. Però l’actuació brillant per a mi és la d’un dels policies d’uniforme (també de Roma). Aquest instint de saber detectar el dolent, aquesta fredor que utilitza per demanar la documentació, aquesta mirada penetrant que encara que no hagis fet res et fan sentir culpable de tot l’enrenou de la pel·licula. EXTRAORDINÀRIA l’actuació d’aquest noi, però tampoc acaba la pel·licula. Crec que si hagués fet el paper de la científica l’hauria brodat.
Davant d’aquests comentaris us preguntareu perquè la recomano. Molt senzill. Després de la setmana laboral plena d’stress de veure que no ens dónen un paper a la propera obra, o que som incapaços d’aprendre el que ens han donat, crec que val la pena de buscar un cinema amb aire condicionat, butaques super còmodes, i au vinga! a estarrofar-se. Garanteixo un son feliç, fresquet i còmode, sino teniu ningú al darrere ú que va comentant la trama, la nena del davant que s’emprenya amb els pares perquè no li dónen crispetes, i al costat no teniu al roncador justicier.
 
-------
enviat per Carles - 29 / juny / 2009 16:22

Com es possible que hagi deixat passar l'oportunitat de veure aquesta peli? Potser encara hi soc a temps, que deia el Ramón Muntaner, tot i que... no se.... a veure si resulta que és una ensarronada den Josep Maria i resulta que al costat Si que hi ha el roncador, al darrera una senyora comenta la trama o el que "pilla" de la trama, i al devant la nena, que ja no es tan nena, renya al seu "manoso" que no para de "buscar-li" les crispetes i no li deixa admirar el poli que ho broda tot just abans de pelar-lo.
Clar que... i si l'aire condicionat no funciona?
Em sembla que posaré un DVD a casa, m'asseuré al meu sofà i em prepararé un Nespresso, mentre al meu costat, hi descansarà un paper mig subratllat amb fosforito que pot donar-me el "salto a la fama" (Això, al Josep Maria segur que li sona, que ja te una edat... je je je, la caballa pensen que parlo de OT
 
enviat per Carles - 29 / juny / 2009 16:55

Fe d'errates

On dic "manoso" vull dir manso
On dic caballa vull dir canalla
i on dic "digo" vull dir "Diego"
-------
enviat per Jaume - 29 / juny / 2009 17:26

On dius TOM CRUISE vols dir TOM HANKS, oi?
-------
enviat per Josep Maria - 29 / juny / 2009 21:15

Tu sempre tan meticulós Jaume. Sí, tens raó, és Hanks. tant se val Hanks o Cruise. Creus que al sector dona pot afectar aquest lapsusss?.
Per sort l'aire condicionat funcionava i estava tant al punt que fins i tot vaig cloure els ulls, i per uns instants em vaig veure dalt d'un picatxo d'aguilots, gaudint de l'aire fresc i de la fantàstica vista que anava més enllà de l'infinit, mirés on mirés. El retorn va ser brutal.
Jo no tinc la teva sort Carles. Jo no puc veure ni escoltar una pel·li pel "vídeo". En front el vei que escolta flamenc i que cada dia canvia de novio, sí, de novio, s'ho convina amb el que escolta les noti per Antena 3 o escolta jazz, i si no els nens cridaners m'acompanyen amb els seus crits hipohuracanats, tot això amanit amb les tafanarires de les xinxetes, mama xinxeta i xinxeta betty Bou o (Bu). Per això intento escollir el silenci del cinema, encara que com pots llegir el destí de l'infortuni em persegueix fins al cinema.
Salto a la fama em sona,(que per cert no és un salto de cama) però no puc dir gran cosa, no perquè ja faci molts anys, i no recordi res, sino perque més aviat em sona de no haver-lo vist gaire.
 
L'autor ha eliminat aquest comentari.
 
Cançons d’amor en boca d’un home de 78 anys, amb barret, americana de ratlles i un somriure encomanadís. Al seu voltant, músics escollits en càstings celestials i tres veus femenines que et recorden que existeix el paradís. Una hora i escaig de felicitat regalada i d’adonar-se que la bellesa es alguna cosa més que una parella de models despullats en una platja paradisíaca.
Necessitat de viure aquesta bellesa i oferir-la sense límits per un preu amb simbolisme rodó, 6 euros per un racó de paradís.
El concert de Leonard Cohen a Londres ha aconseguit transportar-me al més enllà, al país de Peter Pan, a la terra de les pàgines viscudes amb emoció, als temps on un somriure o un petó escadusser et donàven la felicitat escrita en vers, a qualsevol llibreta personal i intransferible.
He mirat d’imaginar-ho, unes cortines fosques, vestits elegants, mirades que ho diuen tot i sensibilitat a dojo en un marc íntim com aquells que en Francesc sap aconseguir.
No conec el muntatge, però l’estimo des d’ara mateix, i m’adono que malgrat tot m’agrada la bellesa, sigui de la forma que sigui, tanco els ulls i la veig entre cortines negres, barrets de feltre, americanes de ratlles i noies amb corbata i armilla, que parlen de portar-me a ballar fins al final de l’amor.
Novembre 09, una tardor radiant en una intimitat compartida.
Això ha estat la meva televisió
 
Hola.
Ja he començat les lectures teatrals per a la reunió de programació. Ahir vaig llegir ELS JUSTOS i, la veritat... no la coneixia i em va encantar. Avui toca CARES CONEGUDES, SENTIMENTS BARREJATS, a veure què tal.
Ahir vaig anar a una biblioteca i vaig aconseguir les tres obres que em faltaven. Així que si a algú n'hi falta alguna que m'ho digui i les passo.

