dimarts, 1 de desembre de 2009

Blog de El Partiquí - Desembre 2009

Avui és Nadal

a la casa gran.

-

Estireu la taula,

cobriu-la de festa,

estovalles de fil,

copes de cristall,

porcellana fina,

garlandes de plata,

cridòria de nens,

rialles de grans.

-

Som-hi , tots a taula ,

que avui és Nadal !

--

--

Avui és Nadal

a la casa xica.

-

Porteu les cadires,

que hi cabrem tots,

estovalles fines,

vasos de colors,

plats de llosa blanca,

garlandes de paper,

juguesca de nens,

converses de grans.

--

Som-hi , tots a taula,

que avui és Nadal !

--

--

Avui és Nadal

al grup de teatre

--

Fem una rotllana,

vora el teló rogenc,

Entre escales i tramoies,

rodejats dels gent,

ens veurem el vi,

que ha sobrat al bar,

i desprès raïm,

que algu haurà comprat

.

--

Som-hi, tots a seure,

que avui és Nadal !


Comentaris:
 
Benvolguts companys, ja estan a punt els DVDs de Cami de Melikovo i Paseando por Manhattan. Aquest vespre i dimecres els duré, a veure si els podem repartir a tothom
 
Actualitzat els canvis de la web de:

- Representació del CAMPI QUI PUGUI a l'agenda

- Erratas al word de REPRESENTACIONS TEATRALS

- Pendent... Pujar les fotos de Cohen.
 
Bon dia!
Ahir finalment vàrem acabar molt tard amb el Pessebre vivent de l'escola i no vaig poder venir. Espero que anés molt i molt bé l'espectacle de Nadal.

A tots els que no ens veiem, MOLT BONES FESTES i FELIÇ 2010!!!

Xavier Z.
 
Que ens està passant?, estem a punt d’acabar el desembre amb el trist rècord de tres escrits al blog…. Des que va deixar-nos el Miquel, això ja no és el que era, i amb el Josep Maria tot el dia venent calendaris, que ja no te temps de res.
Parlem de l’espectacle de Nadal de la creació de l’Eva i cols. Que per fi va aconseguir això dels colors que tanta il•lusió li feia (crec que fa dos anys ja ho volia posar). Només de veure la sala plena podem assegurar que va ser un èxit independentment de la intensitat, el ritme o la tecnologia que sempre fa alguna jugada tot i que aquest cop no va ser res de particular. Bateig de teatre per l’Arnau i la Dolors, felicitacions, i bona actuació del jove Partiquí. El públic amb qui vaig parlar va estar content, era un espectacle familiar, la pena es la de sempre, treball per a un sol dia però això es el que passa amb el teatre amateur.
En fi, que comença un nou any amb “Els justos” els dilluns i el “Campi qui pugui” els dimecres fins l’estrena de març, llavors començarà la foscor de l’Espanya profunda en les paraules dures de la Bernarda i les llàgrimes o els sentiments d’odi i revenja que giren al voltant de Pepe el Romano, un capità aranya que munta el pollo i ni apareix.
El primer dia d’assaig serà l’onze de gener per als que participen als “Justos” i dimecres 13 el Campi qui pugui.
Recordeu la cita habitual del 5 de gener a la tarda, a partir de les 17 h. I fins la matinada, tenim una tasca solidaria a la campanya de reis del barri. Tot i que la cita es fa a les 17 h., hi ha estones de feina i estones més mortes, diríem que a les 20 hi torna a haver “sarau” i a partir de les 10 un altre cop. El vostre ajut serà ben vingut.
Bones festes a tots i molta merda per a l’any 2010 i que el nen de la Mireia es porti be, dormi molt i s’ho mengi tot, tot i tot.
Per cert, l’espectacle del TNC “Llits” es espectacular, val la pena veure’l.
 
Hola bon día:
Me permito felicitaros pues hace dias que leo vuestro blog y hoy me animo a dar este paso.
Me ha gustado mucho la felicitación nadalenca hasta tal punto que se la he pasado al resto de compañeros, por supuesto que añadiendo la oportuna traducción.
Perdón que ni me he presentado: me llamo Carlos, catalán desde que nací (casi 58 años) y vivo en Cantabría desde hace ya 43. Pertenezco a un grupo de teatro aficionado (LAS NUEVE MENOS CUARTO), así que desde esta bendita locura:
BON NADAL PER TOT EL MON
 
encantats de coneixe't Carlos. Espero que segueixis aportant-nos histories entranyables i divertides del teu grup, al nostre blog.

Per a tu i per a tota la resta d'ambdos grups.

Molt Bon Nadal
 
Saludos a nuestro amigo en Cantabria¿Que obras habeis representado este año ? Deseo para vuestro grupo de teatro lo mejor para el año 2010.
L'espectacle de Nadal va anar molt bé, a pesar de que en principi semblaba trontolar. Tan la Eva como la Lola si van possar de ferm.
La música en viu i a troços, tan difil van funcionar molt bé. I crec que tothom i va posar el coll.
El públic excelent, el no haber-hi futbol i un temps bó i varen ajudar.
El dilluns dia 11 tenim reunió de Junta, convindria que i fosim tots. Ja el tema de Badalona que caldria aclarir.
Que paseu uns dies de vacances plenes de serenitat i bons auguris.
FERRAN
 
hola bona nit a totom..
je je debo poner mas faltas ortográficas que letras pero en mis años de niñez el catalán sólo se utilizaba en el recro del colegi.
Bien como sois muy curiosos os comento que pertenezco al grupo de teatro desde que se fundó hace ahora 3 años. Podéis ver o intuir algo en la dirección:
http://www.tmce.es/index.php?option=com_content&view=article&id=142:los-dos-suenos&catid=48:diciembre&Itemid=74.

