dilluns, 1 de març de 2010

Blog de El PArtiquí - Març 2010

La mayoría de los estudios consideran que los orígenes del teatro deben buscarse en la evolución de los rituales mágicos relacionados con la caza, al igual que las pinturas rupestres, o la recolección agrícola que, tras la introducción de la música y la danza, se embocaron en auténticas ceremonias dramáticas donde se rendía culto a los dioses y se expresaban los principios espirituales de la comunidad. Este carácter de manifestación sagrada resulta un factor común a la aparición del teatro en todas las civilizaciones.

Comentaris:
 
Ha tornat a passar, l’esperit del “bolo” ha tornat a envair-me després d’una jornada teatral a Badalona, una ciutat laboral on hi faig via cada dimarts i on ahir, diumenge es va a tornar a fer present la màgia del teatre.
Matinada i trobada al local per carregar la furgo encara mig adormit a causa de la retirada tardana del dia anterior (sessió doble al TNC: Escenes de matrimoni i Sarabanda… fantàstic). Carregar i cap al tren amb la bossa del vestuari i arribada al teatre del Cèrcol Catòlic, un clàssic d’on han sortit alguns dels “famosos” de l’escena catalana.
Muntatg del decorat, els primers cargols donen problemes, finalment s’aconsegueix aixecar la tanca de fusta del Campi qui pugui, mentre l’Anaís i un tipus molt enrotllat de la sala van organitzant la llum. Baixem la roba al vestuari i comentem la jugada, hi ha un ambient fantàstic i estem tots ansiosos d’actuar. La Lola comença a pentinar al personal per no patir a darrera hora, jo vull que em faci un bon pentinat i ella riu....Anem a dinar junts a un bar on deixen fumar (fatal) Tornem cap al teatre, assagem alguns moviments i la conflictiva salutació que mai surt bé. Baixem al vestuari comentant entre nosaltres que el teatre s molt bufó, una mica antic però ple de “solera” En Ferran ens empelta de teatre i ens demana concentració i intensitat, el públic va omplint la sala expectant del que passarà....No reaccionen gaire, els costa entrar dins l’espectacle però nosaltres continuem al nostre ritme, monòlegs i diàlegs apropen la platea de Badalona a la Barcelona del 1900 en la seva faceta més obscura, que no trista... La bacanal del casament puja el to de la tarda, les patinades per l’oli del pollastre, el “crispin” i la baralla del Ceba i en Terregada mantenen el públic silenciós i confús en ocasions.... “Millor!” i fosc!, l’obra s’ha acabat, ha estat una bona actuació a criteri del nostre director (el criteri que val) i tot i que no estem segurs que la platea ens hagi entès del tot, la satisfacció per la feina feta ens fa oblidar el cansament. Descarreguem més tard de les nou del vespre i tornem a casa “baldats” però contents. Un cop més, el teatre ha estat màgic... i segueix....
 
El nivell de compromis i la intensitat de la darrera representació a Badalona, dona sentit a la nostra feina . Emprenyats o satifets a ningú vareu deixar indiferents aquest es el verdader sentit de qualsevol representació.
FERRAN
 
sembla mentida com es veuen les coses des de davant i des de darrera el teló.

Davant alegries del nostre, sempre, crític preferit i director. Si ell diu q esta be, esta bé.

Des de darrera hi havia nervis, semblava q faltava ritme, actors i músiques semblaven anar a un moment q no tocava, i colofón... Un cartell oblidat al sopar d´ en tareegada, i una mitja part eterna per algun imprevist.

Per sort la visió bona és la 1ra, la del dire... Tot el demés, son pures bejanades.

Jaume.

Pd. Friso poder comentar amb tots la representació de Badalona.
 
Aquesta setmana....
Dilluns: Els Justos
Dimecres "Campi qui pugui"

queda pendent el dia de muntatge de l'escenari
 
Merci, per la onformacio, la junta ja es decidirá el dia oi? Leonor
 
Dimecres ho decidim. Estic afònic!!!
 