Xavier
 
Jo he llegit Los justos i la maledicció dels morts de gana. No tinc ni l'amansiment ni els barrejats. Aquest cap de setmana soc fora, però dilluns pus recollir-te alguna. Ja et trucare
 
Ok Carles.
Jo he llegit Els Justos i els Barrejats que tu dius. Intentaré llegir per dilluns o dimarts L'amansiment així tels passo i deixaré els Morts de gana per l'últim que ja l'has llegit.
Truca'm dilluns o dimarts.
 
A la darrera reunió del grup el Jaume va comentar la necesitat de aorifundir en el tema de "creació de un personatge".
Recomano en curtmetratge d'Esteve Rimbau sobre la cració del persontge d'Orson Wells pel Josep Mª Pou. Estic que els experts d'nternet o trovareu facilment.
FERRAN
 
Suposo que el que diu el Ferran es aix`:
http://www.youtube.com/watch?v=jagrRLrNsyc

Es una explicació d'en Riambau sobre el muntage i les opinions d'en Pou a més d'algun retall de l'espectacle
 
CAMÍ DE MELIKOVO d’Anton Txèkhov (1860 – 1904)

El metge que una malaltia va conduir a l’escriptura és un clàssic entre els clàssics, algú a qui sempre cal tornar quan tenim necessitat de viure personatges i situacions com només el “pare” de les Tres germanes ens ha ensenyat a viure.
Diuen els vells savis que la T de la paraula teatre es refereix a Txèkhov, els mateixos que consideren la E referida a Shakespeare. I qualsevol persona que vulgui entendre aquest art forçosament ha de passejar-se entre la primera i la darrera lletra de la paraula màgica.
L’Associació teatral El Partiquí, ofereix “Camí de Melikovo” un espectacle que se sosté sobre quatre pilars del mestre rus; La seducció, La institutriu, De viatge i L’audició són quatre textos curts recollits sota un títol que vol indicar el camí inexorable cap a la fi que va seguir el seu autor al llarg de la seva vida.
Els personatges de Txèkhov transiten per un camí i sobtadament es troben transitant per un altre, al principi de l’obra no hi ha una informació sobre el conflicte que hi haurà més endavant i, per això, el factor sorpresa és una de les grans troballes del teatre de Txèkhov.

Teatre del Centre Cultural la Farinera del Clot. Divendres 16 d’octubre i dissabte 17 a les 22 h.
 
Benvolguts companys de programació, recordeu la cita de dimecres 15 a les 21 h. al Local del Passatge Catlunya (no aneu a la farinera)
Els textos llegits? Fantàstic
 
El grup de programació a escollit en primer terme "Els Justos" d'Albert Camus.
Per la petició del grup de l'Espectacle de Nadal.Marchando!
FERRAN
 
Ja fa dies que el mes de juliol imposa la seva llei, fa calor, alguns comencen vacances, pocs fan de monitor de colònies, la majoria esquiva “guiris” o virus de la grip nova, i el teatre sembla estar en pausa, però no és així. El grup de programació ha fet recerca, s’ha reunit, ha intercanviat opinions i ha arribat a la conclusió de que “Els justos” d’Albert Camus és un text que cal fer arribar al nostre públic, un text amb diferents nivells de lectures amb el terrorisme i la lluita per la llibertat com a rerefons o potser seria més exacte com a fil conductor o leitmotiv que dirien els fatxendes. Vaig conèixer Albert Camús a classe de francès quan feia 4art de batxillerat, coneixia “LÉtranger”, “L’exil et le royaume” (d’aquest vaig fer un treball) “La peste”, més tard “Calígula”, “La chute” o “Le malentendu” i ara..... les justes escrita el 1950.
Em fa il.lusió dur Camus a la Farinera, el text promet i el treball ha de ser engrescador per conduir-nos a un final feliç en forma de platea plena, amb el sentiment sacsejat i les mans àvides de trobar-se per musicar el final de l’espectacle.
A més es fa la recerca d’un altre text també clàssic que caldrà analitzar en una propera reunió i que s’afegiria als propers projectes, de moment no podem concretar més. Lògicament les primeres tasques es refereixen a Leonard Cohen i a Txekhov (Camí de Melikovo), però cal anar preparant el projecte de final de curs.
Per cert, a la programació del TNC hi han inclòs un text que possiblement us sonarà d’alguna cosa “El casament d’en Tarregada”, un cop més en Ferran ha anat un pas per davant dels professionals, que busquen els seus projectes a la ciutat dels amateurs, un banc de proves infal•lible per triomfar posteriorment tot afegint escenografia “de pago”.
Demà marxo de colònies, he d’explicar als nens i nenes de Catalunya, que a més del teatre hi ha altres activitats que també poder ser educatives. Fins la tornada companys.
Nota: Les meves colònies no són de “pijos” o sigui que no tinc internet. Fins aviat companys, que les muses siguin propicies i la mar estigui en calma. Ens veiem a Folegandros.
 
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
 
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
 
Doncs jo he tornat dels meu campaments 'pijos'... Deixo fotos
 
Amics; El Xavi Zanui i la Teresa
Guillamon han fet un excelent treball d'investigació i ja tenim la traducció al català de "El Justos" per dos traductors diferents.
FERRAN

Publica un comentari a l'entrada