Hemos conseguido ser el único grupo de Cantabria en este 10º certámen nacional que se celebró en Torrelavea. No conseguimos ningun premio pero.....

Somos 15 personas que robamos todo el tiempo posible para esta bendita locura.

Hasta ahora hemos representado:Fuenteovejuna, D. Juan Tenorio (hablado en la radio), Los dos sueños (que lo veréis en la dirección de antes) y ahora estamos preparando contrareloj La Celestina.

Por ahora bastante es ¿a que sí? asi no aburrimos a nadie y en unos días ya volveremos a charlar.

De todo el grupo ahí van los mejores deseos de lo mejor para el próximo 2010

Carlos (Telobis)
 
hola
 
altre cop hola!
 
Ja fa molta estona que estic mirant la manera de poder desitjaros un Bon Any 2010 per a tots, a veure si al final ho aconseguire.
L'ARBRE DESVETLLA SONS, I EL VENT ESCRIU RATLLES DE LLUM DAMUNT LA PELL DE L'AIGUA.
TOT ES MISTERI I CLARETAT EXTREMA.
TORNA NADAL I TORNA LA PREGUNTA:
PROCLAMAREM LA PAU AMB LES PARAULES
MENTRE AMB EL GEST AFAVORIM LA GUERRA?
M.M.i Pol.

una abfraçada, fins aviat. Leonor,
 
Bon any 2010 a tothom!

Espero que aquest any ens porti molts bons moments de teatre.

Marc
 
MISSATGE DEL PRESIDENT 1a part
Mitja tarda de les acaballes del 2009 que es prepara per tancar els ulls i restar al racó dels millors records, deixant a la capsa de la no memòria determinats fets que pugnen per recordar-nos que el paradís va tancar les seves portes fa molts anys per un tema de pomes que mai hem acabat d’entendre. Una tarda on pot resultar adient fer un petit balanç de les activitats que han omplert les nostres agendes es especial les agendes culturals i de servei a la comunitat que mirem de tirar endavant entre cortines sovint estripades i sota la llum d’uns focus que massa cops es revolten i no es deixen ensinistrar.
El 2009 serà recordat com l’any de la Hostalera, un muntatge premiat abastament en els concursos de teatre que altres cops ens han estat esquerps. La Mirandolina dels tres directors s’ha passejat sobre catifa vermella omplint els nostres baguls de satisfacció i orgull, llàstima que els imponderables ens hagin obligat a aparcar-la potser definitivament, tot i que amb la satisfacció de les moltes representacions assolides que la conduiran a la llista dels top Partiquí. De vegades pensem que tanta feina per a dues o tres representacions és un esforç mig perdut però en el cas de la Hostalera, l’esforç ha quedat prou recompensat.
El 2009 també és l’any d’una gran estrena que no ha tingut fins ara el reconeixement merescut. Les aventures dels baixos fons de la Barcelona del 1900, recollits pel Ferran sota el títol de Campi qui pugui, amb el subtítol de Casament d’en Terregada (els del TNC li han donat protagonisme total) no han gaudit dels espectadors esperats, utilitzant el nostre argot habitual, hi ha hagut “poca merda” als voltants de la Farinera. Potser no hem estat conscients del que representava aquest muntatge, una estrena arriscada i de qualitat, un text que ens va costar molta feina de digerir i possiblement per això, de comunicar-lo al públic, i especialment d’anunciar-lo amb el “bombo i plateret” que mereixia. Particularment crec que es va aconseguir un gran resultat tot i que potser amb una mica més de fe en el muntatge s’hagués treballat amb més intensitat.
2009 també va representar la tornada d’un clàssic infantil, en Pere Pistoles, amb un repartiment diferent del que la va posar en marxa el primer cop, però amb l’èxit habitual dels muntatges per al públic més petit.
 
A Pineda varem estrenar la Seducció de Txèkhov, preparada especialment per a la Mostra de Teatre tot i que Camí de Melikovo ens va permetre el mes d’octubre muntar un espectacle del mestre rus, amb tres narracions més (La institutriu, de viatge i l’audició) embolicats amb un decorat espectacular del mestre Concernau.
Les cançons d’amor i desamor de Leonard Cohen, van posar lletra i música al Passeig per Manhattan de la festa major del barri; un espectacle intimista amb segell Clemente, que ens va dur de la mà per una tardor benigna fins a l’espectacle de Nadal i la recollida solidària de joguines.
Comença el 2010 amb dos projectes arriscats i ambiciosos com no podria ser d’altra forma, per acompanyar la reedició dels textos de Vallmitjana que han de rebre el reconeixement pendent. Albert Camús i els seus “Justos” posaran tota la carn a la graella amb la potencia indiscutible d’un text que ha de permetre pensar sobre el món que volem o que creiem voler, un món més just segons la perspectiva de cadascun i que no sempre es veurà sota la mateixa perspectiva, traslladant les visions dels personatges a les pròpies visions del públic, serà un espectacle que no deixarà indiferent. D’altra banda, començarem a treballar un vell projecte de la Factoria Clemente, un dels textos més clàssics que podem trobar a la cartellera i per això amb el risc de rebre un “molt bé” o “no està malament” doncs serà inevitable realitzar comparacions, i aquest és el repte. La Andalusia profunda de Garcia Lorca que talla la respiració dins un món de dones dirigit per la rancúnia i la mala llet. La Casa de Bernarda Alba ens ha de permetre perdre moltes calories en els assajos, i ens ha d’esgotar en les representacions que han de ser suficients per premiar el treball que haurà estat molt dur.
Hi haurà altres coses, però sobretot hi haurà il•lusió pels nous reptes i treball per dur-los a bon fi. Molt bon any a tots i molta merda.

Publica un comentari a l'entrada