Hola, bona nit:

Ja fa dies que vam estrenar "La Celestina". Va ser el dissabte 20 de Febrer i repetim actuació el diumenge 21. Tots dos dies va estar el teatre ple (en total 700 persones). Va ser un orgull veure la gent al carrer fent cua hora i quart abans de repartir les invitacions. Si, invitacions perquè en aquest poble encara creuen que si cobrar no va la gent. ! Estic desitjant cobrar cinc miserables euros i veure al pati de butaques 50 persones!.
Bé al que anem: L'actuació va estar bé i diguem que el 80% vam quedar tots contents. La part de l'Ajuntament que governa va fer
mutis pel fòrum (va haver de ser perquè "actuava el Rajoy a Santander", és clar que tampoc el diumenge van estar i al dia d'avui seguim esperant una paraula d'alè per la seva part. De veritat va ser una pujada d'adrenalina veure la primera fila de butaques TOTALMENT BUIDA.
Tinc ja fotos però la vagància em guanya, per a la setmana que ve us passaré unes quantes.

Per cert: segueixo sent el analfabet de comentaris anteriors que passa que he trobat un programilla que m'ho tradueix directament. Si la traducció us ha agradat entreu a: http:/tradukka.com/es.

NO TINC COMISSIÓ !!!!!

una salutació per a tots
 
Doncs la traducció està genial. També pots usar translendium.com

A veure si podem veure aquestes fotos aviat.

Jaume
 
Hola,

Nomes volia dir-vos que el Campi Qui Pugi va ser una de les millors obres que he vist al partiqui, per no dir la millor.Em va agradar moltissim. Feliçitats i sort per aquesta tarda.

Albert
 
En Terregada i els seus veïns han tornat a la Farinera amb un èxit notable considerant que l’espectacle ja s’havia estrenat el maig de 2009.
Han etat dos dies intensos, però ben aprofitats. El muntatge el mateix dissabte va ser una gran idea i la recollida del diumenge amb un grup de gent considerable va resultar senzilla.
Un dissabte potser amb menys intensitat a criteri d’en Ferran (el criteri vàlid) i un diumenge superior en tots els aspectes on la confiança del dia anterior va donar pas a un replantejament de a situació.
Els dos dies hem de sortir de nou a saludar, una aspecte que tot i ser habitual al teatre professional no es veu gaire a l’amateur on les felicitacions ens poden expressar posteriorment i cara a cara espectador i teatraire. Malgrat això, a tots ens agrada tornar a sortir i per això agraeixo al nostre públic el bonic detall.
He de dir que ha estat una setmana estranya, no vaig poder assistir al teòric assaig general i en el meu cas ho ha representat l’espectacle de Badalona, però vaig sentir-me a gust i vaig gaudir un cop més de la meva activitat primordial. La veu no era la de sempre, tenia mal de coll però vaig poder aguantar tot i algun problema lleu en el 4art monòleg... aquell del pati de la Gardunya i que tanca la primera part. El casament va estar molt entonat i potser una mica més contingut el diumenge i per això millor.... crec que el Campi qui pugui comença a calar-nos una mica, i m’agradaria tenir alguna representació més per enriquir-lo una mica més. Ha estat una feinada important, dos amics que van venir diumenge ho corroboraven, i es una pena no poder explotar-ho més...I a Llorens? I a Pineda? I a l’Aliança del Poble nou? Això no pot quedar així, ara el Ceba es el cap i vol gaudir del seu estatus tot i que possiblement en una altra ocasió en Terregada torni a empunyar la seva navalla per fer ben be les paus.
Felicitats al Ferran per un nou muntatge avanguardista.
 
Dues molt bones representacions, especialment la segona, la del diumenge, us agraeixo a tots el que interpretesiu tan correctament les meves indicacions, que per altre part compreng que moltes vegades no queden prou clares. Vaig quedar especialment satisfet de la primera part del diumenge, unes estampes brillants del que es volia representar.
També per la sensaci´´o de grup. que malgrat les dificultats i inconvenients de tota mena vareu supera de una manera brillant.
FERRAN
 
Dues molt bones representacions, especialment la segona, la del diumenge.Us agraeixo a tots el que interpretesiu tan correctament les meves indicaciones, que per altre part comprenc que moltes vegades no queden pru clares. Vaig quedar especialment satisfet de la primera part del diumenge, unes estampes que varen fugir del sainet contumista i varen formar part- al meu criteri, de la moral de grup huma que conformen la personalita del Tarregada-
També per la sensació de grup. que malgrat les dificultats i inconvenientes de tota mena, vareu superar de llarg.
FERRAN
 
L'autor ha eliminat aquest comentari.
 
