dissabte, 10 d’abril de 2010

Blog EL PARTIQUI - Abril 2010 -

Manifest del Dia Mundial del Teatre Dama Judi Dench El Dia Mundial del Teatre és una ocasió única per celebrar el Teatre dins un ventall de formes diverses. El Teatre és una font d’entreteniment i d’inspiració, i té l’habilitat d’unificar les cultures i la gent d’arreu. Però el Teatre és molt més que tot això i ofereix, alhora, l’oportunitat d’educar i d’informar. El Teatre es representa per tot el món i no sempre en els escenaris tradicionals. Una representació pot tenir lloc en un petit poble de l’Àfrica, en una muntanya d’Armènia o en una petita illa del Pacífic. Només li cal un lloc i un públic. El Teatre té la capacitat de fer-nos riure i de fer-nos plorar, però també ens hauria de fer pensar i de fer reflexionar. El Teatre sorgeix a partir del treball en grup. És cert que els actors són les persones visibles, però darrere el teló també hi ha un gran col•lectiu de professionals. Aquestes persones, tan importants com els actors, demostren tenir habilitats especialitzades i diverses que fan possible una producció. I, per tant, també haurien de compartir els triomfs i els èxits que es puguin esdevenir. El 27 de març és oficialment el Dia Mundial del Teatre. Però per molts altres motius, cada dia hauria de ser considerat com el dia del teatre ja que tenim la responsabilitat de continuar amb la tradició d’entretenir, d’educar i d’il•luminar els espectadors, sense els quals, no existiríem.

Comentaris:
 
BRUTAL!!! en majuscules la mostra de profesionalitat i bon teatre amb la que ens han reconpensat els petits del PARTIQUI.

Una Historia d'àngels i dimonis, senzilla, entretinguda, i amb molts tocs que la platea ha trecat a riure.

BRUTAL també la cara que m'ha deixat alguns dels actors que s'ha menjat amb patates l'escenari, el public, l'atrezzo i alguns dels companys de postre.

Si teniu la oportunitat, passeu demà a les 12:00 i veureu com la feina ben feta traspassa moltes barreres.

Felicitats a la directora que ha fet un treball increible.

PD: M'encanta la 'moraleja' final de la obra.

Que tremoli DAN BROWN... Els nostres àngels i dimonis...ATAQUEN
 
Celebro el que diu en Jaume, jo soc del que hi aniran avui i miraré de fer fotos (no se si en sabré prou).El Martí que va estar enregistrant en vídeo ja em va dir que la cosa anava be. JO estic mig gripós, el divendres vaig estar muntant les llums amb el Jose amb mal de coll i mal de cap, i ahir la cosa va empitjorar una mica tot i que el motiu de la meva absència va ser que fa molt temps que tenia entrades per “Electra”, per cert també impressionant, si podeu no la deixeu passar. M’he pres pastilles de tota mena per anar al teatre a gaudir de l’espectacle i a fer alguna foto “per un cas”, si l’Otavi m’ho permet es clar que si diu allò de ...”no feu fotografies.... espero que digui... “amb flaix”
 
Diumenge tarda, tinc tos, malgrat el tractament no acabo d’anar a l’hora… deu ser l’edat…. Aquest mati he anat a treballar al teatre, a fer fotos des de la primera fila, envoltat de criatures... “deixeu que els infants s’acostin a mi “. He passat nervis i no per l’espectacle que anava rodat si no per les fotos... he de confessar que es el primer cop que faig fotos de teatre – jo generalment soc objecte de les fotos – però crec que alguna cosa s’ha aconseguit. Es un espectacle complicat de fotografiar per la poca llum existent però... alguna cosa farem. Ja tinc el CD, primer al Jaume per penjar-les i després per al Jesús per imprimir-les.
L’espectacle està bé, molt original, amb humor, música, ball.... entra bé i al darrera hi tenia un senyor que s’ho ha passat teta he estat a punt de fer-li pagar dues o tres entrades. El teatre infantil salva la temporada, no hi ha res com fer coses per als nens, la sala sempre plena.
En fi, vaig a prendre alguna cosa calenta que tinc mal de coll. Salut!
 
Dissabte vaig poder fruir d'Àngels i dimonis. Una vegada més el Jove Partiquí ha demostrat que no van a passar-s'ho bé jugant, sino que van a passar-s'ho bé fent teatre. Com molt bé va dir l'Octavi aquests nens, nenes, noies nois de totes les edats, el divendres a la nit, quan ja l'obligació de l'escola s'ha acabat, ténen una trobada amb el teatre, on coneixen el seu personatge i han d'aprendre tot el que diu i fa, i si no és fàcil pels grans que ténen les seves cabories i neures, tampoc ho és per ells que també en ténen, i a més a més estàn enjugassats. I és aquí on s'ha de destacar la feina que fan la Lola i tots els que li dónen suport amb la seva col·laboració activa, una feina sorda, que no es veu, que de vegades no se sap valorar prou bé, i que des de dins el grup s'hauria de recolzar més. No oblidem que aquesta gent menuda son el relleu generacional del Partiquí. Mirem al nostre entorn.
Josep Maria
 
Tinc el plaer, de presentar-vos les fotos de Àngels i Dimonis disponibles ja al nostre habitual album.

A disfrutar-les...

Jaume

Les teniu aquí.

Publica un comentari a l'entrada