dimarts, 11 de maig de 2010

Maig 2010

La poesía huye, a veces, de los libros para anidar extramuros, en la calle, en el silencio, en los sueños, en la piel, en los escombros, incluso en la basura. Donde no suele cobijarse nunca es en el verbo de los subsecretarios, de los comerciantes o de los lechuguinos de televisión -
Joaquín Sabina

Comentaris:
 
Us enrecordeu aquells dies

On el Miquel explicava les seves noves obres,
On el Jesus ens explicaba lo de la puta mili,
On la Montse ens donava petons virtuals,
On el carles ens filosofava sobre la seva gran passió,
On l'Anna anunciava el seu nou quadre,
On el Jaume es barallava per una frase mal escrita,
On el Ferran ens animava a treballar fort en el nou muntatge,
On la Eva publicava la seva foto en bici,
On l'Octavi ens recordava que s'havia de ensobrar,
On el Telobbis ens dei dels seus problemes amb l'ajuntament per fer l'obra,
On el Marc discrepava sobre el que s'entenia o no per Public Relations,
On el Xavi Zanuy ens recomanava el nou musical o obra apareguda a la ciutat comtal,
On la Leo ens saludava escuetament sense saber si s'havia publicat el missatge,
On la Vinyoles ens parlava del seu nou projecte amb els nens,
On la Nuria ens regalava un poema d'ara no recordo qui..

Avui estic d'anyorança... no em feu massa cas. Es que plou...

:-D :-D :-D

Jaume
 
Diumenge al matí, fa sol, els dies grisos passats decideixen donar-nos una treva i allunyar-nos de les temptatives suïcides tan pròpies de la societat sueca. Avui hi ha teatre i possiblement per això els tècnics de llum han picat els PC i els retalls, mirant de no tacar les cortines però donant relleu als actors i actrius que caminen cap a Melikovo. Trobada a les 11, esmorzats el just per no patir lipotímies i sensació de pesadesa, caldrà traslladar el nostre planter de xipresos i les butaques rococó sense oblidar el petit tamboret on l’Anna recorda el camí que va fer amb el seu avi. Júlia! Com pot ser que sigui tan beneita? Ho tinc apuntat.
L’assaig del dimecres ens va portar una gran sorpresa, una representació d’alta qualitat a l’Audició, una tasca complicada doncs substituir a qui calia substituir no era fàcil. Aplaudiments sincers a la Montse i en Marc, que haurien de veure’s recompensats d’una banda amb la suspensió del partit del barsa o al menys endarrerir-lo a les 10 del vespre i permetre que el dilema cultura o futbol no fes dubtar ningú. D’altra banda també hauríem se seguir caminant cap a Melikovo i així, els arbres del Jesús, el savoir fer de la Montse i el Marc, la participació seriosa de la Dolors i el toc seductor del Jordi puguin continuar la seva aventura.
Teresa, Lola, Anna, Leo, Roger? Ja no dic res, ja ha quedat palesa la seva qualitat i tampoc es tracta de ser redundants..... Ferran i Txèkhov formen un bon equip, sense oblidar el toc del Masnou, sempre diligent i encertat. Camí de Melikovo es un espectacle rodó, apte per a tots els públics i amb una aportació de bagatge cultural bastant superior a les bicicletes d’un cristià o les suposades meravelles del menut tanguista.
Si algú m’està escoltant..... vine al teatre! D’ací uns anys ho agrairàs.
P.D. Aquest escrit està dedicat al nostre administrador, amb la intenció de pujar-li la moral.
 
...I s'agraeix...

Fins demà.
 
Digues que si, ja tenim tots (o gaire be tots) la moral per als nuvols! QUE BE QUE HO FEM TOT!
A que l'ancerto i ho rebeu?
 
Estamos de suerte..... !ya no tenemos problemas con el Ayuntamiento!
Hemos decidido ignorar al concejal de cultura. Hemos pasado de tener la cesión gratuita de un cuarto subterráneo de 4 mts a un local de 40 mts.y que en tres meses se nos quedó enano (el local, no el concejal). Ahora tenemos una nave industrial de 300 mts. algo increíblemente bello y hermoso segun nuestra directora. En su día fue una explotación de gallinas. Y lo que es la vida: mi hijo con 16 añitos se ganó sus primeros duros un verano haciendo trabajos de mantenimiento. Por mi parte a ratos (el pluriempleo de entonces) llevaba la contabilidad. Ahora el propietario, gran persona y excelente amigo nos la alquilado por el módico precio de 200 euros mensuales. Un chollo auténtico y verdadero. Tengo la ilusión de poder hacer este verano una sesión libre y popular: cada vecino que se traiga la silla y el cojín y ale a disfrutar bajo los focos de las estrellas. (el concejal que se traiga la poltrona).
saludos
 
La vida l'he malgastada vivint-la......dons aixo... que la segueixis "malgastant al teu aire tot el temps et sigui posible". Per molts Anys! Aixo es per el Ferran de part de la Leo. Una abraçada. (Si ho llegeixes)

Publica un comentari a l'entrada