Dia 30 de març, quatre de la tarda, sembla que el vent ha afluixat la seva força implacable tot i que per la finestra veig els arbres moure’s més del que seria desitjable per a la bona salut, pròpia i dels altres. Encara es veu alguna clapa de neu cap al Matagalls i uns núvols negres passegen o més aviat corren pel cel emmarcat per la finestra que tinc a l’esquerra. Els lectors més espavilats hauran detectat que no escric des de casa, el meu domicili al carrer de la Independència em permet reivindicar cada cop que dic la meva adreça però veure el Matagalls des de la finestra encara no ho he aconseguit,al menys en estat de vigília.
Estic de vacances, em feia falta, els darrers mesos han representat un maldecap constant que ni les estones de teatre han pogut compensar i aprofito una estona entre novel•la (Els vençuts de Xavier Benguerel) i la feina (Els justos d’Albert Camus) per donar una mica de moviment al blog que està tenint uns dies fluixos.
Ahir no vaig ser a l’assaig, imagino que el primer acte va quedar rematat entre la Dora i en Iànec i que el proper dia engegarem el segon.. anem una mica lents tot i que el Campi qui pugui va interferir una mica però crec que hem aconseguit crear l’ambient necessari per tirar endavant aquest muntatge que cada cop m’agrada més. Sento el gust del té mal preparat en una estufa que escalfa poc mentre Stefan s’emprenya per la poesia que flueix de la boca d’en Iànec i això que encara no sap que aquet passerell serà l’encarregat de tirar la bomba. La intensitat de vegades desenfrenada de l’home fugit de la presó puja el ritme frenètic d’un grup armat nerviós per la situació i ansiós per cometre el fet... el passat de Dora o el d’Alexis suren sobre la boira espessa d’una habitació poc ventilada on la fortor humana es barreja amb la força de les idees. Els Justos es un espectacle de poques respiracions, d’emocions contingudes,un espectacle per treballar durant i després de rebre les paraules del mestre francès. La Caiguda, l’Estranger, Cal•lígula, el Malentès... ELS JUSTOS i la literatura continua.
Mentrestant a l’Andalusia profunda, el vent del carrer no traspassa l’arc de la Bernarda, el pitjor de la condició femenina agafa la màxima expressió, i la vida (per anomenar-la d’alguna forma) de les filles, representa l’antònim de l’estimació, només enveja i traïció que portaran a un final Shakespearià digne de les majors tragèdies.
Poc a poc els assajos entre les parets blanques de la “gente con posibles” ens apropen a uns temps que no han de tornar mai més tot i que les notícies dels informatius s’encarreguen de desmentir aquest desig.
Dos espectacles que no fan riure, que fan pensar...ja ho sé que a la gent li agrada riure, però hem d’aconseguir que també li agradi pensar. Molta merda!
 
Manifest del Dia Mundial del Teatre
Dama Judi Dench
El Dia Mundial del Teatre és una ocasió única per celebrar el Teatre dins un ventall de formes diverses. El Teatre és una font d’entreteniment i d’inspiració, i té l’habilitat d’unificar les cultures i la gent d’arreu. Però el Teatre és molt més que tot això i ofereix, alhora, l’oportunitat d’educar i d’informar.

El Teatre es representa per tot el món i no sempre en els escenaris tradicionals. Una representació pot tenir lloc en un petit poble de l’Àfrica, en una muntanya d’Armènia o en una petita illa del Pacífic. Només li cal un lloc i un públic. El Teatre té la capacitat de fer-nos riure i de fer-nos plorar, però també ens hauria de fer pensar i de fer reflexionar.

El Teatre sorgeix a partir del treball en grup. És cert que els actors són les persones visibles, però darrere el teló també hi ha un gran col•lectiu de professionals. Aquestes persones, tan importants com els actors, demostren tenir habilitats especialitzades i diverses que fan possible una producció. I, per tant, també haurien de compartir els triomfs i els èxits que es puguin esdevenir.

El 27 de març és oficialment el Dia Mundial del Teatre. Però per molts altres
motius, cada dia hauria de ser considerat com el dia del teatre ja que tenim la responsabilitat de continuar amb la tradició d’entretenir, d’educar i d’il•luminar els espectadors, sense els quals, no existiríem.
 
una miqueta d'humor questa això un xic tristot i aburridot

http://www.youtube.com/watch?v=UqSrlLCGK0g&feature=related

http://www.youtube.com/watch?v=f2OFb2GEncg&feature=related

Publica un comentari a l'entrada